Pensaments festius (LXXXVII)

14 Novembre, 2021 06:22
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He decidit no ser ric, odio anar ben vestit.

Passo tan temps somiant que no me'n queda per viure.

Déu m'enveja, diu que puc anar a l'infern.

Un dia vaig veure la veritat i no la vaig reconèixer.

La solitud és el regne on no trobes a ningú.

La solitud és femenina, l'home ni la nota.

No necessito escriure les memòries per saber que m'he equivocat.

Déu em donà la vida, però és descuidà donar-me la clau.

No crec en la intel·ligència, no l'he vist enlloc.

No em preocupa anar despullat, em preocupen els comentaris.

Si m'imposen un rei, que no me l'acostin.

Déu va imposar el treball quan va veure els efectes de l'oci.

Necessito aprendre, la salut ja me la curaran.

Ben mirat encara sóc un mort prou presentable.

Mentre Déu escriu, el dimoni ho esborra.

És una dona molt maca, no para de fer vendre mocadors.

No és molt intel·ligent, però que me'n dius del cos.

Déu va fer venir el fill, però no hem avançat gaire.

No dubto de mi, dubto del meu cos.

La vellesa és la distància màxima entre el cos i el cervell.

La dona ho dóna tot, l'home agafa el que li convé.

La dona vol que l'home l'ajudi, l'home encara més.

Li he fet observar a Déu que Ell només mira amb un ull.

L'estimava la terra fins que es va fer unes sabates.

He provat de ser savi, però havia de llençar els records.

Estic aprenent a ser humil, només escric en català.

Necessito volar, porteu-me llapis i paper.

Canvio dimoni vell per diablessa sense experiència.

He somiat amb el cel: sospirava i no calia pagar.

Perdona'm Senyor, et vaig confondre amb un predicador.

I si Déu no existeix, qui és l'encarregat d'encendre el sol.

Diu que Déu em castigarà, veig que té poca feina.

Si les dones volen manar, dieu - me: De què o de qui?

La veritat és un brillant de 666 cares.

Estava a punt de descobrir la veritat quan es va tombar el full.

La solitud és la cambra sense miralls.

El dimoni em tempta i jo segueixo sent ruc.

Sóc tan poc espavilat, ignoro perquè vaig vestit d'home.

Déu també vol que li toqui la loteria.

És incòmode viatjar per un mar de diners.

Si voleu que us vegin, torneu-vos ric.

Sóc feliç perquè ni jo em conec.

La felicitat té por, no es queda a casa de ningú.

No us cal patir, vindran dies pitjors.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: