Pensaments festius (LVI)
01 Agost, 2020 06:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Carregada de diners, la faig més eixerida.
Vaig patir més que la pell d'una artista vella.
No vull entrevistes per si perdo un ull.
Em va tocar la grossa i m'hi vaig casar.
Si Déu m' excomunica, on aniré a viure.
Cap dona és vella sense el seu permís.
Si un home oneja és millor seure.
Era un home tant net que va arribar a ser lleixiu.
Festejar és només feina per a un.
Tenia tants pecats que no es va poder morir.
Enganyo tan bé que m'hauré de casar.
Arribar a vell i a ruc, és qüestió de mesos.
M'estima tant que dubto si és a mi.
He tardat massa per saber tan poc.
Només l'altre em vol més que jo.
Prego i demano no saber volar.
Us he de confessar que quasi ja sé caminar.
La roda del saber no té cap ni peus.
Déu és tan senzill que quasi ofèn.
Us ho diré, però ni jo m'escolto.
Seria ric si deixés de demanar.
Em sobta, trobar-me de tant en tant.
He estimat, però no he aterrat.
Podeu fer, però us omplireu de buits.
El meu infern són les paraules perdudes.
Cada cop, el cistell de la por és més gran.
Els anys són lladregots descarats.
El vent s'emporta els desitjos de pau.
He seguit els camins i no he trobat on vaig.
Per a ser boig s'ha d'aprendre prompte.
Podeu amagar-me la fermesa, però no la feblesa.
Dalt d'un turó és complicat viure.
La vida és un seguit de presons inevitables.
Sempre és d'hora per demanar perdó.
La llibertat és un buit indescriptible.
Pensar és arribar a conclusions tardanes.
Ballar és descriure moviments agradables.
Només el temps sap ferir incansablement.
Prefereixo un mal confessor que un bon periodista.
Despullar-se és la més suau de les confessions.
Sóc un ésser brut i desequilibrat.
Perdo més temps en disculpar-me que en ignorar.
Si llegiu, el problema és vostre.
El cel es perd al segon soci.
Mai un cap sol et portarà enlloc.