Pensaments festius (CII)

14 Maig, 2022 07:40
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Mai les hores del cafè han llaurat cap camp.

Un cerca l'amor amb l'esperança de no trobar-lo de sobte.

La vanitat és el fruit d'un treball insatisfet.

Un sempre espera trobar al mirall els dies millors.

Sortiria del silenci, però em sento desprotegit.

L'infern de l'home és no trobar un lloc on sentir-se satisfet.

La millor de les festes és la que no necessita coets.

He somiat que era pobre, tinc molt poca imaginació.

És millor que tingueu gana, el cos us comprendrà.

He estat massa temps desfent castells que igualment haurien caigut.

És un home massa savi per recordar on viu.

Sóc massa desconfiat, no us deixaré cap dels meus dies.

He tingut molta sort, no n'he trobat més a la cantonada.

Les tardes haurien de prendre més hores del matí.

No patiu, els dimoni us donarà prou temps per a que us condemnéssiu.

No puc témer a Déu, corre massa per poder-me escapolir.

He provat més religions, però totes em porten al cel.

No tinc ganes de morir, ho hauré de fer sense ganes.

M'agrada tant treballar que m'ho privo constantment.

L'amo em dóna més diners, jo li demano menys feina.

No sé on és Déu, però sé on no l'he trobat.

Fer-se vell és passar gana sense pressa.

Visc en un poble petit, només la feblesa es fa gran.

Res s'arrapa més fort al cos que la por.

Era fatxenda perquè ningú li havia regalat mai unes sabates de tacó alt.

Tinc el suficient per a continuar sent pobre.

El bon lladre us donarà corda per seguir treballant.

És un home ric, té cent pulsacions per minut.

Manaria a casa si sabés on es guarda la clau.

No convideu mai a entrar el fred a casa.

Estava pensant en fer-me jove, però no tinc capses on guardar els anys.

És un bon metge, accepta que ha de morir.

Plou al desert quan l'aiguader no pot vendre.

Déu escolta, però cal demanar-li hora.

El temps no hi era, però un àngel desenfeinat començà a comptar.

Dec ser pobre, mai tinc problemes per gastar-me els diners.

Per molt que lluitéssiu, la pols sempre guanya.

A la Parca, sempre li han fet por les escombres.

He provat de pintar una poma, però no parava de riure.

La vanitat és la menja dels qui estan tips.

Tinc un cervell massa complicat per a trobar una solució.

Déu, en acabar la creació, es va sentir molt sol.

Massa paraules no tenen perquè emportar-te enlloc.

Deia que s'avorria, havia deixat el regne del pensament.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: