La festa grassa i set poemes més
22 Gener, 2023 05:31
Publicat per jjroca,
Poemes
La festa grassa
A la voreta del foc,
soc a punt d’encetar l’any,
la campana vella es plany,
sembla plorar a cada toc.
El silenci vol entrar a casa
i posar-se a l’envà,
ja més sol no puc estar,
sols m’acompanya una tassa.
El sopar ha estat plaent,
quatre sopes amb un all
i sardina a la brasa.
Per acabar, la festa grassa,
de codonyat, un bon tall
i una copa d’aiguardent.
Farà vent
En aplegar negra nit,
com viatja el pensament,
de segur que va perdent
fins que arriba al gran llit.
Allí, em guanya la son,
la lluita de cada dia,
la desfeta humilia,
vaig pensant en tocar el dos.
És aquest hivern conscient
qui em procura la desfeta
de les bones intencions.
Un poble, de mil presons,
va anunciant, sense pressa,
que, ben prompte, farà vent.
Partir sense sofrir
Com diria que l’hivern
em porta a la festa grassa,
omplo de llet una tassa
on vaig sucant els tortells.
A la voreta del foc,
em poso a fer contalla,
un s’adorm, l’altre badalla,
el tercer diu: No està tot!
Però els somnis són així:
vianants de tota mena
qui ens fan viure complaguts.
Som els homes poc traçuts
per eixir de la condemna
de patir sense sofrir.
La barca dormint a port
La barca dormint a port,
els mariners a la taverna,
és aquest hivern qui crema
els desigs de massa cors.
A la platja, hi ha buidor,
apleguen hores tranquil·les,
totes venen amanides
a descansar sense por.
La barca, dormint a port,
recorda, a les hores baixes,
aquell tendre navegar.
Algun dia, vol plorar
i mentre les angoixes passen
va gronxant fins que té son.
A les pedres del camí
A les pedres del camí,
he trobat poques rialles,
veuen les fulles com passen,
van, cansades, a dormir.
Algun carro s’endevina,
a l’oliva, deu anar,
el seu amo ha d’estar
fent comptes de tota mida.
A les pedres del camí,
els aplegarà el Nadal
i el so de la campana.
Com se sent una nadala,
un flabiol i un tabal,
dolces hores han de venir.
En acabar l’any
És, en acabar l’any,
quan començo a passar comptes,
he manllevat massa hores
en bastir nou averany.
I per què he de glatir
per empreses malfeineres?,
m’agraden les nits senceres
per poder vetllar i dormir.
De negocis, n’hauré fet
uns tres-cents pel capbaix
sense massa benefici.
No em queixo d’aquest vici
perquè estic acostumat
a menjar bé i poquet.
Les maçanes són al tros
Les maçanes són al tros
i el carro que no es mou,
el vell ruc no ha enrenou,
com s’atipa d’un sol mos.
Li he posat dolces garrofes
perquè s’acosta el Nadal,
li deu fer mal un queixal,
les ha deixat quasi totes.
Les maçanes són al tros
i la pomera es queixa
puix diu que vol descansar.
Massa pena no em fa
perquè plora i em deixa
un sentiment poc galdós.
S’acosta el cel
Anuncia en Josafat
que, avui, ha fet salat.
Torna a casa quan fosqueja
per trobar a la Raquel,
ella és un bol de mel,
ben posada en fer feina.
En aplegar al carrer estret,
al de dalt, veu una estrella,
com la fosca es torna bella
posant llum a tot l’indret.
Li comenta a la Raquel
i ella es queda esblaimada,
porta dolçor, a la mirada,
quan veu que s’acosta el cel.
Pensaments festius (CXXIV)
14 Gener, 2023 18:29
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Un vol sortir del món, però no perdre’l de vista.
Els meus passaran i els vostres també.
Ningú ha conquerit el castell de l’equilibri.
Cada dia porta el seu sol i el deixa una estona.
Les dones esperen trobar algun home entre les ofertes.
He vingut al món per saber com me n’aniré.
No aprèn, però li queda el consol dels diners.
No m’importa saber volar, m’importa que se n’adonin.
Necessito els veïns, així puc repartir els fracassos.
Un busca un regne i acaba no podent governar-lo.
El més pesat de ser home, són les disfresses que et toca portar.
Estic preocupat, el llibre hi és, però no el sé llegir.
No tingueu por d’entrar, només us queda una porta.
El meu cos m’ensenya que és difícil moure’m i restar quiet.
Un mor quan només sap dormir.
La mort és el més gran dels refredats.
Déu vol crear un altre món, l’home no hi cap.
El van aconseguir matar, en treure-li la corda.
El començament de la creació va ser en blanc i negre.
He descobert que fer-se vell és coltellejar la be.
Segurament, sense dones, ens reconeixeríem per l’olor.
Escriure un llibre és posar lletres a les pàgines.
Tinc converses amb Déu, Ell posa totes les paraules.
L’home vol innovar, però comença el dia llevant-se del llit.
Déu va crear el món, però no va posar prou cartells.
Pensar no és bo, però és prou barat.
No volia escriure un llibre, però cavar un pou em fa més mandra.
Ningú ha de viure més temps si el món no el pot suportar.
Tinc bons amics, però no els deixo sortir al carrer.
És un home tan savi que no deixa de volar.
Tenir son és pitjor que no tenir gana.
Tenim sort, escriure no canvia l’ordre astral.
La vida seria llarga, però ens hem de guarnir.
No patiu pel demà, ni Déu sap on l’ha deixat.
Menjo massa, hauré de desconnectar el cervell.
En tenim un que pensa, sabem que és boig.
És un escriptor oportunista, cap llapis és d’ell.
Pobra noia, es passa el temps sent maca.
Volia ser ric, però els diners corrien més.
No m’importa treballar, però vull saber quan començo.
Els nens tenen un defecte, necessiten ocupar tot l’espai.
Ensenyeu el camí, les pedres ja faran la resta.
La vida d’ara no té espases on agafar-se.
Estar equilibrat és respirar un cop per setmana.
Resta la gana i set poemes més
14 Gener, 2023 18:26
Publicat per jjroca,
Poemes
Resta la gana
Carona encesa, esquena gelada,
un foc encès dintre la llar,
queda prou lluny l’anar a segar,
aquell estiu qui abraonava.
La dona posa una olla al foc
on les patates van navegant,
com llums amables omplen envans
dibuixant ombres a poc a poc.
L’avi enceta el dolç xerrar,
als tendres nets, fa la contalla
mentre la mare va tallant pa.
Un vas de vi porta el sopar,
aigua de pou a la canalla,
amb quatre mossos, resta la gana.
Núvol esquifit
Aquell núvol esquifit,
al de dalt de l’alturó,
anava agafant la por
en anar arribant la nit.
Demanava per baixar
a un terra ben ressec,
era un núvol poc despert
per a aprendre com es fa.
Passen hores i el matí
aplega fins al migdia
sense trobar solució.
Arriba el déu senyor,
li parla i l’humilia,
la por el fa defallir.
Si fora un ruquet
I si fora un ruquet,
dormiria a l’establia,
bramaria tot el dia
enyorant el Minyonet.
Com correria pel camp
al davant de la tartana,
somiaria amb la palla,
menjaria el que cal.
I si fora un ruquet
ni aniria a l’escola
per a trobar el mestre nou.
Discutiria amb el bou
fins que ens féssim massa nosa
per poder plorar a pleret.
Compraria per tenir
Compraria per tenir:
un rebost de vint prestatges
amb fruites, verdures, pastes
i garrafes de bon vi.
Em posaria a dinar
amb un àpat de sis plats,
de menges, els disbarats,
aplegant a l’afartar.
Compraria per tenir:
plata i or a la cistella,
seda fina a l’armari.
Guanyaria, a diari,
sense haver massa pressa,
una fortuna a no dir.
Negre del tot
A les portes de l’hivern,
dormo poc i estic despert.
A la plana, vent de dalt
i silenci a la muntanya,
és la força qui m’escanya
tot dient que ho he fet mal.
Com hauria de tallar
i traginar branca seca,
omplir l’estança de llenya
per a poder-me escalfar.
He de posar a dalt del foc
una paella nostrada,
vull els ous amb cansalada
i un vi negre del tot.
