Pensaments festius (LXXXIX)

14 Desembre, 2021 07:53
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Tinc prou llapis, em podran faltar les idees.

A casa, tinc el sofà, al carrer tinc les ganes de seure.

Cap vell es queixa de quan era jove.

Té el cor jove, el cervell desocupat.

És bonic perdre, només cal mirar la cara de qui et guanya.

M'he fet un garrepa, estalvio el que no veuré.

Tenia una escala, va fer-li una casa al costat.

Tinc por d'anar al cel, allí tots són massa perfectes.

Si el capellà em diu que vaig malament, què em dirà el sabater?

Porto un llibre a les mans, primer havia provat de posar-me'l al cap.

M' han donat un llibre, potser ningú el sap fer servir.

Escriure és bo, només cal rentar-se després.

Volia vendre'm l'ànima, però ni de franc la volen.

Tinc un gran enemic, ell el té petit.

He perdut la memòria, sempre vaig creure que no em serviria.

He vingut al món per pagar, tants diners devia?

He de menjar menys, he d'acostumar-me a no treballar.

Si em voleu tenir content, que ningú se'n recordi de mi.

El vent em parla força, però he de córrer més per seguir-li la conversa.

He arribat a creure que el cel no és el que tinc.

Si he arribat als cinquanta, igual arribo als trenta.

Necessito diners, es veu que ja no se'n refia ningú.

Tenia paraula d'home, ara tinc excuses de vell.

Tinc un tros de terra, espero tenir el meu forat.

Ni Déu esperava tant miracles amb els diners.

Necessito ruc per compartir la sínia.

Deu ser bonic ser ric, almenys no n'he trobat cap de lleig.

És senzill plorar, només cal viure suficient.

No us puc ensenyar res més, m'han apagat el llum.

Sense alegries la vida és més fàcil treure-se-la del davant.

És un home feliç, no el deixen despertar.

He arribat a creure que la llibertat no escolta ningú.

La dona diu que no l'escolto, jo li dic que tampoc.

Fa massa calor, això vol dir que el cos va sol.

Com es pot dir que l'infern és dolent si tenen calefacció.

He arribat a una conclusió, encara estic amb ella.

L'home vol manar perquè ignora què vol dir.

Les hores de feina són les menys complicades.

He decidit canviar, però el cos m'empaita.

Mireu si sóc ruc que passo inadvertit entre ells.

Per molt que corri, no pensaré més de pressa.

Només tinc un enemic, encara que és bon company.

He estat a casa d'un ric, però no he vist a cap déu.

Déu em vol salvar, no li dono pressa.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: