Poemes curts (CXXI)
07 Abril, 2023 05:47
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Les rialles
són així:
estirades,
sense fi,
ben amables.
Al calaix
de la dissort,
no hi ha plany
ni fuig la por
almenys un any.
Les princeses,
sense rei,
van enceses,
sense llei,
només promeses.
Com hauria
de tenir
força ràbia
sense vi
ni alegria.
Venen totes
d'enrenou:
set tomates
amb un ou,
veig que s'agraden.
Amb la gana
dels valents,
posen plata
i coberts,
per si els agrada.
El gegant
del pi
es fa gran
de bon matí,
tot menjant.
El cavall
i el cavaller
van al tall,
si els convé,
enmig badalls.
Una jove
em demanava
comprar un cove,
anar a la plaça
més prompte encara.
Si la lluna
ha de venir,
vull fortuna
i un marit,
anem a una?
Una rosa
en el prat
diu que es posa
per a guanyar,
és prou preciosa.
És quan ploro
per la nit
quan m'adormo
pel matí,
culpable, el llit.
Mariner
sense llagut,
matusser
i ben begut,
prou mentider.
A missa
de bon matí
amb camisa
de setí,
és gran artista.
Si m'enganyes,
et diré
que hi ha cases
al carrer
un xic estranyes.
No demana
massa sort
puix la paga
a preu d'or,
després, s'enfada.
Vinguin nits
de lluna plena
i esperits
sense lluerna,
serem amics.
A la casa
del senyor,
no havent massa,
déu-n'hi-do,
res fa falta.
La mare com crida:
dilluns i dimarts,
dimecres no en sap,
ha perdut la mida,
m'hauré de llevar.
Aquesta setmana
fa de mal llaurar,
la mula es cansa,
hauré de parar,
hi ha festa a la plaça.
Amb prudència,
et diré
que la ciència
no em convé,
no haig paciència.
A la casa
del mussol,
falta rauxa
quan surt el sol,
sempre s'avança.
Epigrames (CXXI)
07 Abril, 2023 05:42
Publicat per jjroca,
Epigrames
El més noble
dels senyors,
quan hi ha poble,
ho perd tot.
Estimar l'estimaria
si es volgués casar,
hagués joia i aixovar
per a fer-me companyia.
Quan era petit
no havia joguines
ni un lloc eixerit
on gaudir dels dies.
Si heu de portar flors,
veniu al capvespre,
m'agrada el meu regne
quan no hi ha boniors.
Per anar a treballar,
haig gran vergonya,
però la gana em sobra
i hauré de començar.
No demano el pa
quan soc a la taula,
però més m'agrada
quan ja és enllà.
Si em veniu a veure,
deixeu-vos el son,
la nit és per beure
i parlar de tot.
Quan sigui més vell,
vull haver desori,
millor que no ho provi
puix ho tinc tot fet.
Posa vi per a dinar
que vull aplegar al migdia,
potser algú no ho voldria
però el món ha de tombar.
A la casa
de ponent,
és on parla
poca gent.
Amb un ruc
i un llarg camí,
mai saps qui
guanyarà al mut.
A presó,
quan passo gana,
com m'agrada:
ésser millor.
En el regne
de l'oblit,
he de rebre
el marit.
Quan jo mani
de valent,
vull que escoltis
com el vent.
A la casa
del davant,
mai els cansa
el meu treball.
És el vent
de l'esperança,
qui no sent
quan no fa falta.
En el regne
de les flors,
no hi ha metge
ni tresors.
Amb quaranta
mariners,
no hi ha barca
sense rems.
Si la veig
i ella no em veu,
el desig
fa gran la creu.
Com demanaria
poder anar a dormir
sense saber qui
romandrà en vigília.
Les golfes menudes,
quan s'omplen de blat,
proven de fer mudes
per si es vol quedar.
No vull pedres
al camí
quan m'esperen
sols a mi.
A la casa
del pagès,
qui no menja
no diu res.
En el calaix
de l'oblit,
més de quatre
s'han esquifit.
No vull lluna
per a viatjar
puix de pressa
em fa anar.
Haig les hores
de la nit
per a fer-me
l'adormit.
No demano
altre veí
que un de joies
ben guarnit.
Pensaments festius (CXXX)
01 Abril, 2023 18:19
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Quan ja guanyava, arribà Déu i canvia les cartes.
No soc massa gran, però ocupo tot el lloc que puc.
Doneu oportunitats als joves, deixeu-los plorar més fort.
No tinc més amics, el hauria venut igualment.
Quan pugis més alt, veuràs on es queden els peus.
El primer defecte de l’home és tenir un cos que els altres veuen.
Tinc prou dies per saber que no són meus.
Déu escriu al cor amb la nostra sang.
Tots es confonen, creuen que només soc jo.
Triomfar requereix una bona mitja part.
No és bo escriure tant, poses massa taques al mateix full.
Escriure no és plorar, el plorar és imprimir-ho.
Tinc un cervell massa enfeinat per saber on pot arribar.
La felicitat és el desgavell de les sensacions.
Cap dona serà estimada si no amaga la seva poma.
Cap mar estima les seves platges.
L’alegria de fer-se vell és la llunyania del món.
La religió no deixa de ser un altre negoci piramidal.
El cos és el vestit que m’han posat.
El cel és el regne on l’amo no va mai.
El dimoni no és dolent, només aspira a ser àngel altre cop.
La creació va ser l’expressió més poruga del saber fer de Déu.
El mossèn em ven un regne que no és seu.
El cap no pensa si el cos no el porta al lloc adequat.
Un fantasma és un ser massa inexpert.
Us donaré una poma si oblideu d’on vinc.
L’únic problema de les núvies són els nuvis.
Estic prou sol per a saber que soc jo.
Cap guerra sol acabar abans d’hora.
Estic perdut, els altres no saben que els faig por.
No crec en el futur, però s’apropa de pressa.
Procureu no ser imprescindible ni inservible.
El més difícil de ser pare és ser fill.
Si sabeu que he mort cal que m’ho digueu.
Morir és un viatge fosc i solitari.
He vist el sol, espero que sigui de dia.
Li he dit que la vull, he oblidat: Per a què?
És bo aprendre, però plorar és necessari.
Pocs morts saben o volen aprendre.
Necessito més dies de por que d’alegria.
Estic sorprès, m’equivoco i el cel no cau.
Jesús porta sandàlies, el Papa deu anar descalç.
No puc parlar altre idioma que el que no conec.
El silenci és el regne dels xerraires.
Mariner, bon mariner i set poemes més
01 Abril, 2023 18:13
Publicat per jjroca,
Poemes
Mariner, bon mariner
Mariner, bon mariner,
posa vela si fa vent.
Navegar per navegar,
dona ben poca saviesa,
enllà la mar, hi ha la promesa
de ser feliç i guanyar.
Mariner, bon mariner,
pinta la barca de nou,
escolta l’aigua com mou,
com convida a trobar fe.
Si les muntanyes de la mar
són més altes i feixugues,
procura aprendre com cures
si et conviden a plorar.
Un seguit de mentiders
A la vila dels sabuts
mai trobaràs qui escanya,
massa són els rics i els muts
per a aprendre a la batalla.
Les festes seran paganes,
els vilatans convidats,
cap ni un haurà pagat,
el beure serà debades.
Però s’apropa el dilluns,
el batlle vol posar feina
i guarnir tots els carrers.
Un seguit de mentiders
hauran demanat nova eina
i es van perdent els ensurts.
Tot és ben lligat
En el reialme ver,
on viuen els fantasmes,
se senten les proclames
d’un reietó sever.
Servents ben encongits
es lleven a l’albada,
la taula està parada
amb dolços i fregits.
Són menjades de carn
quan la cacera és bona
i curt és el sermó.
Quan no, hi ha processó
i missa de la bona
on tot és ben lligat.
Hem de claudicar
Com us podria dir
que m’agrada l’escola
quan aprendre no toca
i podem no complir.
Jugar de bon matí
a córrer pels carrers,
aplegar els primers
i lluitar sense fi.
Amb les butxaques plenes
de pedres o cigrons
per tal de turmentar.
Però hem de claudicar
quan venen crits i trons,
corretges o espardenyes.
Venen el grans
Valent com el qui més,
me’n ric i escridasso,
com tremolen, quan passo,
els porucs minyonets.
Però venen els grans,
el meu regne s’acaba,
com fujo, cap a casa,
per a cercar el resguard.
Els diumenges, a missa,
aprenent a pregar
per a guanyar la guerra.
Passa la tarda plena
de ganes de fruitar
amagant la por minsa.
Somiar un moment
La feresa de la ment
em porta per carrers amples,
cases velles, noves cases
on s’amoïna la gent.
Tan bon punt el sol es lleva,
posa feinada i camí,
és un venturós veí
qui sempre va a la seva.
La feresa de la ment
es trastoca en bogeria
quan va perdent el seu nord.
Haig la gràcia d’haver por
només per a passar el dia
i poder somiar un moment.
Cercant les bones obres
Segrestador dels meus somnis
ha quedat com un senyor,
soc un home perdedor
foragitat dels negocis.
Aprenent de somiatruites,
captaire de no fer res,
passa el dia, acaba el mes
i he perdut ganes i fruites.
De més jove, fredolic,
enemic del llarg hivern
i malfeiner entre hores.
Tot cercant les bones obres,
passo camins i carrers
per si em lliuro d’enemic.
Em gronxaria a la lluna
Em gronxaria a la lluna
si hagués estat valent,
però sent tan obedient
no guanyaré ni una engruna.
Els joves han de ser així:
Entremaliats i viatgers!,
nosaltres, per no poder,
ni del món podem eixir.
Em gronxaria a la lluna
en ser a la primavera
per a guanyar el seu amor.
No seré gran lluitador
i la mossa, qui m’espera,
és prou amable i més bruna.
Poemes curts (CXX)
01 Abril, 2023 18:11
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En Joan
va demanar:
bossa gran
per al dinar,
li'n van donar?
Són els gojos
de la mort:
menjar dolços
sense por,
amb riures bojos.
Quan començo
a caminar,
com delero
en pensar:
Ho he de deixar?
Mai demano
per a mi
quan proclamo:
Soc feliç!,
després, callo.
He posat,
vora el coixí,
un esclat
i m'he dormit,
soc ben rar.
Amb les ganes,
faig garbuix,
de vegades,
un xic més fluix
per si tardes.
Poseu-me pa
i vi en el sarró,
com vull anar
a l'alturó
sense grimpar.
A les portes
de la mort,
dos tanoques
tenen por,
també, ploren.
Una jove
ha demanat:
omplir el cove
de regals,
ha de ser noble.
A les voltes
de les nou,
venen totes
per si mou,
el vent, les hores.
Un capvespre
ha de venir,
el meu mestre,
per a dir:
Ets un maldestre!
Quan el tren
va per la plana
és el vent
qui li demana:
No ens aturem!
La princesa
del meu cor
diu que pesa
el mal record,
ho sabrà ella?
Un dimoni
em vol vençut,
un xic borni,
un tot mut,
no cal que ho provi.
Posaré
llum i paper,
escriuré
del què no sé,
me'n sortiré?
Massa temps
i pocs diners
van ensems
sense interès,
hi són presents.
Al corriol
del vent,
com plora el mussol,
però ningú el sent
fins que es pon el sol.
Les mentides
van al pas,
entre vides,
entre nyaps,
enmig ferides.
Quan ve el fred
de bon matí
dins l'hivern
que ja és aquí,
ho deu saber?
Patufet
sortí de l'ou
vestidet,
sota una col,
era a l'hivern.
La formiga
en el camí
va fent via
pel matí
i a migdia.
Ningú sap
quan la pobresa
menja el cap
a la saviesa,
fa sa part.
Epigrames (CXX)
01 Abril, 2023 18:04
Publicat per jjroca,
Epigrames
Amb la bona nova,
me'n vaig a dormir,
espero l'eixir
si la mort no em troba.
A la banda
dels parents,
cal fer estada
massa temps.
Una mossa
m'ha de dir:
Pren la bossa
i a dormir!
Em demanaria,
mon preat amor,
pertànyer a l'enyor
abans del migdia.
No vull regne,
dalt del cel,
buit de mel
i ple de fetge.
Estimada lluna:
Quan aplegui el sol,
vesteix-me de dol
puix l'amor no cura.
Massa riures
a la font
i ésser lliures
quan no es pot.
A la núvia
que he cercat,
quan s'enfila,
mai se sap.
I quan sigui
saberut,
esdevingui:
tou, vençut.
A la casa
del gegant,
menjar poc
és fer deu plats.
Per anar
a festejar,
cal aprendre
a no fer tard.
Amb seixanta
solucions,
els negocis
mai són bons.
Porto hores
de dormir
i no sé
on haig el llit.
Quan la feina
es fa pesada,
cal aprendre
altra vegada.
Ni el ruc,
quan dona tombs,
es pregunta
on va el món.
No vull hores
sense son
ni garlaires
a l'entorn.
Quan la barca
va a la mar,
només prega
per tornar.
Amb més palla
i menys gra,
hi ha qui passa
o se'n va.
Com em deia
un savi antic:
qui se'n reia,
ara, és amic.
La mossa demana
vestit per ballar,
com no podrà anar
ni li farà falta.
A la casa
del sabut,
qui més mana
és el menys ruc.
Li demano
per sortir
i quan planyo
es riu de mi.
No hi ha hores
en el món
si no hi són
les que a mi em toquen.
Quan la lluna nova
se'n va a dormir,
la sento com plora,
no ha trobat coixí.
L'oreneta
refà el niu,
està contenta,
és prop l'estiu.
Si m'estimes
de valent,
quan em crides
dolçament?
Parlaré
quan vingui el llop,
li diré
com tot és fosc.
Epitafis (LXXXIV)
23 Març, 2023 11:56
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ja ha arribat un altre valent.
Havia promesa, però no sé on és.
M’agrada no tenir la dèria de respirar.
He cercat la força per tot el nínxol.
Ara, he oblidat qui mana.
He aconseguit lliurar-me de les mentides.
Perdoneu si faig tard.
Només em queden les trenta monedes.
Fa una setmana que no penso.
Haig una sensació de buit.
Tampoc cal que et posis en el meu lloc.
Torno de seguida, he anat a demanar pròrroga.
No vull córrer, m’he donat més temps.
Fa dies que no em queixo de ningú.
He comprat una bossa gran per si de cas.
Estic ben enfadat, no em parlo amb ningú.
Si em toca la loteria, compraré dos nínxols més.
N’ha vingut un que no era al llistat.
Continuo espantat.
Necessito l’adreça d’una ortopèdia.
Gairebé, estic amansit.
Demà, no em ve bé ressuscitar.
Demà, és dia de pagar.
Ho sento, he anul·lat les visites.
No sé, ben bé, on posaré la dutxa.
A partir de demà: Alimentació líquida!
El que menys em costa és fer-me el llit.
Algú em vol convidar a sopar?
No vingueu demà, tinc festa!
He aconseguit un horari reduït de visites.
Em preocupa mostrar-me tal com soc.
No sé si, amb vitamines, me’n sortiré.
Avui, pensaré per si de cas.
No sé, ben bé, com em distrauré.
Per fi, he après a no respirar.
Podríem dir que soc un difunt tranquil.
Mai sé com imposar-me un horari.
El revisor no sol passar quasi mai.
De moment, només puc vendre les celles.
Vull canviar de nínxol, no m’agrada l’ambient.
Espero que, pocs, sabessin la meva adreça.
No tinc fotografia perquè, darrerament,feia mala cara.
No me’n vaig per peresa.
Gairebé, estic desanimat.
Encara que em portin ciris, no m’hi veig.
He demanat una altra oïda per si de cas.
Si t’esperes prou, no trobaràs ningú.
Tampoc cal que ens posem a discutir.
Enyoro una mica de xivarri.
Esteu dispensats de lloar-me.
No estic massa preocupat pel preu de les flors.
No feu tard, he d’acabar d’hora.
Necessito una bústia per als encàrrecs.
No vull deixar de ser optimista.
No fer res també cansa.
Ja no sé ben bé on hauria d’anar.
Demà, rebré les vint-i-quatre hores.
Voldria fer un curset de mobilitat.
Estic content, la veïna no em parla.
Pensaments educatius (LXXVI)
23 Març, 2023 11:54
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He conegut el mestre nou, somreia.
Mai sé si el romans venien de Roma o anaven.
Vaig tenir una idea, però va fugir.
De moment, no llegeixen entre línies.
Estic regalant aprovats a l’engròs.
Només treballem la lliçó d’aprendre a no ser ric.
Procurarem llegir sense tapar-nos les orelles.
De fet, només puc ensenyar als innocents.
No puc anar al bany per si m’agafa una reforma.
He anat a comprar més bones notes.
L’inspector diu que ensenyi, però sense abusar.
Ja coneixen totes les lletres menys les de banc.
He aconseguit que tots siguin savis.
Compten fins a deu, ja poden ser pobres.
M’han pres la campana d’entrar.
Han descobert que sumar no és repartir.
Un cop donades les notes, es va encetant l’oblit.
Acabaré donant lliçons de tres lletres.
Aprendrien, però no tenen temps.
No sé si serà bo que aprenguin a llegir.
Un dia més i no em podrà veure ningú.
Tampoc és bo que hagin massa savis.
És a l’hivern, quan el sol ha de venir a l’escola.
No sé si aprenen, però passen prou fred.
Tinc present la seva capacitat d’oblit.
Han de saber prou, perquè ja no escolten.
El problema té tres solucions, dos són optimistes.
Per a estar al dia, també he reformat la casa.
No sé si, amb tres caps, s’aprèn millor.
Si els dono la raó, igual la perden.
Estic esbrinant quin de tots em fa cas.
Els ensenyaré la lluerna per si es tornen més intel·ligents.
No entenc si llegeix o fa mim.
Per a la comprensió escrita eliminaré les lletres altes.
Mentre passen, no em minvarà el sou.
Aprenen, però sense massa alegria.
La metafísica ha de ser l’últim tros de la carrera.
Només poso feina que es pugui fer assegut.
Espero que no agafin el vici de llegir.
Escolten o és un miratge?
He hagut de cavar més al pou de la saviesa.
L’ensenyament és un viatge a ports desconeguts.
Resumint la classe: No sé on som!
El primer problema de l’ensenyament és la velocitat.
L’important és connectar amb el sentit adequat.
Estan tan avorrits que, prompte, aprendran.
Només em queden dos alumnes, els altres ja són companys.
Coneixen tres idiomes, no sé si n’aprenen cap.
He navegat pel port per si fem aigües.
Apartant la palla, m’he quedat sense gra.
Els qui pregunten, haurien d’apuntar.
Hem passat de ser catòlics a caòtics.
He comprat conceptes en capses de quatre.
De moment, aprenen a no plorar.
Els savis els perdo quan avancem.
Aprendran més quan puguin superar l’enveja.
El perill és quan el problema es torna un raïm.
Si es queixen, alguna cosa han après.
No sé on van ni si arribaran.
Pensaments divins (LXXXV)
23 Març, 2023 11:51
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Necessiten un altre Judes, no dona abast.
Seria millor poder baixar al cel.
He comprat dos miracles, estaven d’oferta.
No sé si és bo demanar un viatge etern.
Canvio quatre pecats repetits per un de nou.
Aniria al cel, però no fan futbol.
Tres àngels s’han atipat de ser bons.
Estic trist, m’han tret la meitat de les temptacions.
Si vaig a l’infern, quins dies fan torrada?
El paper de Jesús encara no s’ha cobert.
Si us voleu atipar de riure, feu de dimoni.
Al cel, queda suspesa la missa de difunts.
Volia arribar prompte al cel, però trobà una taverna.
No vull ser àngel, em fa por portar-me bé.
He enganyat a un ric, es pot considerar miracle?
Suposo que no és savi, només té una religió.
Es veu que Déu va emportar-se el paradís.
Suposo que el secret és que Jesús no sabia nedar.
Quina peça del meu cos és eterna?
Si aconsegueixo fer miracles, ja us avisaré.
A l’estiu, Jesús converteix l’aigua en sangria.
Si faig de Judes, quant cobraré?
Necessito dos pecats més per a entrar a la rifa.
Va ser: aprendre a nedar i començar el diluvi.
Vaig haver d’anar a Sodoma a comprar sal.
És inútil demanar-li hora a Déu.
No puc anar al cel, hi ha vaga d’àngels.
El dimoni s’enfada, diu que peco, sempre, tard.
He curat un sord, però tampoc em sent.
El miracle és que, Satanàs, ens faci descompte.
Si no us agrada beure, estalvieu-vos el cel per Nadal.
No discutiu amb sant Pere de la qualitat de l’aigua.
A partir d’ara, només pecaré havent sopat.
Si vaig al cel, qui em guardarà els diners?
No vull anar al cel, no m’agrada l’horari dels sermons.
Estic decebut, no m’han deixat entrar a l’infern.
Satanàs ha ordenat: torns reduïts de calderes.
No crec que Déu s’ocupi en mesurar el temps.
Si Jesús ha de tornar a Betlem, ho farà a l’estiu.
Aniria més a missa, però només beu un.
Sembla que Jesús va aprendre a l’escola peripatètica.
Si Jesús només tenia un vestit, com podia anar a la moda?
Déu em va deixar quan ja tenia dos parells de sabates.
Dels miracles, em preocupen els efectes col·laterals.
El problema de Déu és que no sap on encabir l’home.
Satanàs té problemes de cobrir les vacants de dimonis.
No haig sort, tinc un àngel de la guàrdia malfeiner.
Avui, no pecaré, estan tots els dimonis enfeinats.
Déu ens va donar la llum per a què ens poguéssim perdre.
Déu s’ha cansat de fer miracles.
Els amics de Satanàs, tindran caldera d’aigua amb gas.
Quan no peco, tinc síndrome d’abstinència.
Si els pobres van al cel, allí, què poden fer?
Déu no m’escolta perquè ja sap on vull anar.
Vull anar al cel sense deixar el terra.
El millor del cel és quan no hi ha salvadors.
En entrar al cel, et donaran una capseta per a guardar l’enveja.
Déu és tan savi que mai fa nosa.
Satanàs no s’atreveix a seguir cap moda.
Pensaments festius (CXXIX)
23 Març, 2023 11:49
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si he de passar gana, vull els dies curts.
No puc menjar pollastre, hauria de cantar jo.
Volia fer un negoci, però he perdut de seguida.
Beuria més, però em dol buidar l’ampolla.
Acostumo anar a treballar, però em distrec.
M’he posat dents per a fer el paper de llop.
Estic convençut que el banquer posa més interès que jo.
Si venc un mes de salut, quant cobraré?
Normalment, faig de ric a la migdiada.
No faig el paper de dropo perquè és molt pesat.
Vaig guanyar una vegada, em sentia rar.
Fa dies que no enganyo a ningú.
De moment, ens queda un banc de fusta.
Si em faig més jove, hauré de tornar a l’escola?
Si moro aviat, a qui faré nosa?
Ha vingut la saviesa i no m’ha trobat.
Li he dit al vas que hauria d’estar ple.
No haig sort, només rebo ofertes de feina.
He venut la casa per a comprar-me un abric.
Darrerament, penso; em surt millor de preu.
És bon veí, no em dona mai conversa.
He begut fins a saber que compto mal.
Aprenc a ser pobre perquè és més barat.
He demanat als Reis un altre mitjó.
M’he apuntat a un curset de festeig.
No sé si comprar una estufa o empaitar el sol.
No m’agrada l’hivern, em llevo a la migdiada i ja quasi és fosc.
M’agrada volar, però sense deixar el terra.
Si fora més intel·ligent no em trobaria ningú.
No voldria posar coneixement i haver-me de casar.
No voldria fer-me molt ric, però tinc veïns.
Va ser: casar-me i perdre les ganes de manar.
El bo de llevar-se tard és si dines més prompte.
No em doneu feina, us decebré.
Necessito més hores per a mirar-me el melic.
El primer problema de l’home és ocupar el seu lloc.
Dessota de cada flor, es mostra la competència.
Fer-se vell és aprendre a guanyar paciència.
La pena del ric és menjar, només, quatre cops al dia.
No vull ser més ric, hauria de tenir una amant.
Que no us corregeixin massa, és una gran fortuna.
Per a ser savi, primer has de feinejar.
Érem com a animals, però aparegueren els paletes.
Ben bé, no sé si es bo caminar cap a endavant.
Li creix l’interès, però no té capital.
Crec que m’he enamorat, encara, no sé de qui?
Si poso seny, on desaré la disbauxa?
He deixat de ser pobre perquè em sobren els diners.
Fer-se vell és una carrera sense obstacles.
No vull ser ric, odio els vicis.
Fins a quan, respirar serà de franc.
Si aprens a poc a poc no et sols empatxar.
Porto una setmana sense pensar i encara dubto.
He de ser ric perquè demano menys.
Si perdo dents, em quedarà la sopa.
Estic enfadat amb la núvia, diu que no cal berenar.
Somiaria més, però és hora de dinar.
A una certa edat, ni t’abelleix pensar.
El millor és ser ric amb idees de pobre.