Pensaments festius (XXIV)
08 Juliol, 2019 06:01
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tot i tenint només un cap, em faig un embolic cada dia.
Mireu si és poc espavilat que ha de viure i encara es preocupa.
Tinc un tracte amb la mort, m'ha dit que només vindrà un cop a buscar-me.
Si fes cas al meu cos, menjaria tres cops per setmana.
Estic content, a la fi he aconseguit carregar-me de pecats.
Anar al cel o a l'infern és qüestió de gustos.
El millor de ser pagès és tenir arbres per companys.
M'agrada tant respirar que ho faig contínuament.
Que els diners agraden ho demostra que no importa tenir-ne de repetits.
He passat mitja vida intentant ensenyar de volar una catifa i no me n'he sortit.
Veniu amb mi, us adonareu que no tinc res per ensenyar-vos.
Els pobres arriben prompte al cel, gairebé no porten equipatge.
Economia és el camí d'un coix.
Morir és una empresa llarga, pot durar fins cent anys.
Estimar és una malaltia contagiosa amb efectes contradictoris.
Sóc una ampolla de mal vidre plena de forats.
Ell no em fa cas!, dubto que se n'hagi assabentat.
Tornar és acceptar que no anaves bé.
Escriure és tan bonic que només ho haurien de fer els bojos.
Em fa mal tot, fins la punta del llapis.
No perdo el temps, ell sempre està en el meu costat.
M' agrada l'hivern, no cal saludar a la meitat dels veïns.
El sol és un viatger amb pocs diners.
No tingueu por de perdre, és la vostra condició.
Si quan la vaig conèixer era jove, qui me l'ha canviat.
El dimoni m'ha dit que treballar és dolent, pots acabar tenint diners.
Tinc tres amics absents, la resta són invisibles.
Vostè no sap qui sóc i jo ho estic dubtant.
Patir és estimar i no existir.
Per molta feina que facis, el temps se l'emportarà tota.
L'infern és una caixa sense tapa d'on s'escapen els tresors.
Pel camí, trobareu amics que us acompanyaran poc temps.
Sento arribar d'hora, el camí era prou dolent.
Engreixar-se és escombrar les muralles de l'estètica.
Si voleu ser feliços no deixeu de somiar espais oberts.
Estic buscant un racó a casa on no passi l'escombra.
Estic viu, m'ho ha dit l'inspector d'hisenda.
El pitjor de les dones és que acaben descobrint que l'home és un nyap.
Em tornaria a casar, però ja em van cridar prou.
La felicitat és una fadrina que no vol ser esposa ni mare.
Tinc una vida ensopida, no la venc a cap preu.
Estic bé sense fer res, sóc un bon aprenent de mort.
Tinc prou paga, espero operar-me de l'estómac.
Intentava convèncer el cotxe de viure sense gasolina, però em deixava a peu.