Pensaments festius (LXXXVIII)

01 Desembre, 2021 03:13
Publicat per jjroca, Pensaments festius

El vent és eixerit, xiula i se'n va.

Necessito menjar poc, tinc un cos pobre.

Les formigues van de pressa perquè l'aire les refresca.

No cregueu el cos, ell també sua.

Un home és un punt d'una estadística.

Com l'home s'avorria, Déu li va donar feina.

Veig que moriré, no tinc ganes de fer res.

Vés per on vulguis, les pedres t'estan esperant.

Tenia una dona jove i les nits massa llargues.

He perdut el compte, dec tenir massa diners.

Em preocupa aprendre, acabaré oblidant el que sabia.

Tinc pocs amics, el cotxe n'és un.

La dona diu que no penso amb ella, tinc massa feina pensant amb mi.

És un dropo estrany, diu que intenta treballar.

Mil pensaments no fan un llibre, un milió de paraules sí.

La millor novel·la no necessita tapes.

He vingut al món, cerco al déu que m'ha empès.

La saviesa és el difícil art de pair la informació.

Conec la pau dels déus, ara busco la del home.

Mireu si tinc necessitats que les tinc gairebé totes.

Dieu-li al meu cos que només sóc un home.

Es burla de mi, deu saber que em coneix.

Com que el cap és petit, el riure i el plorar no són lluny.

He trobat la solució, he perdut el problema.

Em volen canviar el cervell per un cabdell de papers.

Aprendre és més senzill, el que costa és saber-ho.

Quan ja domines el dia, arriba la nit.

Morir-se és dolorós, sobretot per als que deus.

Al ruc, no li preocupen les garlandes del carro.

Si necessitem espai, volem cap a endins.

Vaig anant per la vida de miratge en miratge.

La terra que més em preocupa és la que vol viure dintre la sabata.

La lloança fa tancar els ulls de la realitat.

Les dones parlen més perquè necessiten més paraules.

No és vanitat, és necessitat de ser quelcom.

Escric al vent perquè els homes no m'entenguin.

He conegut a Déu, està més trist que jo.

Possiblement em moriré, però deixeu-me dubtar-ho.

Estic de volta de la vida, què hauré fet mentre anava?

Déu m'ha donat una cistella, no paro d'omplir-la d'aigua.

No sóc un home avorrit, mai he donat per tant.

Ella volia un home intel·ligent, vaig tenir molta sort.

Si em vèieu passar, és possible que arribi enlloc.

M'agrada la nit, perdo el temps més a poc a poc.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: