15 Juliol, 2024 21:41
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la casa
de ponent,
poca joia
i manta gent.
La lluerna
m'ha de dir
que s'adorm
a mig matí.
En el regne
del conhort,
dos no ploren
si l'altre no pot.
A la finca
del burgès,
hi ha més feina
que diners.
Quatre roses
al jardí,
ningú sap
qui és el veí.
Una vida
de cargol:
Anar a jaure
en sortir el sol!
Com demano
esdevenir:
Un xic savi,
però ric!
La caseta
del Montsià
es deleix
per badallar.
A la casa
de ponent,
hi ha més amos
que servents.
He trobat
en Manelic
i he pensat
el bé que estic.
A la casa
del valent,
quan hi ha feina
no hi ha gent.
A la lluna
pujaria,
si m'estimessis
un dia.
Entre tantes
solucions,
posen nafres
les raons.
A la casa
de la por,
els valents
no tenen lloc.
I si la mort
em ve a veure,
li diré
si em puc asseure.
Mai demano
per a mi
massa feina
perquè sí.
Hauràs de saber,
dolça estimada,
que l'amor no ve
si no se'l demana.
En el vol
d'orenetes,
com me'n surto
de tenebres.
Una rosa
hi ha al jardí,
està ben sola,
no em fa amic.
Li contava
al meu llop
que haig gana
i menjo por.
Les comandes
del pagès:
haver collita
i guanyar res.
I quan voli,
cap al cel,
vull garlandes
i cascavells.
Una mossa
es riu de mi,
es pensa
que no l'he vist.
Parlaré amb la mosca
del sucre i la mel,
i, si prou s'acosta,
li'n faré la pell.
A la casa
del parent:
aplegar tard,
sortir al moment.
És a l'hora
de dinar
quan aturo
el meu somiar.
He de dir
que m'esguerra
cercar pau
allí on hi ha guerra.
Afegeix un comentari