Les muntanyes de la fam
Les muntanyes de la fam
com s’han emportat la gana,
feinejo fa una setmana
en un desig principal.
Llevar-me, de bon matí,
d’una màrfega pesada
amb dues mantes de llana,
de feixugues a no dir.
I pensar que l’esmorzar
és una lluita lleugera
entre la llet i el crostó.
Després, demanar perdó
i guaitar per la finestra
per saber si el dia és clar.
El trobà de bon matí
Innocent i perdedor,
haig un gos de mala raça,
no serveix per a la caça,
el van fer fora del tot.
El trobà, de bon matí,
sota l’arbre del meu hort,
més que viu semblava mort,
per al vent, un full ben fi.
Li donà un crostó de pa
i prop de mitja baldana,
ens partirem l’esmorzar.
De segur que em seguirà,
quan retorni cap a casa,
per saber si haurà demà.
L’infantar es va acostant
A les portes de Betlem,
he trobat una parella,
cutis fi portava Ella
amb veu dolça i obedient.
En un estable, aïllat,
hauran de passar la nit,
Ell tragina el neguit
per si aplega el Nounat.
A la vora de tots dos,
hi ha el bou i la somera
en silenci i observant.
L’infantar es va acostant
i, en el cel, una estrella
posa llum en el redós.
Poemes curts (CXV)
14 Gener, 2023 18:22
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Sento el goig
de la temença
quan vaig boig
enmig de l'herba,
em faré coix?
Al carrer
del desesper
no hi ha fortuna,
la van vendre
al mercader.
Assegut al banc,
enmig la plaça,
com mira el vell,
com ja no es cansa,
es perd, pensant.
La lluna passava
mirant a la gent
i sentint el goig,
el sol ni la sent
ni l'ha demanada.
Massa roses
del jardí
estan cansades,
ningú sap qui
fa aquestes coses.
Hauré de saber
si el cos estima,
quan el sentiré?,
ara, m'acoquina
i em posa deler.
Quan les fulles
van al cel,
les esperen:
amb una mica de mel
i un bocí de confitures.
Les comandes
són així:
sobra pa
i falta vi,
de vegades.
A la casa
del mai més,
plora el ric,
riu el pagès,
és com s'acaba.
Una mossa
em demanava
puix volia
anar a ballar,
ara, faig nosa.
Les muntanyes
resten soles
anys i anys,
mai no gosen
ésser amables.
Com demanaria
haver una nit
per a somiar,
algú m'ha dit:
Quina porfídia!
Amb les presses
de venir,
m'he deixat conquerir
per les febleses
fins a mitja nit.
De les bones
intencions,
naixen sostres
pobrissons
amb massa ogres.
Si m'estima,
li he de dir
que una reina
no és per a mi,
ha massa mida.
Un dissabte
pel matí
és amable
per a mi
i suportable.
Al racó
de l'era,
la il·lusió
s'espera,
ho fa de debò.
Les paraules
van al vent,
sent feixugues,
qui les ven?,
han massa mudes.
Caminava,
sense pressa,
de la cambra
a la finestra,
l'enamorada.
A les voltes
de l'hivern,
van les mosses,
sense encert,
a cercar roses.
Quan el fred
porta la neu,
en el cel,
posen la creu
del nou hivern.
Quan li parlo
massa al ruc
com remarco
que m'he perdut,
sóc un mal amo.
Epigrames (CXV)
14 Gener, 2023 18:13
Publicat per jjroca,
Epigrames
Quan li prego
al dematí,
és quan resto
sense vi.
Amb la força
que he rebut,
menjo, dormo
i resto mut.
Com volia
navegar,
vaig nedar
i no en sabia.
És quan plou
que dorm el sol
i es desperta
sense sou.
He de demanar,
a la lluna vella,
que em posi una estrella
per si he de mirar.
A les cases
de pagès,
massa feines
per a fer.
Na Maria
va a la font
i ho conta
a tothom.
Estimada lluna:
Quan vingui la nit,
digues que he partit
a cercar fortuna.
Posa pedres
al camí
i, després,
ja pots dormir.
He demanat,
si l'amor s'hi posa,
que porti una rosa
ben maca, ben gran.
Per anar
a treballar,
cal llevar-se
i esmorzar.
No demano
altre món:
Haver amo
en el record!
Per a ser
bon tafaner,
cal callar
i cal saber.
Com m'estima,
li diré
que, anar a feina,
no em convé.
Noto que em faig vell
perquè, a plaça,
he comprat: una manta,
uns mitjons i un capell.
L'oreneta
m'ha de dir
que la bassa
és lluny d'aquí.
Una casa
o un castell,
fer-se vell
és plorar massa.
La pubilla
no n'està per mi,
però tal com crida
de segur que m'ha vist.
És, quan parlo
de la gent,
quan m'enfado
inútilment.
En el reialme
dels gran saberuts,
els rics són mediocres,
els pobres són muts.
Per a què duri
el bon dinar:
esplaio el mos,
parlo de grat.
En el regne
de l'oblit,
no hi poseu
a cap amic.
Si no aprenen
el mentir,
parlen del temps
i de l'oblit.
Si la mossa
està per mi,
millor córrer
que dormir.
Al carrer
dels desvalguts,
els cavalls
es tornen rucs.
Si hi ha pressa
per anar,
és millor:
deixar-ho estar.
Una joia
per a mi:
restar a l'ombra
fins dormir.
Pensaments educatius (LXXV)
08 Gener, 2023 11:45
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Quan els faig dividir, s’enfaden.
M’encomano i començo la classe.
De moment, m’examinaré jo.
Treballem la comprensió escrita, no hem passat de la coma.
Anem per feina, qui vol ser pobre?
De moment, tres m’odien.
Encara no sé si pensen o s’adormen.
Llegeixen; al final de cada paràgraf, regalo un entrepà.
Han descobert que una vall no és un ball.
Mai he entès perquè els alumnes van menys dies a l’escola.
Els he donat un llibre, no saben on posar-lo.
Estic aprenent a nedar per una mar de dubtes.
Han assolit un monòleg de cinc.
De tres que m’escoltaven, un s’està quedant sord.
Avui, els ensenyaré com era un llapis.
Com em porten la contrària, els ensenyaré les síl·labes inverses.
Han de ser treballadors, però tenen vergonya.
Només crido per si no em veuen.
Donaré idees sense ànim de lucre.
Per a aprendre, cal saber pair.
Com es perden sovint, he demanat brúixoles.
Estic cercant la porta d’entrada al cervell.
Estic trist, només dos necessiten millorar.
Tenen dificultat en el concepte: creure.
Estic en el punt del: Campi qui pugui!
Algun de tots, ha de ser el far.
Es prega silenci per si algú dorm.
Ja fan redaccions de tres paraules.
Des que va el sistema binari, encerten a la segona.
Aprenen tant que dubto cavil·lin massa.
Hem aconseguit desendreçar dos conceptes.
Voldria saber per a què serveixen algunes consonants.
Els nous dirigents ja poden tancar el llibre.
Anem a la pàgina vint, no cal agafar la bicicleta.
Ja coneixen el deu, cal descalçar-se.
Té un dubte existencial: Existeix?
Els he ensenyat un llibre per si els puc acostar la ciència.
No sé si guanyen, però vaig al darrere.
No hi ha classe de matemàtiques, he oblidat els números.
No aprenen tant perquè pensen més.
Abans de l’examen, fem inventari.
Ja llegeixen sense bastons.
Posaré les preguntes després de la resposta.
Procureu que pensin sense fer massa xivarri.
He donat diners, a ningú se li ha acudit comprar un llibre.
No m’escolten, però tampoc em senten.
Els he educat bé, gairebé ni pensen.
Hem triat les sessions de classe, ha guanyat l’esbarjo.
Avui, no es multiplica, no hi ha electricitat.
Si han de sumar dos uns, poseu-los un damunt l’altre.
No és possible que només jo sàpiga on anem.
Treballarem la memòria, però no recordo com.
De tres que m’escolten, dos no ho entenen.
No sé si llegeixen, però tenen els llibres oberts.
Els ensenyaria a pensar, però igual els agrada.
Progressen, però no sé cap a on.
Hem donat una lliçó i no l’ha guardat ningú.
Si coneixen cinc lletres, ja poden anar a dinar.
