Pensaments educatius (LXXVI)
23 Març, 2023 11:54
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He conegut el mestre nou, somreia.
Mai sé si el romans venien de Roma o anaven.
Vaig tenir una idea, però va fugir.
De moment, no llegeixen entre línies.
Estic regalant aprovats a l’engròs.
Només treballem la lliçó d’aprendre a no ser ric.
Procurarem llegir sense tapar-nos les orelles.
De fet, només puc ensenyar als innocents.
No puc anar al bany per si m’agafa una reforma.
He anat a comprar més bones notes.
L’inspector diu que ensenyi, però sense abusar.
Ja coneixen totes les lletres menys les de banc.
He aconseguit que tots siguin savis.
Compten fins a deu, ja poden ser pobres.
M’han pres la campana d’entrar.
Han descobert que sumar no és repartir.
Un cop donades les notes, es va encetant l’oblit.
Acabaré donant lliçons de tres lletres.
Aprendrien, però no tenen temps.
No sé si serà bo que aprenguin a llegir.
Un dia més i no em podrà veure ningú.
Tampoc és bo que hagin massa savis.
És a l’hivern, quan el sol ha de venir a l’escola.
No sé si aprenen, però passen prou fred.
Tinc present la seva capacitat d’oblit.
Han de saber prou, perquè ja no escolten.
El problema té tres solucions, dos són optimistes.
Per a estar al dia, també he reformat la casa.
No sé si, amb tres caps, s’aprèn millor.
Si els dono la raó, igual la perden.
Estic esbrinant quin de tots em fa cas.
Els ensenyaré la lluerna per si es tornen més intel·ligents.
No entenc si llegeix o fa mim.
Per a la comprensió escrita eliminaré les lletres altes.
Mentre passen, no em minvarà el sou.
Aprenen, però sense massa alegria.
La metafísica ha de ser l’últim tros de la carrera.
Només poso feina que es pugui fer assegut.
Espero que no agafin el vici de llegir.
Escolten o és un miratge?
He hagut de cavar més al pou de la saviesa.
L’ensenyament és un viatge a ports desconeguts.
Resumint la classe: No sé on som!
El primer problema de l’ensenyament és la velocitat.
L’important és connectar amb el sentit adequat.
Estan tan avorrits que, prompte, aprendran.
Només em queden dos alumnes, els altres ja són companys.
Coneixen tres idiomes, no sé si n’aprenen cap.
He navegat pel port per si fem aigües.
Apartant la palla, m’he quedat sense gra.
Els qui pregunten, haurien d’apuntar.
Hem passat de ser catòlics a caòtics.
He comprat conceptes en capses de quatre.
De moment, aprenen a no plorar.
Els savis els perdo quan avancem.
Aprendran més quan puguin superar l’enveja.
El perill és quan el problema es torna un raïm.
Si es queixen, alguna cosa han après.
No sé on van ni si arribaran.