Pensaments festius (XCIII)
15 Gener, 2022 06:59
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Deu ser bo ser savi, però deixa pocs diners.
Estic canviant, a saber com era abans.
És bo estar cansat, no et cal anar enlloc.
He somiat que m'avorria, m'he despertat content.
Una noia em va dir no, no sap el que li he agraït.
L'amor és el maniàtic de les distàncies.
Les dones són més madures, però s'emboliquen amb els cabells.
Estic aprenent a viure a l'ombra de la mort.
No hi ha cap dubte, tot és dubte.
He treballat tota la vida i només he aconseguit diners.
El que més m'agradarà de morir-me és si em surt de franc.
Qualsevol racó serveix, si l'esperit està tranquil.
Estic preocupat, no sé exactament on són ara totes les meves pertinences.
Ser metge és fàcil, només cal privar-ho tot.
El que li falta a la ment són mans per agafar-se.
No cal que t'amoïnis, el dolor ja se'n recordarà de tu.
El cel és un buit feliç.
Per això treballa el mossèn, per apropar-me els dimonis.
Canvio llibertat per presó acollidora.
Estic content, almenys n'hi ha sis que volen enganyar-me.
Estic plorant a la botiga, és massa gran per emportar-me-la a casa.
Oblideu el món, començareu a ser déus.
Ser pobre és només tenir les mans petites.
Si el temps es fa vell, quan morirà?
Us podria dir el que he après, però no m'escoltaríeu.
L'home necessita tretze anys d'escola per anar al darrere del ruc.
La fe és el bagul dels pobres.
La vila és un brillant de massa cares.
El destí de l'home és el de patir fam.
No us puc assegurar que moriré, però teniu-ho present.
El problema és quan massa paraules volen entrar al cap.
Tenia defectes, però encara tenia més diners.
El món és de les dones, per això es queden.
És bo pensar, malgrat la televisió.
Una imatge pot enganyar més que mil paraules.
No he vingut a jutjar, però no em queda altre remei.
És un home molt sociable, és completament invisible.
És millor que manin les dones, no les criticarem tant.
El més lògic és que em posi malalt.
No estic deprimit, sóc conscient.
He perdut el tren massa vegades com per a voler pujar-hi.
El caixer vol que compri, potser ho vol pagar ell?
L'economia es perd només de mirar-la.
La vida és una equació que dóna zero.