Pensaments festius (XXX)

24 Agost, 2019 22:55
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He anat a comprar roba, tota em parava bé.

Reconec com som els homes, no penso fer comentaris.

Vaig tenir una núvia vint anys, ara en té divuit.

És un cotxe perfecte, no hi ha manera d'engegar-lo.

Vaig anar a comprar una casa, ara desitjo ser un cargol.

Tinc diners en un compte corrent, no para de bellugar-se.

Em va oferir un negoci, ara passegem per la presó.

He trobar a Déu molt cansat, devia ser diumenge.

Em vaig casar tres vegades, només vaig anar a la primera.

No crec en la intel·ligència, hi ha massa miralls.

He trobat feina de déus, només cal aprendre a no moure's.

Un es pregunta si és més important que la cadira.

Tinc un amo lleig, pagaria per no veure'l.

Li he dit a Déu: Encara que t'avorreixis, procura no crear res més!

Estic estudiant per a savi, només necessito cent vides.

Déu va posar la pluja, el dimoni la quantitat.

És millor anar cap al cel que tornar-hi.

Si no hagués estat el treball, el món seria inhabitable.

He de saber estimar, no costa diners.

No m'agrada escriure, però m'agrada ratllar el paper.

Déu m'ha conformat, massa cops no són bons.

Tinc un mal costum, em costa deixar de somiar.

És perfectament possible volar assegut.

És bo que plogui, després serà vi.

No ho puc suportar, necessito respirar.

Tot i anant vestit, reconec que sóc jo.

És un noi molt eixerit, ni hi pensa en parlar.

Una dona fa casa, un home ha d'anar al cafè.

És tan bonic perdre que t'hi acostumes.

Em voldrien fer rei, menys mal que sé córrer.

No demana massa, només poder callar.

He descobert amb el temps que viure és qüestió de ser-hi.

Tot i no sent un peix, déu n'hi do el que et toca beure.

El pitjor d'anar al cel és el munt de sants que hi trobes.

Li he demanat més temps a Déu, m'he comprat una moto.

Parlant de dimonis, és qüestió de gustos.

Canvio xalet al cel per barbacoa a l'infern.

No em tempta el dimoni, sinó les ofertes que fa.

Parlant de preus, tinc somnis d'oferta.

M'agrada tant pecar que ni em confesso.

Sento fer tard i em pena haver-vos trobat.

Estic dubtant entre viure i reviure.

He estat al desert, les pedres no paren de xerrar.

Tot i vivint al poble, sovint em perdo pels carrers.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: