Pensaments festius (XXVI)

23 Juliol, 2019 22:38
Publicat per jjroca, Pensaments festius

No sé si oblidar o escombrar-me el cap.

Déu creà la dona i els dimoni em va posar els ulls.

Si dubteu de la fe, on anirà a parar l' infern.

És un home molt espavilat, no demana mai anar enlloc.

He tingut un pressentiment, després arribarà el disgust.

Era un home tan pobre que mai es mullava amb res.

Estic a la porta del bar, no sé si he d'entrar o ja m'han fet fora.

No dubteu en comprar roba vella, si pot, no us deixarà mai.

Si trobeu la mitja taronja no dubteu en mossegar-la.

És millor prendre cafè que robar-lo.

El metge em va prometre que em curaria, de moment ja he perdut la memòria.

Estic preocupat, fa dos dies que treballo i encara no m'he queixat.

He comprat una ampolla de cava i per molt que la miro no li trobo gust de res.

Vaig anar a llaurar amb el ruc i no vaig aclarir qui havia d'anar al davant.

Tinc un problema, Déu no va gosar posar-me'n cap més.

Estic estudiant per arribar a ser déu, de moment no n'encerto ni una.

El cos fa mal, però sóc jo qui es queixa.

Sé que em faig vell però no com ho aconsegueixo.

La meva vida és un núvol que perd molt quan ho veu clar.

El millor de tenir son és que resulta prou barat.

L'hivern és llarg encara que faci tard.

No tinc por d'ensenyar, tinc por de fer-ho massa bé.

Sempre he cregut que viure és només qüestió de saber seure.

Estic mirant la televisió i accepto la meva estupidesa.

He trobat una corbata i no sé ben bé on posar-la.

Llegir el diari és prendre part en una història.

Tinc un cos que vol cansar-se, però jo tinc massa mandra.

Vinc d'un país poruc i vaig a un país tenebrós.

El que m'agrada de la vida és el poc que la conec.

Aprendre es mesura per segles i encara n'hi ha de buits.

El parlar ho va posar el dimoni per reduir la intel·ligència.

M'estic acostumant a escoltar, hauré d'anar al metge.

He menjat massa bé, el cos em demanarà comptes.

Tinc el camí per fer, encara segueixo treballant.

He vist els diners en somnis, m'agradaria trobar-los despert.

He buscat a Déu sota les pedres i he trobat massa deixebles.

Li he contat a l'estómac el bé que menjo i no s'ho creu.

Sóc un home senzill, només tinc una vida.

No em sento poca cosa, em sento com si res.

El metge es preocupa per la meva salut, jo per les seves factures.

Vaig començar a llegir prou jove, encara no he acabat.

Em pregunto per què escric, deu ser perquè parlo poc.

El que et du a l'error és un camí nou per tornar a la veritat.

Sempre és bo pensar que desaparèixer és la darrera feina.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: