Pensaments festius (LXIII)
15 Novembre, 2020 17:36
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Enganyeu-me, però no em féssiu pagar.
He perdut tota la vida buscant la porta de sortida.
Si voleu trobar-me, seguiu el meu cos.
El pitjor d'estimar és si surts del temps.
Mentre em vestia per fer la guerra, l'enemic m'ha guanyat.
Al dimoni li he dit: No et posis ruc que em salvaré!
El pitjor de llegir és pensar que tens la vista cansada.
Em sap greu que la meva núvia festegi tan sola.
Proveu de vendre-li a Déu un apartament.
El que perd a la religió és el passatge de la segona túnica.
Els anys fan que al cos li sobrin massa peces.
L'home arribarà a persona quan deixi de classificar.
Si he de morir, vull ser-hi.
La vida ens convida a perdre els sentits per aprendre.
Sembla mentida la munió de paraules que es fan servir per no dir res.
El lector es complau del sofriment de l'escriptor.
Un mal llibre és una revenja.
Jugaria si no em deixessin perdre.
Si fos més ambiciós, festejaria amb els diners.
No tinc més anys dels que em volen posar.
Em va mirar una noia, però s' havia equivocat.
La mort és segura, però poc entenedora.
Mireu si dubto, que no.
Diu que em vol i se'n riu.
Tot i aprenent, continuo tenint els mateixos amics.
La mar voldria viure dintre d'un bosc.
L'aigua serà trista mentre n'hi hagi més que de vi.
Altra feina té el camí que saludar els vianants.
L'ampolla de licor té un fetge de ferro.
El que queda quan mors, és millor no comentar-ho.
Viure seria millor si se n'anés la gana.
M'allunya dels déus, el satisfer el cos.
Només es pot comprar el que no és imprescindible.
La música és el perfum de les orelles.
La saviesa és la complaença del temps que passa.
Tinc mig amic i encara m'entrebanca.
Si no us saluden, evitareu els salvadors.
He perdut tant temps que només he après a creure.
La mort arriba quan el darrer soldat es rendeix.
Sempre, hi ha qui demana la darrera paraula.
La vida és un discurs sense massa sentit.
Diré tan poc, que no cal que aplaudiu.
He vingut, visc i no em trobareu a faltar.
Déu existeix i, si és mentida, quin enginy!
Déu parla, però què diu?