Poemes curts (CXXVI)

01 Juliol, 2023 08:15
Publicat per jjroca, Poemes curts

Poseu-me les rialles

amables del moment

sense estovalles

ni massa compliment

en terres mal lloades.


Una tarda passa

a la sínia estant

on mon ruc, tombant,

descansar demana;

per les nits, no tant.


A la fira,

l'he comprat:

ple de vida,

alliçonat,

quasi mai xiscla.


Massa plates

per menjar;

de les agres,

me'n puc estar;

són menyspreables.


Si no trobo

solució,

com ho adobo

amb pa del bo,

és quan ho noto.


Si la lluna nova

em ve a visitar,

dieu-li que hi ha

un eixut qui prova

la lluita guanyar.


Quan la pluja cau

i l'arbre se'n riu,

noto aquell caliu

on la joia rau

per sentir-se viu.


Mai he de trair

si l'amor demana,

si l'amor proclama:

el deure de pair

hores de disbauxa.


Hauré de comptar,

des de bon matí,

qui troba l'eixir

i se'n sap estar

en el dolç sentir.


Com havia

poca fe,

mai diria

el què convé

ni ho sabia.


És la lluna

pel matí

quan és bruna

de no dir

i sense cua.


En el regne

de la sort,

mai hi ha setge

per a tots,

ningú ha de rebre.


Les comandes

són així:

van comptades,

dia i nit,

per totes bandes.


Com declama

el reietó:

No tinc fama

ni perdó!,

però ha gana.


Quan aplega

el més de maig,

li comenta

el poc que faig,

és prou garrepa.


Les roselles

del corriol

són més belles

quan fa sol,

felices elles.


A la banda

de ponent,

hi ha qui passa

i no ho sent,

és prou bandarra.


I quan sigui

segador

que sofreixi

la calor,

és gran suplici.


Si demano

més diners,

ve el dimoni

a quedar bé

sense que es noti.


Com m'agradaria,

si l'amor volgués,

haver l'alegria

sense haver res més

que un xic de follia.


M'ha deixat el monstre

ben bocabadat,

soc massa mediocre

per trobar entrellat,

em tracta de pobre.


Mai demano

per anar

quan diu l'amo:

A treballar!,

prou que l'enganyo.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La sort ha de venir i set poemes més

01 Juliol, 2023 08:15
Publicat per jjroca, Poemes

La sort ha de venir


En un curt recorregut

que han de retre els fantasmes,

parlen del rebre i ensurt,

de fer por a totes les cases.

Aquí, regna un pretendent

qui demana una poncella;

com que és tan maca i bella,

a poc a poc, es va fonent.

I nosaltres, els esclaus

d’aquesta vida profana,

ni sabem cardar la llana,

però hem cremat les mans.

Com la sort ha de venir;

l’espero per si em fa glatir.


Sento una veu estranya


En el regne del pagès,

tot plantant, després es perd.

A la casa del veí,

tenen palla a les golfes,

quaranta sacs de garrofes;

de patates, a no dir.

Quan el sol demana pas

i s’enfila a la muntanya,

sento una veu estranya

qui pregunta: Avui, què fas?

Em llevo del ample llit

per a rentar-me la cara,

l’aigua és ben fresca i encara

em proposa ser eixerit.


A casa, soc el valent


M’he casat per creure més

i llevar-me a l’albada,

la mossa fa bona cara,

ho ha de fer per interès.

Com que havia manta por

em farà tornar ben d’hora,

treballar veig que no em prova

i feinejo més bé poc.

A casa, soc el valent;

empaito els ratolins

i penso, sobtadament,

que aniré amb els amics.

Ells saben com és la dona

qui crida però no gosa.


Diu que fa bondat


Mariona, dels meus amors,

em crida més del que plora;

diu que, avui, es troba sola

i li he comprat cent flors.

Li proposo de casar,

un capvespre, a l’ermita,

però no li va la crida;

de moment, ho hem d’ajornar.

Ha vingut un cavaller

qui vivia a la ciutat

i controlava els de dalts.

Penso que és un mal sidral

perquè diu que fa bondat

i, no fent res, s’entreté.


En tornar al meu si


Carregat de somnis,

vaig per la drecera,

la mossa m’espera,

demana que torni.

Vaig anar a ciutat

a cercar fortuna,

dormí amb la lluna

en un descampat.

Carregat de somni,

segueixo el camí

dels nous venturers.

Veurem si després,

en tornar al meu si,

m’escanya el dimoni.


El menjar és a diari


Em pregunta el caragol

si, demà, farà bon sol.

Com que la gana li pot,

he demanat el grimpar,

ha vist la fulla on hi ha

un dinar guarnit del tot.

Un malson el perseguia

en aplegar al dematí,

per no haver ni carn ni peix,

el seu cos és amb perill.

La senyora com la trau

la cassola de l’armari;

el menjar és a diari,

ja no resta un xic de pau.


Prendre part al segar


Fill d’un pare segador

com la sega no em convida,

voldria passar la vida

dessota d’un altre sol.

Quan l’albada ha arribat

i la falç ja és a punt

em desperto d’aquell ensurt

de somnis entremaliats.

En un tassó de la llet

que la cabra ens ha donat

anem mullant un crostó.

Després, haurem l’ocasió

de prendre part al segar

fins que el sol sigui discret.


No és temps de festejar


A la muntanya, el vent

va pregonant el combat,

manta branques han trencat

quan el fruit era prou verd.

L’àvia ha encès el foc

i demana la cassola,

la neta calla i escolta

un xiulet empipador.

Aquesta tarda, a la font,

no trobarà les amigues

perquè el vent les fa aterrar.

No és temps de festejar

ni de mirar a les formigues

qui preguen un temps millor.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXXVI)

01 Juliol, 2023 07:57
Publicat per jjroca, Epigrames



No vull penes
per fugir,
quan demanen,
soc allí.


A la casa
del mai més,
quatre homes
ni en són tres.


Com havia
tanta son
hi dormia
per a dos.


La barca no rema
en entrar en el port,
diu que està ofesa,
ningú sap el com.


Qui domina
l'ampla nit
quan camina
per sota el llit?


Em plau saber,
estimada amiga,
que, si el sol no crida,
ha arribat l'hivern.


Amb seixanta
manadors,
qui no canta
quan hi són tots?


He de demanar
el jou del camí,
mentre ve l'oblit,
l'he espero amagat.


Les camises
de mil flors
són més vives
quan hi ha sol.


Per a prendre 
o demanar,
cal entendre
com pensar.


Vingui el vent 
sense parany,
l'esperem
i farà tard.


La jove cantava
collint albercocs
després ni plorava
quan li prenien tots.


Sense ganes
de lluitar,
menjo panses
quan n'hi ha.


Com la pluja
he demanat
per la fruita
i el sembrat.


Com havia
poca sort,
com voldria
ésser mort.


Si no escolto
d'on ve el vent,
m'esvaloto
i no ho sent.


Hauries de saber 
que, quan la nit aplega,
de vegades, ensopega
amb les ganes de voler.


He estat així:
fugint de la pensa,
notant com em deixa
i plorant per mi.


Sense llana
i sense pèl,
es prepara
per al fred.


A les festes
dels dijous,
porten vaques
i fem bous.


Com demano
per a mi:
menjar prou
i beure vi.


A la casa 
de l'Andreu,
qui no mana
tampoc creu.


Mai demano
per a mi:
treballar
o anar a dormir.


Quan arribi
a cent vint anys
que no em donin:
feina i guanys.


Tot parlant
amb el mussol,
hem callat
en sortir el sol.


La més dolça
de les flors
només plora
quan es mou.
 
Si m'estimes
per la nit,
no m'oblidis
al matí.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Glatir de valent i set poemes més

22 Juny, 2023 06:24
Publicat per jjroca, Poemes

Glatir de valent


Esperant a l’amic sol,

haig la feina per a fer;

no m’agrada anar al cafè

ni aventurar-me en el joc.

