Pensaments festius (LVIII)
01 Setembre, 2020 07:06
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si la gallina és estúpida, qui és la mare dels ous.
El sol és l'únic amic que no hauria de deixar-me.
La pluja em visita i jo m'amago.
Només viuré si em moc pels voltants dels trenta-set graus.
Escolto el cos cansat i li faig saber que prego per ell.
A l'església, només busco un Déu per compartir.
Com tinc poques respostes, formulo poques preguntes.
No sé el que feu, però procureu no amoïnar-me.
Sempre trobareu un venedor amb intenció de donar-vos guanys.
Com puc anar al cel, si estic tan necessitat.
Conec el dimoni perquè sempre em diu que el guanyo.
Quan Déu creà l'home, ni ho sabia que estava fent.
Tot i sent gran l'univers, queden pocs espais on no es pagui.
Mireu si és savi l'arbre que procura no anar enlloc.
Mai un savi s'il·lumina a la llum de cap sol.
El camí de la vida té massa fosca per poder gaudir.
El pensament fa camí però no té lloc on guarir-se.
Només saben que sóc allí, mai per quin motiu.
Sentir ploure és emprar pensament d'estalagmita.
La vida ensenya que és millor volar a poca alçada.
És difícil deixar enrere el cos que et suporta.
Treballo perquè els altres necessiten el meu lloc.
No tinc més que un cos i tot i així m'entrebanco.
Els homes estem al món perquè no sigui perfecte.
El millor de la sogra és la seva filla.
Per molt ximpleta que sigui una roda avança millor que jo.
Mai he sentit parlar del cel de les formigues.
En el fum de la cigarreta, s'escampen els desitjos.
Fumar i beure és evitar la claror de la vida.
Un món perfecte va ser la primera idea del Creador.
Tinc un cos senyor i un esperit esclau.
De fet, el món em porta de viatge sense pagar.
El que més els preocupa als rics és que els confonguin amb els pobres.
Al pobre, només li queda la dignitat de no sortir volant.
Salveu-me, Déu meu, dels qui em volen salvar.
El pitjor del ric és el poc espai que ocupa el seu cos.
Els diners són aus migratòries que viatgen per la fosca.
Els lladres intenten recuperar els diners que haurien de ser seus.
Tip de menjar i veure és l'hora de volar.
El més trist de la televisió és el sofriment de l'altra banda.
Parlo amb els altres quan amb mi no tinc conversa.
Qui no creix cada dia, deixa anar un tros de vida.
Poseu famosos al meu costat i tindré el camí lliure.
Déu és qui ho dóna tot per rebre massa poc.
El millor de ser home és que tens les dones de cara.