Pensaments festius (XXXII)
10 Setembre, 2019 07:14
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És una noia poc espavilada, diu que m'estima sense interès.
Tenia un deute i ho resolt, ara en tinc tres.
El caixer vol que li torni els diners, ignoro, completament, on s'han ficat ara.
Si Déu no em dóna més llum, parlaré amb els de Fecsa.
Vull parlar amb un gat, necessito saber què passa a la segona vida.
És un home molt satisfet, ni necessita miralls.
Li he promès a la dona que l'escoltaré un minut per any.
Estic cansat de perdre, he decidit descansar.
És bonic anar sol, ni a mi m'ho comento.
Estic preparat per perdre deu segons del meu temps.
Em volia prendre el pèl, vaig preferir donar-li tots els diners.
És una sort no ser jove, no saps el que és trobar-se bé.
Era una noia tan maca que no dubtava en canviar de vestit.
Tinc por de ser ric, no estic preparat per a les lloances.
És un home tan savi que ni el veig.
He après una cosa, és millor oblidar-la.
Quan el dimoni va fer el vi, sabia que havia molta set.
El delicat de beure vi és si no endevines el gust que té.
Com volen que porti cotxe si posen bars a la vora de la carretera.
He estat discutint amb una mosca sobre la necessitat de molestar.
A la propera núvia, triaré un balcó amb ascensor.
He anat a dinar tard, només he demanat la migdiada.
Vaig anar al banquet de l'amo, vaig acabar els escuradents.
És un home molt intel·ligent, mai arriba prompte a casa.
Vaig trobar una núvia muda, vaig descobrir que no era tímida.
No em demanéssiu diners, no els tinc repetits.
Vaig descobrir que no era un ruc quan em van deixar somiar.
Mireu si m'estimo l'amo que no diré quan m'enganya.
Tinc molt temps per pensar i no agafo el de ningú.
Voldria escriure un llibre, però acabo a la segona ratlla.
Estic perdent el temps, ja fa massa anys que visc.
Vull triar un cel on no hi hagi ningú.
Vull senyor que em faci sentir sol i necessitat.
He après que saber només et porta a problemes de solucions massa complicades.
Les dones volien canviar el món, ara encara els agrada menys.
No puc fer-me ric, no confio en els meus advocats.
Volia defensar un castell, ara ni sé on para.
He triat el pitjor dels camins, ser home.
Volia comprar-me un vestit, però em volien fer despullar.
No vull el cel de Déu, vull el meu.
Estic malalt, he arribat a gaudir del no res.
No crec en l'amistat, crec en el desinterès.
Mentre l'home dorm, la dona resta muda.
No em preocupa tenir casa sinó parar-la.