Pensaments festius (XXIX)

16 Agost, 2019 18:35
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Em podeu treure sang, però necessito una mica de tinta per contar-ho.

És senzill estat casat, només cal continuar.

Les noies són massa maques per no somiar-les.

Estic enmig d'una vida, conscientment, suportable.

He tingut dies bons, no vaig dubtar en amagar-los.

És ben puntual, sembla una posta de sol.

Un dia vaig tenir èxit, encara no ho he acabat de pagar.

Ha estat un bon estiu, la platja encara està prou lluny.

No té massa vergonya, acostuma a dutxar-se despullat.

Tinc hora de visita amb Déu, em rebrà d'aquí cent anys.

Plantar un arbre és començar a fer un pou.

Us asseguro que no puc anar més de pressa que el meu cor.

Estic a la recta de la vida i procuro no aturar-me.

Menjar massa és dolent, pots acabar perdent la gana.

Estic tan ocupat en viure que no sé que és.

Vaig provar de no estar sol, no ho faré mai més.

El millor de llegir és el sovint que et perds.

No sóc imprescindible, però l'amo sap que no he anat a treballar.

Dintre del mar hi ha una sirena, fora n'hi ha massa.

Estic estudiant, és possible que no acabi mai.

Mireu si el món és petit que els àngels no hi caben.

Proveu de parlar amb el dimoni, no és el més dolent de la història.

Jesús, en acomiadar-se, va dir: Torno de seguida!

Tinc un problema, espero que ningú me'l resolgui.

La meva noia m'estima, per tant no li faré massa cas.

Busco la pau per llençar-la des de la torre.

És prou estúpid com per confiar amb l'home.

He pres mesures, ja puc perdre-ho tot.

Busco joguina que sàpiga on vaig quedar-me.

He assolit un compromís, ja el puc desfer.

He trobat un ramat de cabres, ja puc ensenyar la meva doctrina.

És una casa prou gran, fins i tot cap el seu amo.

El poble demanaria votacions permanents.

Tinc un cotxe, ja puc amagar les rodes.

Volia comprar un xalet, els veïns em van fer desistir.

Sóc un home de pocs negocis, he d'aprendre a perdre diners.

Mireu si és gran el mar i només han posat aigua.

Volia ser un ballarí, però se li adormien els peus.

El millor de jugar és saber si perds.

Dormiria, però no m'hi veig.

Els dolents seran taronges i els bons, pastanagues.

He estat mirant un llibre, no sé que hi fan tantes paraules.

El bo de ser mut és el molt que encertes.

Tinc el meu món, ara hi posaré bombetes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: