Pensaments festius (LXI)
14 Octubre, 2020 14:58
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
L'home va a dos peus perquè se li embruten les mans.
La moda assegura que l'home segueix sent un simi.
El sofriment dels rics és que l'alçada els converteix en pobres.
Déu no vol perdre el temps aprenent el llenguatge de l'home.
Només em preocupa l'altra frontera de la buidor.
Parlant amb els homes em consolo de les meves mancances.
He trobat la veritat i no he entès res.
La salut és la més discreta de les sensacions.
No vull altra cosa que viure on no em demanen.
Suposo que ésser valent és millor que patir son.
M'agrada perdre'm per paratges coneguts.
La sort de l'enemic és no agafar-me confiança.
M'estima tant que mai diu qui sóc.
La millor nit és la que no es nota.
Anant i venint, un es va perdent.
La millor solució és no tenir problemes.
Esperar la pluja és fer, sovint, tard.
El meu cos sap, realment, on vaig.
Mai espereu del metge altra cosa que el seu bon nom.
Ser bruixa és l'ofici més indefinit.
El que honra els diners és la seva indiferència.
El que més admiro de les dones és la seva capacitat d' arrelar.
El treball és dolent si t'atures a contemplar-lo.
Suposo que ser vell es tornar-se inoportú.
Per molt que lliguéssiu un jove, acabarà fent un vol.
Les persones paguen massa per ser admirades.
La mort és quan el cor ens ha deixat de creure.
Si aprens prou a mentir no t'equivocaràs més.
El pitjor de ser núvol és si et prenen l'aigua.
Tot i estant cansat, no em plantejo altra vida.
El millor de la pluja és si et deixa estar guarit.
El millor de viure és deixar els deures al carrer.
Vaig festejar una vegada i dubto que ho torni a fer.
L'únic bo de viure entre gent és que sempre te'n pots riure dels altres.
Si t'avorreixes, acabaràs fugint.
Aprendre és mal ofici, ensenyar és pitjor.
La creació va ser una hora baixa divina.
El pitjor que li pot passar a un optimista és morir-se.
L'home, sense dona, encara viuria a coves sense cortines.
El que més m'admira de la casa és que no em faci fora.
La grandària del meu cos li preocupa al meu cervell.
La primera errada dels meus pares va ser manifestar-me.
Passada mitja vida, només em preocupa la resta.
El pitjor de ser vell és que encara queden joves.
Ser pare és assolir que comences a fer nosa.