M’agrada perdre’m al camp

tot mirant les orenetes,

de segur que porten presses

quan, al niu, resta la fam.

Per a complir el manament,

ha vingut a nostres terres

i aconseguir la nissaga.

En el cel, mana qui mana

i, si quan hi ha blat no segues,

has de glatir de valent.


Beneïda la nissaga


De ben segur que l’hereu

es lleva a tres quarts de deu.

No haurà altra missió

que viure com un senyor.

Tindrà or, fama, criats

i les més dolces poncelles,

ben enamorades elles

de jove tan assenyat.

A les tardes, bon berenar

i complir amb la passejada;

beneïda la nissaga

qui sap sempre com guanyar.

I nosaltres, els venuts,

anar gaudint dels ensurts.


Em tornaré matusser


M’han donat, per a casar,

una mossa mentidera;

ella és de casa seva

i, de poc, ha dolç pensar.

La festejo els dijous

quan a ella li convida;

a les set, ja és amanida

per a fer nou enrenou.

M’ha proposat un llistat

de feinades per a fer:

cada dia a cada hora.

Com que la brega no em prova

em tornaré matusser

per si puc llevar-me tard.


Restar obedient


Tots els pecats que he fet,

els posaré en el sarró;

són secrets de confessió,

els diré sense retret.

Quan la llarga penitència,

a les vuit, sigui complida

aniré a cercar l’amiga

per trencar la continència.

És aquesta bona feina

la del lliurar-se somrient

i seguir pel camí pla.

Sempre ens queda el demà

per a restar obedient

fins que arribi la crida.


És molt poruc


A les portes de l’infern,

venen ous i cansalada;

tots els dies, fan torrada

perquè sempre és hivern.

Satanàs, qui és molt poruc,

mai surt a la migdiada

diu que el sol ni gens li agrada

perquè és enze i ben eixut.

A les portes de l’infern,

han romàs tres capellans

perquè resten confessions.

Només entraran els bons

si no es mostren massa grans

i es tornen obedients.


La vida del cargol


He demanat, al cel,

un núvol que vingui d’hora;

haig gana i fa una estona

que friso per menjar verd.

La vida del cargol

a festes em convida;

amb la closca amanida,

m’amago del gran sol.

Però vindrà l’estiu;

no em proven les vacances

ni els homes passejant.

Amics van acabant

enmig de l’oli i salses;

som pocs els qui fugim.


No vull glatir com abans


Abastint el poc saber

com m’agrada la fortuna

de viatjar cap a la lluna

per a aprendre un xic més.

Una muntanya de llibres

han de passar per les mans,

la meitat seran cristians,

tots hauran un bon pervindre.

Amb tres o quatre pensades,

m’entaforo en el gran si

on vivien els romans.

No vull glatir com abans,

vull que la sort vingui amb mi

amb les ganes ben donades.


Treballo de mendicant


Reconec que haig el vici

de somiar enmig badalls,

m’acostumo als estralls

que em deixa el meu ofici.

Treballo de mendicant

a la porta de l’església,

sempre haig una mà estesa

per si passa algun sant.

El vi nou de la taverna

us asseguro que és clar

i s’endinsa en un sospir.

Si, un mal dia, he de morir;

no em féssiu enfadar

ni al meu beure doneu treva.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CXXV)

15 Juny, 2023 05:28
Publicat per jjroca, Poemes curts

I la barca al port

es queixa i oblida,

passa la fatiga

enmig de la por,

li ve de per vida.


A cavall

de la dissort,

faig el sord

quan soc al tall,

el lleure em pot.


Una mossa

es riu de mi,

però, a la rosa,

li diu que sí,

som poca cosa.


A la casa

dels porucs,

qui més mana

és el menys ruc:

ahir i ara.


Des de bon matí,

he encès la llar,

havia la carn,

l'oli i el rostir,

em mancaven plats.


Em conviden

a tenir:

cent mentides

per a gaudir

amb totes mides.


En el regne

de la sort,

no hi ha metge

ni traïdor,

el sol és tendre.


A la casa

d'en Remei,

qui menys mana

és el rei,

molt menys encara.


Per haver

altre comiat,

vull saber

qui ho ha manat:

Un déu pot ser?


No és pas bona

solució,

passar l'estona

cremant carbó,

salut no em sobra.


Tanta pressa

per tenir

i la guerra

ens ve a dir:

Tot és desfeta!


Les tebieses

de la sort

són paleses

mentre dorms,

després, s'esveren.


Amb la gana

que jo tinc

i em demana

fer-me ric,

faig mala cara.


M'han donat

gran esmorzar:

tot un plat

per rodolar,

som a dimarts.


Les comandes

són així,

van maldades

perquè sí,

després, es cansen.


Com m'agrada

de valent,

compro casa

per a cent,

veure'm si passa.

 

Són les pedres

del camí

les que cremen

perquè sí,

la por la tenen.


Si la lluna

ja no em vol,

en vull una

de cartró,

sense escuma.


Com acostuma

a dir:

Si és ben bruna,

per a mi!,

no en toca una.


Si no hagués res més

que lluita ferrenya,

voldria espardenya:

forta, de pagès

i anar a la grenya.


Ni demano

per a mi

ni esbatano

el meu destí,

gairebé soc amo.


A la casa

del pagès,

qui no mana

no diu res,

només badalla.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Es lliuren al vent i set poemes més

15 Juny, 2023 05:20
Publicat per jjroca, Poemes

Es lliuren al vent


Prou lluny del foc pairal,

sojorno a les tenebres,

les cases estan plenes

de deures ajornats.

Ha fugit el jovent

cercant, en altres terres,

la força i el gaudir.

Suposo que el ser aquí,

entre els alls i les cebes,

era ben poc plaent.

Ara, es lliuren al vent,

a l’espai i al seguici;

hauran perdut el vici

de complir el manament?


A l’infern, ja se sap


En la pau del no ser,

enceto la quimera

d’una empresa planera

envoltada de fe.

Acabada l’estada

a la vall de les llàgrimes,

cavalquem amb les ànimes

fins a nova contrada.

Allunyats els pecats

i la lluita ferrenya

ni portem espardenya

ni farcim maldecaps.

A l’infern, ja se sap,

ni caldrà portar el cap.


A l’estiu, a mitjanit


A l’estiu, a mitjanit,

quan la brisa ens acarona

declarem que ha arribat l’hora

preada del dolç gaudir.

Ben obertes les finestres,

convidats tots els mosquits,

anem mil somnis farcint

amb un seguit de promeses.

En el camp, el blat madur,

la corbella amanida

esperant que arribi el sol.

Que poc m’agrada la pols

i la mare quan em crida

tot tenint la roba a punt.


A la festa de sant Joan


Amb la feina que he tingut

per cordar-me les sabates;

aniria a quatre grapes

fent-li festa a l’amic ruc.

Podria dir que el ball

durà fins a les albades,

després, vingueren les cares

a emplenar-se de topalls.

A la festa de sant Joan,

que no faltin els coets

ni la coca ben nostrada.

Una nit tan senyalada,

en ser l’albada, es perd;

retrobar-la dura un any.


La fulla cau


En el fosc país,

on la terra es mulla,

he trobat la fulla

mancada d’encís.

Diu que sabrà anar

per a prendre el sol,

ha d’emprendre el vol

abans de demà.

Crida la formiga

i la sent venir,

s’acosta el finir

prou breu de la vida.

I la fulla cau

per a anar a un catau.


Es perd


Talment, he arribat

seguint el miracle

de segar i batre

per a ser ben pagat.

Tafaners els déus,

des del vell Olimp,

volen saber quin

ha estat el preu.

Ésser bon pagès

és llevar-se d’hora

sense res guanyar.

Cobro per pagar

i, si un dia sobra,

de segur que es perd.


El cor arraulit


La mirada dolça,

el cor arraulit,

cerca un marit,

però no el troba.

Va restar fadrina

per enllestir casa,

va veure com passa,

de pressa, la vida.

Potser n’ha vist un

en anar al mercat

a comprar-se roba.

A la nit, ben sola

cerca un disposat

que sigui prou ruc.


Parla el gos


I tot d’una, parla el gos

demanant la menja bona,

com li agrada la cassola

quan no troba pell ni os.

Després d’aquest dolç menjar

no cerca ni xerinola,

s’estima més anar a l’ombra

per a somiar i sestejar.

Amb unes poques paraules,

diria que ja en té prou,

poc que demana un sou

i glatir a les albades.

Però la vida va com va

esperant anar i tornar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXXV)

15 Juny, 2023 05:08
Publicat per jjroca, Epigrames



Sempre passa
pel carrer,
la recança
quan fa fred.


Quan li dono
un tros de pa,
com el trobo
a l'endemà.


Sota l'ombra
d'aquest bosc
mai ens sobra:
trobar enyor.


Li escriuria
mil cançons,
li diria 
on va l'amor.


Com estava
amatent,
ho menjava
lentament.


Quan l'aranya
va al teler,
com treballa
sense fe.


En el riure
de les flors,
els queviures
mai hi són.


Quan el núvol
ja està ple,
com la pluja
esdevé.


Posaré al rebost
manta xocolata
per si ve un gelós
a passar la tarda.


Les més joves
del carrer
quan em troben
ni les veig.


Quan apunta
el nou dia,
un recerca
companyia.


Mai demano
per a mi
ni encomano
provar el vi.


És el goig
dels saberuts:
els qui parlen
quan són muts.


No hi ha cases
al carrer
on, quan planyen,
hagi fe.


El vent em portava,
volant, cap al bosc,
mentre ell cantava,
era tot un goig.


Una ratlla blanca
dominava el cel,
la gent la mirava
sense dir res més.


Com em plau saber
que, a la llunyania,
s'amaga el plaer
més dolç de la vida.


No hi ha mosses
al camí,
hi són totes
al coixí.


He de demanar,
no sé si és gran cosa,
ben plena la golfa
de palla i de gra.


A la casa
del mai més
qui no sopa
no sap res.


Manta gana
per la nit,
com reclama
l'esperit.


A la casa
del poruc,
la nit passa
a ull cluc.


Qui no plora
per l'amor
o no hi toca
o ja és mort.


Per a ser
bon manador,
cal aprendre
sense por.


La Mariona
del meu cor
diu que és boja
perquè em vol.


Vull la pensa
en un cabàs
per si vessa
fer-li cas. 

Quan la lluna
va pel cel,
hi ha qui dubta
amb recel.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Per tal de saber i set poemes més

08 Juny, 2023 05:11
Publicat per jjroca, Poemes

Per tal de saber


Al racó precís

on s’escriu la història,

pensa la memòria

trobar el paradís.

En el recordar

aquell temps pretèrit,

sento l’encanteri

demanant fruitar.

Els pobres guerrers

albiren batalles

amb milers de guanys.

Éssers ben estranys

cerquen escorrialles

per tal de saber.


Enmig d’un desert


I la pluja aplega

a la vella olivera

de dalt del serrat.

Somni esbiaixat

voldria una treva

prop de casa seva.

Els núvols trascolen

els boscos i els camps,

sentint-se estranys

mentre el plany escolten.

Un pobre pagès

perdrà la collita,

sentiré com crida

enmig d’un desert.


Tafaner el cuc


Tafaner el cuc,

deixarà la fulla

per a anar al terra.

Allí, no hi ha treva

i, campi qui puga,

ha de ser l’ensurt.

Tafaner el cuc,

veu com la lluerna

espera la nit.

Pobre d’esperit,

cerca una finestra

on guaitar de gust.

Però ve l’ocell

i peno per ell.


Allà dalt de la muntanya


Allà dalt de la muntanya,

una vaca sense banya

singlotava de valent.

Va haver un pretendent,

però un dia va marxar

a viure entre altra gent.

Allà dalt de la muntanya,

he vist un núvol feixuc

qui volia davallar.

