01 Juliol, 2024 04:35
Publicat per jjroca,
Epigrames
La nineta
del meu cor
diu que mengi,
però poc.
Quan ja soc
a mig matí
és quan planyo
per dormir.
A la porta
de l'infern,
riuen dos
i en ploren cent.
He comprat
el matalàs,
però encara
no em fa cas.
Si em pregunta,
li diré
que m'agrada
tal com és.
Al moment
de posar el nas,
Déu digué:
L'hauré errat?
A les portes
del neguit,
en ser obertes,
surten crits.
Massa cases
on regnar
i el vent
les vol tombar.
A les portes
de la mort,
van les presses
a poc a poc.
A la casa
de l'Oriol,
qui no menja
no es mou.
Manta hores
de la nit,
venen totes
sense crit.
El dilluns
és un mal dia
per a omplir-se
d'alegria.
Una jove
em vol parlar;
en un cove,
fa de bon somiar.
Vint-i-quatre
saberuts;
vint-i-tres,
s'han quedat muts.
Com demano
per a mi:
A les deu,
anar a dormir!
En el regne
de la sort:
compres massa
i vens tot.
Fa tres dies
que festejo
i, en començar,
com quequejo.
Per a ser
bon mentider,
cal lluitar
sense caler.
Una festa
amb enciam
ni protesta
ni es fa gran.
A la casa
de la sort:
N'entren massa,
en surten pocs!
Na Joana
diu de mi
que soc borni
perquè sí.
A la casa
del poruc:
Entro savi,
surto ruc!
Em convida
Llucifer:
Menjar gras
i no fer res!
I quan toquen
a casar:
Prendre bossa
i no parar!
Diu el pobre
al paller:
Per a dormir,
ja m'estàs bé!
Quan li canto
la cançó,
com fa rialla
de debò.
El vent parla
amb el bosc
i s'enfada
a poc a poc.
Afegeix un comentari
