01 Setembre, 2024 06:26
Publicat per jjroca,
Epigrames
Li demano
festejar
i ella em parla
de casar.
Us diria,
de bon grat,
que m'adormo
havent pensat.
Quatre cases
del carrer
són tancades,
sense fe.
A la banda
de llevant,
el petit
es va fent gran.
Sense massa
compliments,
l'hivern passa
enmig del fred.
Cerco jove
per a mi
que m'estimi
perquè sí.
I pendent
d'anar a volar,
passo el temps
en un somiar.
A la casa
dels valents,
tenen pressa,
no han temps.
Amb la joia
que jo tinc,
cada festa
en són cinc.
Com demana,
li diré
que l'escolto
si em convé.
A la casa
dels vençuts,
si plorem,
ens diuen: Rucs!
No haig terres
per donar
ni collites
per plorar.
El fantasma
del meu cor
prega massa
i menja poc.
Quan apleguen
les raons,
faig fugida
a altres mons.
Com m'agrada
anar al treball
mai acabo
d'arribar.
I si em voleu
fer glatir:
Doneu-me aigua,
priveu-me el vi!
Si la lluna
em ve a cercar,
comenteu-li
que ha fet tard.
Com la mossa
del meu cor:
puja, baixa,
ho fa tot.
Com volia
el casar,
si no mana,
ja ho farà.
Si no plou
quan he manat,
ni em sap greu,
faré salat.
Si m'estimes
de valent,
no em demanis
massa temps.
Mai em canso
de lloar:
els vespres
dalt del Montsià.
He parlat
amb el meu cos
i he pensat
que era un talòs.
A la lluna,
el ruc plorava
perquè el sol
no s'apropava.
Quasi era
un mig mort
i abraçava
com un pop.
El més murri
del carrer,
menja, calla
i queda bé.
Les comandes
del castell
són ben maques
per a ells.
Afegeix un comentari