Va desfer-se en aplegar

a un barranc fosc i profund

tot plorant amb gran desgana.

I la pluja esdevingué,

el poruc núvol es desfé.


Quatre mosques al terrat


Quatre mosques, al terrat,

encetant nova conversa:

Podrien anar a la seva

per a ser els convidats!

La festa era sota el sol

en un racó del carrer,

les taules amb els seients

i plates de menja i dolç.

Però dues orenetes

s’apunten a la disbauxa

per si troben bon dinar.

Les mosques han de finar,

gairebé, no han fet ni passa

i han encetat les tenebres.


Van resseguint la mosca


A l’escola no hi ha sol

i s’acosta la penombra,

és el núvol qui la porta

per a joia de tothom.

Com la pols tan riallera

es va canviant de vestit,

el més nou és eixerit,

però s’arrapa i li pesa.

A l’escola els minyons

com van resseguint la mosca

fins que s’atura en el vidre.

La il·lusió no es pot descriure,

ha estat, sentir alhora,

cent viatges curts i sords.


Aplegar al cim


Cansat de fer camí,

en busca d’aventures,

cerco altres pastures

a prop del meu veí.

Com anem endreçant

el perdut món dels bojos,

dels blaus, dels verds, dels rojos,

dels pobles i ciutats.

Sent déus del vell Olimp,

anem portant els núvols

quan ens molesta el sol.

Enmig riures i dol,

anem llençant udols

fins aplegar al cim.


Us faré sabedors


Us faré sabedors,

amics de la disbauxa,

que estic a la rebaixa

on apleguen els dolors.

Diré que arriba lluny

el temps de la infantesa,

governa la feblesa

quan la força s’esmuny.

Us faré sabedors

que he hagut un somni

prou agre i excloent.

Ens sobra massa gent

i li prego al dimoni

que em posi en un redós.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXXV)

04 Juny, 2023 22:32
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Mai he aconseguit diners que no volin.

Algun dia, començaré a fer feina.

Porto hores pensant i la muntanya no es mou.

Vaig de pressa, per a aprendre a no fer res.

Si em canso de descansar, podré fer festa?

Trencaria una llança pel meu amic si la pagués ell.

He provat de ser ric, però no me’n surto.

Si algun dia soc pols, de segur que faig nosa.

Demà, aniré a comprar dos seguidors.

Encara no he oblidat que puc caure.

Avui, quasi he aconseguit enganyar-me.

El millor de fer-te vell és si el cervell no ho sap.

Dos dies pensant i m’he constipat.

Canviaria de casa i m’emportaria els veïns.

Només malpenso mentre dormo.

No em moc, però viatjo de franc.

M’he hagut de fer fumador per fastiguejar el metge.

Ara, només celebro un de cada cinc anys.

Si perdo el seny, podré volar.

Si heu de regalar, procuren que estiguin tips.

Els catalans no volen el pernil despullat.

M’agrada el festeig fins que la núvia creu.

He demanat al núvol que no em mulli, però està cansat.

El rellotge cerca un temps per a dormir.

Menjaré fins que sigui divendres.

Acostumo a parlar, amb els núvols, de la força del vent.

En una mar de dubtes, hi ha illes desertes?

No em preocupen els diners, ells saben on volen anar.

No vull semblar més jove per si em fan fora de casa.

He comprat sabates noves per a fastiguejar els peus.

No puc ser intel·ligent, tinc la pensa a terminis.

Si canvio de cos, podré llogar el vell?

Necessito un perruquer per a calbs.

Si em donen més temps, quant en puc perdre?

Vull ser ric, qui em vol donar?

He decidit que el dilluns sigui dia de plorar.

M’han donat diners perquè diuen que he de pagar.

Si ja soc lliure, per què no vull manar?

He comprat una crema tan bona que et tornen a eixir les dents.

Buscaré feina de dotze a un quart d’una.

Estic molt enfeinat, però només cobro quatre hores.

La senyora m’ha dit que manaré de vell.

He guanyat pes, hauré de canviar de planeta.

El bo d’estar sord és que no perds temps escoltant.

Entre dos conceptes, cal posar una recepta.

L’associació de malfeiners volen dos diumenges per setmana.

M’agrada que em lloïn a preus econòmics.

He comprat una copa per a poder ser rei.

Estic enfeinat en no fer res.

Quan toca eixir del sacrifici?

Si toco el dos, on aniré?

He demanat una núvia, però no en quedaven.

Penso en fer-me ric, però sense presses.

Si viatjo a peu, qui em portarà el cotxe?

He provat de no fer res, però cansa.

Respiro i no pago, ha de ser un miracle.

He trobat parella, però no em veu.

Com guanyo poc, em cansa pagar.

Treballaria més, però perdria la paga.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXXXVI)

04 Juny, 2023 22:29
Publicat per jjroca, Pensaments divins

He buscat padrins per si no em deixen entrar a l’infern.

És Dijous Sant i Jesús no vol feina.

Pecaria més sovint, però és molt pesat.

No patiu per anar al cel, sol estar obert.

Jesús està discutint amb els sommeliers.

Satanàs només encendrà les calderes a l’estiu.

Estic aprenent a pecar sense enfadar-me.

A les misses del cel, no solen combregar.

Porto un dia; m’han fet seure entre dos savis.

He ajudat a sant Pere a portar l’aigua al poble.

Déu ha posat un altre manament: Farà festa els dijous!

No he aconseguit fer riure a Satanàs.

No m’agraden els betlems del cel, no hi ha caganers.

Haig tres bosses de pecats, hauré de confessar-me.

He arribat d’hora al cel; encara, estan dormint.

La serp no es treu la poma del cap.

M’he apuntat a una sauna, per si vaig a l’infern.

Com era pobre, tot eren pecats petits.

Déu nombrarà una comissió de festes.

Satanàs ha demanat excedència per l’estrès.

Aniria al cel, però no sé fer la pilota.

Satanàs no vol condemnats alts, li prenen les torxes.

A l’escala de Jacob, li ha pres el passamà.

Satanàs mai ve a la terra en ple hivern.

No sé perquè aquest dimoni em recorda a la sogra?

Al cel, han tret la taverna i el confessionari.

Cercaré un altre déu que es deixi guanyar.

M’agrada que els dimonis es posin al meu lloc.

Samsó tenia la força als cabells, nosaltres on?

Judes està cercant algú que vulgui ser traït.

Mai faig parella amb Déu, no sap jugar al tennis.

No prego mai a la Verge, em vol endreçar el cap.

Entre tants àngels, n’ha d’haver algun d’esquerres.

Vull anar al cel, però em vull emportar l’amant.

Satanàs ha comprat color blau per a disfressar l’infern.

Judes ha demanat a Jesús que sigui el rei del carnaval.

Satanàs proposa ofertes de feina, animeu-vos.

No vaig al cel, haig el vici de no creure.

Abans de fer un altre miracle, cridaré el notari.

Jesús ja fa temps que no és el fadrí de l’any.

El millor del cel són les processons sense empentes.

Si moro en pecat, puc triar les penes?

Mentre Jesús aprenia paràboles, Judes passava comptes.

Vull ser déu, però no trobo seguidors.

M’han apuntat a un concurs per a poder anar a l’infern.

La Verge li ha posat crema a Jesús per si ha de tornar al desert.

Jesús viatjarà sense fer escala a Israel.

Déu farà una nova creació d’homes muts.

És un dimoni discret, només tempta quan dormo.

Jesús ha canviat els peixos per costelletes de xai.

M’han nomenat profeta i no recordo res.

M’agradaria el cel si no manés ningú.

El cel ha de ser a prop per si el viatge cansa.

He de ser al cel, ja no sento cridar.

Volia ser sant, però no m’agrada la túnica.

No conec a cap déu que no s’enfadi.

Tot i perdent diners, no he pogut vendre l’ànima.

Com peco poc, em trauen les postres.

He fet un miracle, però era de pobre.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 ... 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 ... 179 180 181  Següent»