Pensaments festius (XCIX)
01 Abril, 2022 12:33
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si voleu alt, us quedareu sense sostre.
Diuen que tinc cervell, hauré de provar d'esbrinar-ho.
He caminat prou, he retornat massa.
La guerra és dolenta de cuinar.
Déu em dóna el temps suficient, la resta és la meva administració.
No tinc por perquè sí, tinc por perquè em conec.
Pujar escales és anar a un cel incomprès.
La bellesa és la dilatació sobtada dels ulls.
Tinc prou defectes com per seguir viu.
He anat a la casa de Déu, estaven tots menys Ell.
És un bon amic, mai em pregunta que vull fer.
He caminat per la terra, ara hauria de caminar pel mar.
Ho he aconseguit, li he donat tota la raó.
Estic cansat de no fer res, ara vull descansar.
He decidit comprar el diari, almenys tindré paper.
Em comenta l'arbre que hauria de pagar-li.
He provat de suar, però em molesta.
Ser déu és sentir música sense patir-la.
Si moro és possible que deixi d'escriure.
Venc cos vell en mal estat per anar-me'n de vacances.
No puc creure en el demà, tampoc puc esperar que arribi.
Estic perdent i he de continuar fent-ho.
Cerco espais oberts a un cervell tancat.
He tingut dies pitjors, ja tornaran.
El cos s'adorm, es veu que vol somiar.
Déu m'estima, per això no em fa cas.
La dona sempre espera un príncep que no sap on viu.
Per què espereu la mort? Ella sempre arriba puntual.
Al jardí de roses, el clavell és un estranger.
Estic amagant-me de Déu, almenys parlo fluixet.
No estic sol, és que vaig néixer així.
Visc en un poble on el rellotge es cansa.
No estic sord, és que em pesen les orelles.
He vingut al món per trobar el meu cos.
El millor de cada dia és si aconsegueixes acabar-lo.
Estic buscant l'enteniment que m'ha deixat.
Sense ombres no hi hauria sol.
Cal acceptar la vellesa com un passatemps curt.
El millor dels carrerons és que no deixen entrar les disfresses.
La música, difícilment, es pot menjar.
Menjar és tant menyspreable que he de disfressar-ho sovint.
No us dono el meu temps, ara és fàcil de vendre.
No entenc la llibertat sense un polsim de sort.
Per molt espavilat que sigui un cap, du tota la pesantor d'un cos.