Pensaments festius (XXV)

15 Juliol, 2019 06:33
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He començat un discurs, ara ja no sé on sóc.

No us vull fer patir més, ja podeu aplaudir.

Visc al teatre, no puc sortir viu d'ell.

Tinc por de no resoldre bé el meu personatge real.

És bonic tenir la culpa, ningú me la vol prendre.

Ha vingut un lladre a casa, no sé el que m'haurà deixat.

Déu és bo, m'omple de dubtes i malalties.

Vaig provar de parlar amb ella, ara sé gronxar el cap.

Si Déu no estès sord, encara seríem al paradís.

Pregueu i us salvareu, però de qui?

He fundat una religió, sóc l'únic déu!

Déu estima els fills pròdigs, sobretot si no tornen a casa.

Puc anar al cel, però em fa mandra.

Llegir és un vici, et pot durar fins la mort.

Tot i entrant a l'infern, trobareu l'oficina de reclamacions.

Si els llibres no tinguessin fulles, com us podríeu enlairar.

Estimo una noia, mal m'estaria dir-li.

Tot i aprenent no puc passar de la be.

Mai descobrireu en el llapis, la paraula que voleu escriure.

Escriure és una malaltia que curen els nens de pit.

Casar-se és només: No fugir.

Tinc més por de la saviesa que la riquesa.

Tenia interès, després vaig tenir paciència.

Mai va pensar Jesús que muntaria una agència de viatges.

La vida no és un engany, són molts més.

La felicitat no sap llegir ni escriure ni comptar.

Déu és un bon creador però un mal novel·lista.

No dubto de la intel·ligència humana, però no puc trobar-la.

El negoci dura mentre hi ha un guanyador.

Compro el diari per saber si encara estic viu.

Déu vindria més a la terra però no troba bons hotels on passar la nit.

Sóc poc important, ningú s'atreveix a salvar-me.

El millor de la dieta és el poc que et cal triar.

He tingut un cos per anar, ara m'agradaria tornar amb un altre.

Sense música, el sol no sabria quan ha de sortir.

He triat un camí sense pujades i ple de bancs.

Si estalvio un euro més ja en tindré dos.

Els consells sempre van al darrere de les tortugues.

Si teniu diners, anar a l'infern és un somni.

Cap home bo voldrà salvar-se.

Té bona premsa, no el coneix ningú.

Ha vingut la pluja i vol entaforar-se a casa.

Tinc un bon amic encara que sóc ignorant.

He observat que els caragols, tot i tenint casa, no miren la televisió.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: