Pensaments festius (XCII)

10 Gener, 2022 11:31
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Vendria el cap, però me’n donarien poc.

Si em desperto cansat, ha de ser que he treballat.

Es pot ser fort com un bou i menjar carn?

Aprenc tan prompte que no tinc temps per dubtar.

Em volia ensarronar, però jo era més pobre.

Mai sé perquè faig punta al llapis.

Ja vaig berenar una vegada, ja sé el que és.

Pagaria per a llevar-me abans d’allitar-me.

Faria més festes, però no sabria on desar-les.

Dos anys de festeig, demà coneixeré la núvia.

Guanyo poc i m’enfado menys.

Camino cap al demà, però em costa arribar.

Si ja sou ric, no espereu que us faci cas.

Blat segat, pa guanyat.

Demà mateix, serà un altre dia.

Com dormo menys em donen punts.

La casa de la follia no té portes ni finestres.

Els pardals poden volar, però tenen poca corda.

Demà vull deixar de ser formiga.

Si sóc feliç, quant em costarà?

Estic en un embolic, no sé on posar els diners.

El temps trascola i la pedra s’ha convertit en arena.

I dessota d’un cel blau, qui no espera ser al palau?

Només em desvetllo quan vull dormir.

Al racó de la neciesa, viu la incertesa.

La joia em durà, del cel més enllà.

Una bona solució és menjar el pastís sense cartró.

Aprenent a ser pobre, em vaig tornar ruc.

Treballo en un banc, vull aprendre de fuster.

He vist passar el riu, esperaré que torni.

He aprés a respirar sense demanar permís.

No suporto perdre la raó, em costa molt trobar-la.

Cerco ofici, a poder ser de malfeiner.

El sol demana pluja, vol fer vacances.

Procuro endevinar on sóc cada dos dies.

No sé l’hora, la barca del temps ha encallat.

Va ser: comprar el paraigua i arribar la sequera.

Algun enemic m’ha demanat que pensi.

Estic tan enamorat que ni provo d’aterrar.

Si compro un cavall, em regalen regnes.

Si erro, és que vaig apropant-me a la veritat.

Si m’apropo a la veritat, m’escurçaran el nas?

Estimo els cactus, però no els acarono.

Era tan feliç que havia de pagar dues vegades.

Com era tan treballador li van prendre les eines.

No haig més gana de la que em mereixo.

Pobre, sense ofici, estalviarà de dormir.

Pensar, crea dependència?

Encara recordo un dia que vaig feinejar.

No féu servir bitllets de paper, ixen volant.

Ja puc festejar, fa quaranta anys que practico.

Cerco feina on faci poca falta.

Ofereixo amo en bon estat, facilitats de pagament.

Proveu de pensar sense fer massa soroll.

He manllevat diners, no em facis dir quants.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: