Pensaments festius (XCI)

10 Gener, 2022 11:29
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si em perdo sovint, qui sap on sóc?

Quan surto d’un dubte, quasi volo.

Menjo enciam per a entendre els caragols.

Mai li pregunteu al ruc si la sínia li agrada.

Ploraria si digués que ha perdut tot l’interès.

Sense platja ni enrenou, cerco ombra sota el sol.

Vaig fent-me ric, però, encara, no tinc diners.

He aconseguit les lletres, em falta ordenar-les.

Aprenent sense saber i esperant un xic de fe.

Una rosa, en el jardí, demanava el mes d’abril.

No he aconseguit cap amo que es posi al meu lloc.

He optat per no pensar abans de la nit.

A cap formiga se li acut fer vacances a l’agost.

L’arbre plorava, no volia que el portés a casa.

He provat de fer un meló i no me n’he sortit.

He perdut les ganes en una capsa de sorpreses.

Com els diners no m’estimen, no empatitzo.

M’he llevat d’hora, el llit volia foragitar-me.

Ja haig casa, però vull saber on posar-me.

Si perdo la fe, de segur que algú la troba.

Pobre sense ofici, fa de mal entendre.

Si no entenc el món, me’n portaran un altre?

Haig tanta feina que faig setmanes de nou dies.

Era tan ric que no necessitava armaris.

I, parlant amb el meu gos, endevino que no és tot.

Són els rics i els menestrals qui es queixen del seu mal.

Pensar massa no és imprescindible.

És difícil trobar un ric prou atipat.

Haig la sort de no ser assenyat.

Fa deu anys que trio dia per a festejar.

Proveu de pensar sense fer servir el cap.

He demanat sis plats, cinc estaven buits.

Si aprens, t’escurcen els dies.

Treballaria més si trobés la feina.

Estic estudiant per a no fer nosa.

Cerco bon sou, a poder ser a l’ombra.

Si aplego a pobre, què em demanaran?

He canviat de núvia, però no en sóc sabedor.

M’han tancat l’aigua, per a què la deuen voler?

El primer èxit el reservo per a més endavant.

He demanat un cotxe als Reis, me l’han donat de corda.

Si poso fesols a l’olla, no s’escaparan?

Dues ratlles es poden considerar una novel·la?

Saltant de dubte a dubte, he aplegat a la ignorància.

Passejant, amb el cavall, acostumo a fer el ruc.

Porto hores al primer plat, algú l’ha clavat a la taula.

Els faré favors de sis del vespre a les divuit hores.

Els braus menys perillosos han de ser els caragols.

Renunciant al bé, procuraré fugir del mal.

Haig pocs amics i menys coneguts.

No sóc amic dels diners, per això me’ls gasto.

M’agrada ser català els dies parells.

On s’ha vist un dia de jubilació sense somriures!

Més de dues ampolles d’aigua al dia, es pot considerar vici?

Si em canso de no fer res, com deu ser treballar?

No sé com milloraré, però ho tinc present.

Si sóc formiga, podré triar la mida del gra?

Per a viatjar, només falta tancar els ulls.

L’altra vegada, vull el cap menys lluny dels peus.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: