Pensaments festius (LIV)
01 Juliol, 2020 06:32
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Ser bon escriptor és trobar un llapis intel·ligent.
La comprensió és basa en la llunyania.
Si parlo, desequilibro un cervell que pensa.
L'home és un ser unidireccional.
El millor de ser home és que et pots equivocar.
Cada home tria la seva presó.
El vent, quan passa, vol dir-me on va.
No porto més eines perquè de poc em serveixen.
Perdo massa temps en preguntar: Què he de fer?
La negació és la porta del paradís.
És fàcil encadenar amb or.
Per avançar només cal camí i ganes.
Els venedors es pensen que, amb mi, en viuen cent.
Morir és perdre la necessitat de viure.
Déu em fa el llit, però no em posa els llençols.
A l'església, s'hauria d'entrar amb recepta.
Llevar-se d'hora és trair el llit.
Em faig vell perquè accepto el seure de bona gana.
Accepto tenir diners, però amagats.
Ser demòcrata és despullar primer els altres.
Fer-se vell és tan senzill que fins s' hi fan els rucs.
L'atleta té el defecte de voler sortir a la mateixa hora que els altres.
Com poden córrer cent metres en deu segons si ja tenen més de divuit anys.
Li retrec al porc que només tingui dos pernils.
Vaig a treballar perquè no em suggereixen res més.
Diem societat quan un treballa i tres controlen.
El pitjor és que cadascú porta el seu rellotge.
Els meus ulls s'han barallat amb la meva panxa.
Potser trigaré, però segur que us deixo.
Si porto tantes butxaques, deu ser que serveixen per posar coses.
Sense cabell, el perruquer ni em saludaria.
Surten cabells blancs perquè el pintor es fa vell.
Li he demanat a l'amo que ho provi sense crits.
A casa en som cinc, però tres no la fan.
El mossèn diu: Peques massa!, i jo em sento satisfet.
Aniré més a missa quan hi hagi millors ofertes.
El millor d'un bon pet és el punt i apart que crea.
El pitjor de festejar és si has de caminar massa.
Mireu si és llest el dimoni que m' ha deixat per impossible.
Tenia onze llibres i en vaig donar un perquè no els podia comptar.
Sóc tan ruc que, ni parlant, m'entenc.
Vaig canviar la dona de seixanta per dues de trenta i ara no em creuen.
No és bo que l'home estigui sol, i ens van posar dos vigilants.
El luxe de ser pobre és poder perdre el temps.