Pensaments festius (XC)

01 Gener, 2022 06:29
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He arribat a entendre una cosa, és un bon inici.

Viure ja és prou pesat, no us calen tants embalums.

La vida és prou bonica com per a no necessitar publicitat.

Començo pensant i acabo plorant tinta.

No sé on és el cel, però sé com no anar-hi.

La saviesa de Déu em privà d'un ull al clatell.

Tinc el cervell petit, però el cap és massa gros.

Un dia és la durada de llevar-se dos cops.

No dubto de Déu, dubto de la seva existència.

Tinc molta sort, encara no em conec.

He anat a la mar, he vist la mar i l'he deixat enrere.

No necessito que em lloéssiu, però no us ho privaré.

Estic content, no em trobo a faltar.

Tinc massa hores per no perdre'n unes quantes.

El cel és lluny, no puc ser-hi tots els dies.

No li recordéssiu al cos que és el meu amo.

Escric per tenir la culpa de moltes coses.

He anat al teatre, però prefereixo el que veig pel carrer.

Deixeu cansar el cos, l'esperit reposarà més tranquil.

Mai he estat dels pobres, deu ser que sóc un d'ells.

Hagués pogut comprar flors, però no volia més víctimes.

Sóc un fill dropo que necessita excuses per treballar.

Vulgues que no, em vaig convencent que no sóc un déu.

Busco home, poc espavilat, que ocupi el meu lloc.

Festejaria, però he conegut el meu futur.

És bonic que passi el temps quan no et necessita ningú.

L'embolcall m'agrada, però dintre, què hi ha?

Ser pare és la paga d'haver estat fill.

És un home molt gran, el pots posar en qualsevol lloc.

Per fi, va trobar un home que feia conjunt amb l' armari.

La nit d'estiu no sap que, al dematí, treballo.

Demà és dijous, quan serà dimecres?

Era un home molt avar, va patir molt en expirar.

De fet, la dona necessita set anys més per arreglar-se.

Deixeu-me endreçar l'avui abans d'allitar-me.

Tinc poc temps per endevinar quan he de tornar.

Estic convençut que la terra seguirà deixant que la trepitgi.

Cada dia, estic més boig, almenys ho intento.

He provat de no escriure, però m'ofego.

Vaig sortir de casa sense diners, vaig tornar de seguida.

El mar era feliç, però va venir la lluna i el vent.

A Déu se li descuidà la marxa enrere.

Estimo el món perquè no em necessita.

És bo pagar impostos, deixes de somiar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: