Pensaments festius (LVII)

14 Agost, 2020 15:13
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Per què sofrir, si ja sabem a què hem vingut?

Al regne de l'oblit, ni rei he trobat.

Venc el meu temps perquè no sé com aprofitar-lo.

Mai agrairem a les dones el que ens suporten.

Els homes parlen, lluiten, però no saben conservar.

Si una dona calla, no atorga, comprèn.

Darrere d'un gran home, una dona; darrere d'una gran dona, ningú.

Si elles parlen més deu ser que és necessari.

Tinc la clau de casa però la casa és seva.

No discuteixo amb dones perquè no sé perdre.

El poble el pot governar un home, però no el mou.

A la dona no li dol el temps d'ajudar.

Demano a Déu que les dones no vulguin ser homes.

Les dones van lluny, però necessiten tornar a casa.

L'home vol una dona muda i ella que parli.

El millor de no anar sol és que no deixes ningú enrere.

Em proposen la vida eterna, però tinc poca paciència.

Tot i no sent una cadira, passo molt temps acompanyant-la.

Parlava amb la paret i de poc que no em contesta.

El pitjor de ser vidu és que t'has de comprar els mitjons.

M'agradaria ser pobre i tenir més diners.

L'únic bo de ser vell és si tens poca pressa.

La sort és una cambra complaent.

Possiblement, si moro, sortiré guanyant.

Estimar una dona és ofendre'n una altra.

Per molt cansats que tingui els ulls, mai s'asseuen.

Si els diners es noten, és que estic perdent visió.

Només vaig veure una dona i de poc que em perdo.

Mireu si és modern el món que ni sap qui sóc.

Pujar escales és acomiadar-se del terra.

La pitjor de les pors és no tenir-ne.

Una ovella m'avantatja, ella m'escolta.

Vulguis que no, un acaba somiant.

Ens perd als homes, mantenir inútils secrets.

La felicitat és una pluja interior que t'estova.

Jesús no va jutjar el món, era harmoniosament correcte.

Tinc massa servents en el palau corporal.

La natura no es deixa seduir per les bones intencions.

Seria polític, però tinc el costum de pensar.

Sempre he venut el cos a un preu reduït.

Estic tan sol que ni em sento.

Si Jesús és la veritat, on ha parat casa?

Estic tan preocupat en menjar que només passo gana.

El paradís és el darrer lloc on penso anar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: