Poemes curts (CXX)
01 Abril, 2023 18:11
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En Joan
va demanar:
bossa gran
per al dinar,
li'n van donar?
Són els gojos
de la mort:
menjar dolços
sense por,
amb riures bojos.
Quan començo
a caminar,
com delero
en pensar:
Ho he de deixar?
Mai demano
per a mi
quan proclamo:
Soc feliç!,
després, callo.
He posat,
vora el coixí,
un esclat
i m'he dormit,
soc ben rar.
Amb les ganes,
faig garbuix,
de vegades,
un xic més fluix
per si tardes.
Poseu-me pa
i vi en el sarró,
com vull anar
a l'alturó
sense grimpar.
A les portes
de la mort,
dos tanoques
tenen por,
també, ploren.
Una jove
ha demanat:
omplir el cove
de regals,
ha de ser noble.
A les voltes
de les nou,
venen totes
per si mou,
el vent, les hores.
Un capvespre
ha de venir,
el meu mestre,
per a dir:
Ets un maldestre!
Quan el tren
va per la plana
és el vent
qui li demana:
No ens aturem!
La princesa
del meu cor
diu que pesa
el mal record,
ho sabrà ella?
Un dimoni
em vol vençut,
un xic borni,
un tot mut,
no cal que ho provi.
Posaré
llum i paper,
escriuré
del què no sé,
me'n sortiré?
Massa temps
i pocs diners
van ensems
sense interès,
hi són presents.
Al corriol
del vent,
com plora el mussol,
però ningú el sent
fins que es pon el sol.
Les mentides
van al pas,
entre vides,
entre nyaps,
enmig ferides.
Quan ve el fred
de bon matí
dins l'hivern
que ja és aquí,
ho deu saber?
Patufet
sortí de l'ou
vestidet,
sota una col,
era a l'hivern.
La formiga
en el camí
va fent via
pel matí
i a migdia.
Ningú sap
quan la pobresa
menja el cap
a la saviesa,
fa sa part.