Pensaments festius (LX)
01 Octubre, 2020 06:43
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si Déu no ens deixés sols, com el podríem ignorar.
Déu ens dóna l'aigua i els polítics l'administren.
Si la natura fóra mare ja ens hauria abandonat.
La vida és un ritme entre mil plors.
Si tingués por de l'infern, encara hi seria.
Les campanes criden a missa però només va la més petita.
Mireu si és bo Déu, que encara ens deixa viure.
Si he trobat el paradís, no m'ha vingut de gust el quedar-m'hi.
Cerquem el palau de la por, per quedar-nos-hi.
Em preocupa tornar a la casa del costat i trobar un inquilí.
El passat creix i ens truca a la porta.
Els qui em coneixen, em podran oblidar.
En la paraula, es va descobrir el punt fluix de la Creació.
M'estima tant que em desfigura.
Quan tanco els ulls me n'adono del meu món.
Em diu que m'estima i deu estar convençuda.
Si esteu enamorat us recomano no pensar més.
M'estima tant el meu amic que no sap on visc.
Si arribeu sempre tard és millor deixar d'anar.
Sé només que estic aquí i encara ho dubto.
El pitjor de la saviesa és que no s'encomana.
Aprendre és una corda que cada cop es fa més estreta.
Viure és senzill, el complicat és encabir -se en fer-ho.
Déu em conta secrets, però me'ls pren quan em desperto.
Si us prometen una vida millor és que són d'altres mons.
El millor de caminar és si deixes enrere els problemes.
El temps és un senyor que tarda o aplega d'hora.
La pols és la mare que acaba tapant els seus fills.
Em diu que no faci tard quan no acostumo a contar el temps.
El dolor és el millor dels turmentadors.
La capacitat intel·lectual no implica fer-la servir.
En el meu cel, difícilment, en cap un altre.
Suposo que Déu és el més gran dels solitaris.
He arribat a una conclusió: Parlar és obrir massa portes.
Déu és un, però és, manifestament, divers.
Si els que estan en gràcia de Déu són els que conec, quin desengany!
Déu m'escolta, m'ignora i ho comprenc.
Per què un pensa que ser feliç és ser invisible i present?
Sofreixo una vida pertinaç i omnipresent.
L'únic bo de la lluita és si fugen les altres guerres.
Qui no estima, perd la necessària elasticitat.
Estimar és mantenir una distància acollidora.
La veritat és, fàcilment, incomprensible.
Déu va posar llum al sol fins quan els homes van fosquejar.
Els blancs són els que van arribar primer a les coves.