Pensaments festius (XXXI)

02 Setembre, 2019 08:11
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Té molt bona sort, no el para mai ningú.

Tinc un cotxe al garatge, diu que no vol sortir.

M'han regalat un gos, ara estem discutint qui lladrarà.

Tinc un ruc per amic i encara hi ha qui m'enveja.

No puc anar a la platja, passo desapercebut.

He perdut pes, igual em poso a volar.

Si veniu a cobrar no us calen bosses tan grans.

Estic trist, dec diners a qui no conec.

Si voleu que plogui, escandalitzeu a les gotes.

L'home es dutxa des que va fabricar el paraigües.

És incomprensible que l'any comenci a l'hivern.

Aparteu les pedres i potser em convencereu.

Potser un dia pintaré, de moment ja reconec el pot.

He vist un ametller, però no les bosses de plàstic al buit.

La núvia em va deixar perquè no feia conjunt amb el seu cabell.

He pujat a la muntanya i encara em sentia petit.

Venc castell amb fantasma i una hipoteca de més de mil anys.

Ella parla i jo tremolo.

He anat al ball i he dut tres parelles de peus.

És un metge massa bo, ni s'atreveix a tocar-te.

Primer li vaig dir cantant, després li vaig repetir mullat.

Per molt que l'estimes, primer pregunta-li si vol menjar-se la taronja sense pell.

M'agrada la meva núvia, diu que no vol casar-se amb mi.

He tingut un mal dia, de poc que no m'equivoco.

L'amo em vol veure, sembla que encara no ho fa gaire bé.

El millor amic que tinc, no em dirigeix mai la paraula.

El silenci és el parlar dels déus.

És bonic ensenyar, sempre hi ha qui no et fa cas.

No necessito que m'escolten, només demano tenir el meu lloc.

Diu que m'estima i deu ser veritat, no em demana que desperti.

Podria fer-ho millor, però sentiria molta pena.

Deu ser intel·ligent, no escolta mai.

He de parlar amb Déu, necessito un cel més barat.

No suporto les mosques, sóc un home dolç.

Estic a punt per morir, però no em sap mal fer cua.

Un sant és com un ordinador amb banda ampla.

M'agrada llevar-me prompte, el dimoni encara dorm.

Tot i no sent músic, m'atipo d'anar per les escales.

Per què pregunto als ulls si els agraden les sabates?

El millor de parlar és perdre la raó.

Apaivagat el cos, només necessito llapis i paper.

Voldria ser vell, es passen els dies viatjant, ballant, menjant i anant al metge.

El caixer vol els meus diners, es pensa que són massa dropos.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: