14 Juny, 2024 09:36
Publicat per jjroca,
Epigrames
Al carrer
de la dissort,
el darrer
passa com pot.
Amb tres pedres
i un coixí,
si t'ofenen,
ves a dormir.
Com demano
per a viatjar:
espardenyes,
vi i pa.
La més maca
del jardí,
quan floreix,
es riu de mi.
Per a ser
bon pescador,
cal anar
i passar por.
Quan el sol
vol maridar,
veu la lluna
i no se'n va.
La més maca
d'aquest lloc
és callada
i menja poc.
Si li parlo
de valent,
mira, calla
i no ho sent.
Una mossa
va al mercat,
cerca dolç
i fa salat.
Les paraules
van al vent
per si troben
qui les sent.
A la casa
del davant,
el petit
es fa més gran.
Mai convido
a berenar
si després
volen sopar.
Menjar poc
i pair bé,
massa feina
per a fer.
He cercat
el meu corriol:
lluny del vent,
a prop del sol.
No haig temps
per a penar
si em toca
a l'endemà.
Les muntanyes,
per les nits,
porten banyes
i xerrics.
A la casa
del valent,
mai aplega:
pluja i vent.
Na Maria
diu que sí
i no gosa
ballar amb mi.
Entre tantes
solucions,
prefereixo
els alturons.
Diu que lluita
de valent,
però es queixa
com la gent.
Les comandes
de la fe,
venen prompte,
marxen bé.
A la guerra
dels vençuts,
dos en parlen,
la resta, muts.
Quan la mossa
es riu de mi,
m'entaforo
fins a la nit.
Com no hi havia
solució,
vaig asseure'm
de debò.
Les petjades
de la nit
porten pausa
i esperit.
Com plorava
com un be,
li digué:
Encara em vols?
Cada vespre
duu sa nit:
a pleret,
sense neguit.
Afegeix un comentari
