Pensaments festius (LXII)
01 Novembre, 2020 18:25
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Només tinc temps per amagar un de cada cent defectes.
És tan ric que ni el critiquen.
Quan l'home va inventar els diners, Déu va posar més dimonis.
La por és la millor de les malalties.
La casa del metge és la que costa més d'entrar.
No tinc dubtes de la meva ignorància, és certa.
El pitjor de morir-te és si no et porten dinar.
Tantes dones que hi ha i tan poques que t'estimen.
El rei em deixa la casa meva si li pago bé.
Sempre he tingut més feina que ganes.
Mai els diners han arribat a crear-me problemes d'amistat.
Si em pregunteu, accepteu les meves mentides.
M'equivoco tant que ni ho apunto.
He buscat raons perdudes en carrers desconeguts.
La llum escadussera fa les cases més porugues.
Penso perquè és una afició que puc mantenir sense diners.
Si em perdo pel pensament, podeu deixar-me anar.
El pitjor de ser pare és que no entres a la discoteca.
Tot i sent home, mai he deixat de ser animal.
L'únic bo de ser borratxo és que pots deixar de beure.
Si el metge sabés que en penso, no em curaria.
Un camell és una guardiola d'aigua.
Sense miralls els ulls perdrien males intencions.
No sé per on ve la por, però sempre em troba a casa.
Els amics i el vi s'han de gaudir sense pressa.
La pausa de la tarda ve del cansament del matí.
Sé que m'estima perquè mai m'entrebanca.
La guerra arriba si la pau no vol quedar-se.
Viure massa deu ser tan avorrit com tenir diners.
Tinc massa coses al cap per caminar dret.
El bonic d'estar viu és si te n'adones.
Quan aplega la nit, sento que m'han robat un dia.
Ser intel·ligent seria bonic si no necessitessis ningú.
Us deixaré els amics encara que no els torneu.
Diu que m' estima i no tinc dubtes de la seva salut mental.
El pitjor de les dones és si els agraden els homes.
Tinc un amic ric, ell no sé si en té cap.
Déu volia un home savi, però no va poder ser.
Sóc tan important que pago força per ser-ho.
Li vaig proposar a Déu ser un bon home, encara se'n riu.
Vaig anar a festejar i de poc que no em quedo.
M'ofereixen tants treballs que ni sé el que faig.
Notareu que us feu vell quan us sobraran massa coses.
L'únic bo de morir-se és que no fas mai tard.
És tan bonic que ho hauré de compartir.