Pensaments festius (XXXIII)
17 Setembre, 2019 07:38
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He perdut la fe, començo a ser lliure.
L'únic que em preocupa de ser ric és si oblido quins són els meus mitjons.
Estic aconseguint no veure tot el que m'aniria bé.
Vull anar a dormir, poseu el carenat a tots els dimonis.
He tingut hores baixes, ara em queden els anys.
Déu m' ha oblidat, encara sóc dintre de la capsa.
Tinc cent negocis bons per ignorar i un sol per a perdre'l.
Podria ser un rei, però guanyaria massa indesitjables.
M' avorreix morir-me una altra vegada.
Tinc casa i ofici, no necessito res més per no enlairar-me.
He anat a trobar el meu déu i m'havien furtat el mirall.
Tinc un problema amb la beguda, no sé mai on posar-la.
Estic passant per la vida, algun dia creixeré.
No he vingut a pagar res, m'agrada tenir deutes suficients.
El mar té massa ones, per això les llença contra la platja.
No sé massa on vaig però perdo prou temps.
És trist fer-te gran, no encaixes enlloc.
Estic a punt per sortir, de moment encara no lluito.
El cos és un cuiner una mica brut.
La gana em diu el buit que estic per dintre.
Les dones es perfeccionen molt, però sempre enganyen els mateixos.
El perill de ser príncep és acabar sent rei.
La noblesa ha d'estar ben pagada i desenfeinada.
El millor de tenir rei és que ja saps de qui queixar-te.
La millor joia és manar del no res.
El que em molesta del meu cos és el poc que m'obeeix.
Tindria més dones si tingués més poc coneixement.
Com queixar-me del cos si ell no es queixa de mi.
Escrivint, treballo al meu hort particular.
Per ser intel·ligent cal tenir temps i paciència.
Molts encara tenen por de treure l'embolcall del cervell.
Al regne del dolor li manca el rei.
La gran niciesa és creure que estic pensant sol.
Discretament agraeixo qui em suporta.
El bo de la televisió és treure't els convidats sense esforç.
Mireu si tenen por els diners que sempre s'estan amagant.
Cal donar els diners a qui els sap guardar.
Els pobres banquers han de carregar amb els deutes de tots.
Només el pobre pot viure sense claus.
El lladre bo ni destorba ni es fa notar.
Només matino si m'escurcen el temps.
Un home treballador és un perill per al entorn.
El que perd al tafaner és tenir poques finestres.
Perdoneu, si us he fet pensar.