Pensaments festius (LXXXV)

16 Octubre, 2021 22:58
Publicat per jjroca, Pensaments festius

L’aigua deu ser bona, forma una gran part del vi.

Ser ric és no tenir dubtes per pagar.

Fins el darrer dia, no vaig passar pel meu davant.

Estic preparat per morir, ja no sé endeutar-me més.

En morir, el cobrador d’assegurances, el van posar a l’atur.

Cal enamorar-se, la intel·ligència ha de descansar.

No penso, volo si puc i el temps és dolç.

Voldria ser un cabirol, m'agrada sortir de casa.

No sé massa on vaig, però perdo prou temps.

És trist fer-te gran, no encaixes enlloc.

Estic a punt per sortir, de moment encara no lluito.

Tinc casa i ofici, no necessito res més per no enlairar-me.

He anat a trobar el meu déu i m'havien furtat el mirall.

Tinc un problema amb la beguda, no sé mai on posar-la.

Estic passant per la vida, algun dia creixeré.

No he vingut a pagar res, m'agrada tenir deutes suficients.

El mar té massa ones, per això les llença contra la platja.

Jesús va pujar a la creu i encara se'n recorda.

Només demano pecar sense pressa.

Sortiria a la processó, però no arribaria enlloc.

És molt trist recordar-li a Jesús com el tractarem.

El bo de les vacances és si ho són.

Tenir més d'una casa és dubtar on et despertes.

Podria ser ric, però Déu m'estima massa.

Per què perdem el temps viatjant i llegint?, si és el mateix.

El fadrí no és conscient de la nosa que un home pot fer.

Odio la roba vella, té ganes d'abandonar-me.

Sóc prou feliç, desitjo continuar sent invisible.

Seria pintor, si no estimés la natura.

La dona es vol operar de les potes de gall, jo prefereixo que s'operi ella.

L'infern és com una casa on no es pot pagar la refrigeració.

L'únic bo de barallar-te és si et permeten enfadar-te.

Em preocupa aquesta noia, assegura dir la veritat.

La darrera vegada que vaig estimar la dona estava fadrina.

El mossèn demana el penediment, li hauré de donar.

Tinc vàries ofertes d'anar al cel, escolliré la més econòmica.

Vaig sortir a Setmana Santa i vaig veure gelats de caputxeta de tots colors.

És un home molt savi, encara pot anar on vol.

He conegut un fantasma, m'ha despatxat del seu món.

He tingut un bon dia, no he perdut gairebé res.

És un home intel·ligent, no contesta mai les trucades.

Li he preguntat al cos si puc dinar, només ha grunyit una estona.

El cor ha demanat vacances, és el darrer que li penso donar.

Estic aprenent a morir, fa cinquanta anys que ho intento.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: