Poemes curts (CXX)

01 Abril, 2023 18:11
Publicat per jjroca, Poemes curts

En Joan

va demanar:

bossa gran

per al dinar,

li'n van donar?


Són els gojos

de la mort:

menjar dolços

sense por,

amb riures bojos.


Quan començo

a caminar,

com delero

en pensar:

Ho he de deixar?


Mai demano

per a mi

quan proclamo:

Soc feliç!,

després, callo.


He posat,

vora el coixí,

un esclat

i m'he dormit,

soc ben rar.

 

Amb les ganes,

faig garbuix,

de vegades,

un xic més fluix

per si tardes.


Poseu-me pa

i vi en el sarró,

com vull anar

a l'alturó

sense grimpar.


A les portes

de la mort,

dos tanoques

tenen por,

també, ploren.


Una jove

ha demanat:

omplir el cove

de regals,

ha de ser noble.


A les voltes

de les nou,

venen totes

per si mou,

el vent, les hores.


Un capvespre

ha de venir,

el meu mestre,

per a dir:

Ets un maldestre!


Quan el tren

va per la plana

és el vent

qui li demana:

No ens aturem!


La princesa

del meu cor

diu que pesa

el mal record,

ho sabrà ella?


Un dimoni

em vol vençut,

un xic borni,

un tot mut,

no cal que ho provi.


Posaré

llum i paper,

escriuré

del què no sé,

me'n sortiré?


Massa temps

i pocs diners

van ensems

sense interès,

hi són presents.


Al corriol

del vent,

com plora el mussol,

però ningú el sent

fins que es pon el sol.


Les mentides

van al pas,

entre vides,

entre nyaps,

enmig ferides.


Quan ve el fred

de bon matí

dins l'hivern

que ja és aquí,

ho deu saber?


Patufet

sortí de l'ou

vestidet,

sota una col,

era a l'hivern.


La formiga

en el camí

va fent via

pel matí

i a migdia.


Ningú sap

quan la pobresa

menja el cap

a la saviesa,

fa sa part.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: