01 Juny, 2024 06:04
Publicat per jjroca,
Epigrames
No hi ha hores
a la nit
on s'amagui
l'esperit.
I ve la mort
sense temença,
no porta pressa
ni plata ni or.
Com hauria
de guanyar:
força i gana
pel demà.
Ni vull ni sé,
sense alegria,
anar al cafè
dia rere dia.
A les voltes
del migdia,
em llevo
sense alegria.
No vull regnes
per a mi,
només casa
i poder dir.
Amb les bones
intencions,
com es perden
les raons.
Un gegant dormia
en el si del bosc;
quan era prou fosc,
la gana li eixia.
Una casa,
sense vi,
fa basarda
a no dir.
Una mosca
em preguntava
on havia
de parar casa.
Si el llum
és massa fort;
quan em parla,
faig el sord.
El pagès
li crida fort,
el cavall
diu que no pot.
Una jove
està per mi,
però el son
la fa patir.
Com havia
pocs diners,
menjava
per l'interès.
La més maca
de les flors
gairebé
ni sap d'amors.
Una fulla,
del pi gros,
mal enceta
mals d'amors.
Si veniu
per trobar llum,
emporteu-vos:
foc i fum.
És un goig
veure venir
orenetes
a fer el niu.
Una tarda
i un matí
van de pressa
perquè sí.
A la vora
del camí,
passa el vent;
no n’està per mi.
Si m'estima,
li diré
que, quan dormo,
em trobo bé.
Amb seixanta
convidats,
no hi ha vici
ni pecats.
És un llum
tan tafaner
que, apagant-se,
queda bé.
Com la vaca,
d'aquest prat,
menja herba
i ho fa de grat.
Una missa
i prendre fam
no és gaudir
ni bé ni mal.
Porta vaques
a la font,
les més magres
tenen por.
No vull caure
en l'oblit
de guanyar
i haver delit.
Afegeix un comentari
