15 Setembre, 2024 12:21
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la casa
de l'Enric,
qui no entra
no és amic.
Comentava:
posseir un ramat,
el pastor se'n reia
i anaven passant.
A les quatre
del matí,
ve un lladre
i em pren la nit.
Com haig tanta son,
fins m'adormiria
vora l'establia
per veure qui es mou.
Les vacances
de l'estiu
cerquen platja,
bosc o riu.
He trobat
el rei Gaspar
i he provat
de demanar.
A les ombres
de la cambra,
dormen totes
sense manta.
Mai demano
per dinar:
ni poc vi
ni massa pa.
A les festes
de l'hivern,
corre el dia
i prompte es perd.
Una mossa
em convida
a penar
tota la vida.
En el regne
dels porucs,
dos són bornis,
tres són muts.
En el clos
del gran somiar,
tots s'avenen
per a entrar.
La feblesa
del meu cor
diu que plou,
però fa sol.
A la lluita
dels valents,
n'hi van dos,
en conten cent.
Per la tarda
i al matí,
la fortuna
es riu de mi.
A la rambla
de les flors,
en negocis,
guanyen tots.
Com comenta
el meu amic:
Dintre el bosc,
només hi ha pins!
A la casa
d'en Romeu,
cadascú
veu el que beu.
Com estimo
d'amagat,
m'enfado
si em ve de grat.
He demanat
el tenir:
Poques hores
de glatir!
Si la mort
em ve a buscar:
de segur
que em trobarà.
Si hagués hores
per donar,
les hauria
d'amagar.
Amb les pedres
del camí,
em vull fer:
casa i abric.
I com era
el més valent,
sense pressa,
anava fent.
A l'illa
dels covards,
un vas d'aigua
és oceà.
L'oreneta,
cercant niu,
com pregona:
nou estiu.
La Mariona,
del meu cor,
es fa bona
quan s'adorm.
Afegeix un comentari