Pensaments festius (CXXIII)
08 Gener, 2023 11:42
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Estic content, haig més deutes que el meu amo.
Mai endevino qui em tornarà a enganyar.
Estic aprenent a volar; de moment,em batega el cor.
He decidit festejar en dijous, no sé si me’n sortiré.
He demanat: Ser més vell i més petit!
Si té pedals, per què un cotxe no és una bicicleta?
Amb tres punts més, em donaran el carnet de boig.
Encara no sé si festejo o menteixo.
No sé si em faig vell o ho he aconseguit.
Per fi, he trobat una dona que vol manar.
Quan era a punt per a pensar, vaig despertar.
N’hi ha qui respira sense coneixement.
La saviesa consisteix en ser un bon animal.
Estaria trist, però he de guanyar-me el pa.
Us faig saber que encara no penso.
No he aconseguit cap dia repetit.
De fet, els peixos ja viatjaven per les xarxes.
He anat a cercar-me a la consigna.
He comprat una sàrria per si em tracten de ruc.
Ja comencem, la núvia vol que canviï de camisa.
Vull entendre el vent, però no el puc seguir.
Haig tantes despeses que ni penso en somiar.
He anat a la mar, em puc considerar mariner.
En quedar-me calb, en feia il·lusió tenir una pinta.
No he de fer feina, però m’abelleix demanar-ne.
Si no em faig el pesat, podré viure?
Fa o no fa, sé fins a les dues darreres hores.
De moment, sé on no em voldran rebre.
Els diumenges, em deixen molestar.
He llogat un beneit per a què em lloï.
Diuen que hi ha un demà, però no hi arribo.
Si torno a nàixer, procuraré no perdre’m.
M’agraden molt els diners, només vull monedes petites.
Era tan savi que ja no podia pensar.
Menys flors i més pernil.
Darrerament, em voto a mi.
No et pagaré, he tingut un mal dia.
M’he posat noves dents, et puc mossegar?
Avui, ja he perdut quatre vegades.
He estat a punt d’arribar al futur.
Estic malalt, però em sé distreure.
El sogre té una barca, em vestiré de mariner.
El millor de ser lliure és que et deixen sol.
Vaig anar a les ofertes i quasi em venen.
No li demaneu al vent que faci vacances.
Costa menys sumar hores que encerts.
Si haig diners, quanta felicitat puc comprar?
M’agrada seure al sol, a l’ombra deu ser diferent.
He comprat un far i no li trobo les piles.
Si un dia em poso a escriure, igual no me’n surto.
Si compro un cavall, qui diu que no és un ruc?
Igual acabo de pagès, estic aprenent a perdre.
Procureu menjar sense ganes, no engreixa tant.
Una altra vegada, no demano feina per si de cas.
Li he demanat al caragol que m’esperi.
Amb cinc piles més, podré ser una cuca de llum.
Necessito un cotxe, ja tinc les ganes.
Vaig a festejar, passaré a comprar excuses.
No sé quins bitllets són els meus.
Pensaments divins (LXXXIV)
08 Gener, 2023 11:39
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Conec pocs dimonis que s’atipin de peix.
Estic practicant en ressuscitar, però no me’n surto.
Vull treballar de profeta, és senzill arribar a l’atur.
Necessito un altre paradís sense llibre d’instruccions.
He anat al cel per a passejar pel carrer dels profetes.
Satanàs està disgustat, han arribat tres vegetarians.
Porto hores sense pecar i ja me’n penedeixo.
Com m’avorria a l’infern, faig un curset de calderer.
M’he presentat a un «casting» per a ser sant.
Jesús tornarà quan tots els ases tinguin set orelles.
Déu està intentant posar-se a l’atur.
No sé si pecar o demanar pròrroga.
Déu està enfadat, han nomenat tres sants sense avisar.
El millor dia per a pecar és el dilluns.
Haig el dimoni esparverat, li han dit que tinc «Covid».
He aconseguit la gràcia, però tampoc em miren.
No m’agrada el cel, sempre estan de festa.
Pateixo pel meu dimoni, ha demanat la baixa.
Judes invertirà en companyies elèctriques.
Jesús vol ser pastor, però de bous.
Estic pensant en amonestar a Déu.
Déu vol provar amb homes de tres caps.
Venent entrades del cel, no faré caixa.
Satanàs no el vol, es fa pipí a la caldera.
Set dimonis, confonen: pecats mortals i venials.
Déu va fer l’univers, no vull saber com eren les eines.
Cansat de fer miracles, he deixat de ser sant.
He canviat de dimoni, l’altre no anava per feina.
No puc fer de Baptista, odio mullar-me.
Judes tornarà, ha demanat seixanta monedes.
Seria sant per la paga.
Em reservo l’infern per al gener.
Suposo que, al cel, tots estan satisfets.
Procuraré no seure mai entre dos sants.
Satanàs diu que, si peco més, em regalarà una banya.
Sant Josep vol un tractor per si ha de tornar a Egipte.
A prop de l’infern, et pots confessar.
Visc a la glòria, però guanyo menys.
Les entrades del cel estan de rebaixa.
Estic content avui, encara no m’he penedit.
Peco menys perquè no em sap ni greu.
Estic fent un seminari per a ser déu de barri.
Aprofiteu, han portat calderes noves.
Si no peques més, igual et donen ales.
Quant val un curset d’apòstol «online»?
Algú sap el correu electrònic de Déu?
He demanat un dimoni que puntuï millor els pecats.
No crec que Déu endevini les meves intencions.
No aneu al cel si heu perdut la paciència.
M’han proposat per a sant, on puc comprar el vestit?
No sé si cosirem, però estan perdent el fil.
No crec que, a la glòria, sobren seients.
Jesús havia d’estar casat perquè portava la creu.
Si vaig al cel, quins dies toca cantar?
Pecaré demà, és un dia sense I.V.A.
Vull anar al cel, al departament dels fadrins.
Satanàs vol canviar les portes de l’infern, entra fred.
Déu no sol parlar, ha de ser intel·ligent.
Va ser entrar al cel i demanar hora al psicòleg.
Epitafis (LXXXIII)
08 Gener, 2023 11:36
Publicat per jjroca,
Epitafis
Li he dit a la senyora que no penso canviar les cortines.
Acabo d’arribar i ja m’enyoro.
Suposo que trobaré l’estança llarga.
M’estic acostumant a pensar poc.
Darrerament, ni badallo.
Aprofitaré la cera dels ciris per a depilar-me.
Queda prohibit: Oferir feina!
He anat a demanar el permís d’obres.
Per fi, he deixat de fer-me vell.
Puc escoltar, però no opinar.
No he aconseguit ser el dropo de l’any.
Ara, podré cercar el seny.
He aconseguit oblidar l’enveja.
Vaig malvendre les flors, eren de plàstic.
No em moc per si miren.
Canviaré de matalàs, em fan mal els ossos.
Per fi, he aconseguit el meu pes ideal.
Estic trist, ja no sento el toc de difunts.
Normalment, no penso amb la feina.
Si he d’eixir, vull un paraigua.
Estudiaria per a déu, però són massa crèdits.
Em portaré bé una bona estona.
Es prega, a les visites, tous comentaris.
He aconseguit reduir el neguit.
He trobat la porta del temps.
Procureu no fer un posat seriós.
Ho sento, però us duc avantatge.
De moment, només escolto a prop.
M’han dit que hi ha ofertes de taüts.
Encara estic sorprès.
Han vingut a comprar-me el taüt.
Ja saps que no parlo gaire?
Un moment, que tinc la ràdio engegada.
M’estic acostumant a xerrar sol.
Penso que em denegaran el crèdit.
Un moment, he de rebre els nouvinguts.
Ja et deia que no portessis pressa en venir.
Només donaré la contrasenya als amics.
Per a demà, m’apetiria paella.
Hauré d’eixir, avui, em fan la missa.
Ho sento, no puc obrir a ningú.
Compte, al tercer toc, tanquen els nínxols!
De fet, he vingut perquè la senyora m’ho ha dit.
Vull llogar el nínxol el mes d’agost.
Necessito un gos que no tingui dents.
Es prega als nouvinguts que guardin silenci.
He vingut perquè la feina no em deixava viure.
Estic content, ja no sé on tinc el nord.
Necessito cinc minuts de feina per setmana.
Estic pendent de millorar.
Doneu-me temps i em faré a la idea.
Llogo nínxol amb bon veïnat.
Vull eixir, necessito que em cridin.
No confio amb els veïns.
Si entres, igual et fan quedar.
Darrerament, haig més problemes que solucions.
Procureu no venir sense avisar.
Necessito cames noves i eixir corrent.
Descanso amb pau, però em diverteixo poc.
A resultes de no ser i set poemes més
08 Gener, 2023 06:43
Publicat per jjroca,
Poemes
A resultes de no ser
A resultes de no ser
com vaig perdent el judici,
he de dir que el sacrifici
em costa més que el plaer.
Al damunt d’un cos mortal,
empaito les hores vanes,
com m’agraden les pensades
quan s’allunyen del meu mal.
Aprenent de no saber,
mestre foll de ma fortuna,
cap camí em sembla pla.
M’hauré venut per un pa,
els dissabtes, per una llauna
de carn guisada de be.
Soc millor?
Com un monstre sense casa,
m’enfilo pels carrerons,
com vaig empaitant moltons
que en corral fan estada.
Com aspiro a tenir
la porta del gran misteri,
espero que no s’esveri
fins a l’hora de dormir.
Captaire del gran tresor,
dessota d’un om, em planyo
perquè m’agrada el menjar.
No haig doblers per a anar
i possiblement m’enganyo
dient-me que soc millor.
Un rajolí de mel
Avançant per un corriol,
trobà una formiga vella,
es queixa del fred i pena
perquè, avui, no fa ni sol.
On resten aquelles tardes
sempiternes de l’estiu,
les preades i el caliu
de les petites feinades?
Que si un rajolí de mel
portant els dies de festa
i la fortuna d’un gra.
La formiga deixa anar
tot un sospir de desfeta
dessota d’un nou estel.
Si la sort ens acompanya
Essent pobre i tafaner
com m’agrada passar hores:
a la plaça, a les envoltes,
a la punta del carrer.
Amb tendències pelegrines,
demanaria eixir
d’aquesta vall de morir
on hi haurà massa enganyifes.
Però, alhora, tot s’hi val
si la sort ens acompanya
tan prompte ens llevem del llit.
Algun vell savi m’ha dit,
d’una manera estranya,
que mai deixi el de dalt.
A la casa dels tres Reis
A la casa dels tres Reis,
he anat a fer comanda:
vull una tenda, una barca
i una pesca de bon peix.
La resta l’he de deixar
als joves i poderosos,
només demano que els ossos
em deixin d’amoïnar.
A la casa dels tres Reis,
hi ha capses de totes mides
de plàstic i de cartró.
També hi ha un somicó
d’algun valent perdonavides
qui, ara, resta enmig d’un bleix.
Parlant amb un arbre vell
Parlant, amb un arbre vell,
de les malalties i nafres,
m’ha dit com som de culpables
i que l’home no ha remei.
Demana per demanar
i s’afarta en ésser tip,
voldria ser el marit
sense haver-se de casar.
Com, de tot, fa un garbuix
avança per la tenebra
esperant trobar un palau.
Us comento que la pau
mai aplega a casa seva
i morirà en un enmig.
Carrer ample
Camino, sol, pel carrer ample
són quarts de nou i haig bon fred,
un núvol passa i es perd,
potser el gran vent és el culpable.
A les afores, hi ha un ramat
amb cent ovelles i un pastor,
com l’acompanya un negre gos
qui, restar al corral, ha demanat.
Mes de desembre, capciós, avança,
vol reclamar que s’acabi l’any
per a encetar-ne un amb més traça.
L’oliva negra diré que es cansa
de suportar el ser al de dalt,
s’haurà fet vella i tot és plany.
En el cafè, la tarda avança
En el cafè, la tarda avança,
cartes llardoses com van volant,
una partida, del tot, ingrata,
uns van perdent, d’altres guanyant.
Quatre pagesos, ben palplantats,
parlen de festa i de doblers,
han de cobrar al cap del mes
segons avancen els principals.
Com la collita ha estat prou bona,
han venut arbres a la ciutat
i guanyaran més que cap any.
Nomé un vell, segut, es plany
i se’n recorda d’anar a plegar
grasses olives tota l’estona.