Pensaments festius (XCVI)
01 Març, 2022 06:52
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És un home molt avançat, va néixer al mateix temps que el seu avi.
He vist la vida i em sento una part del seu dolor.
Són massa amics per a un home sol.
El vent s'emporta les fulles, però no els pregunta on volen anar.
La força em fa créixer, però també em fa empetitir.
He viatjat massa poc per a saber on vull anar.
És un poble molt gran, pregunteu als qui són morts.
Un pot tenir diners, però ha de saber com cuinar-los.
Aniria al cel si el cos no estès tan necessitat.
No penseu en guanyar diners, penseu en no fer-los servir.
Jesús no torna perquè sap qui l'està esperant.
He empaitat el dimoni i estic a punt de trobar-lo.
Sóc un ocell massa gran per poder volar.
Una vegada vaig ser déu, va durar ben poca estona.
Amb vint vides, és possible trobar un dia bo.
Hi ha eleccions, és un plaer anar pel carrer i ignorar els electes.
Estic quasi decidit a fer-ho, aniré a provar de treballar.
No suporto els rics, tenen massa xemeneies.
El millor de beure aigua és el poc que ha de treballar la llengua.
Tinc prou ganes de viure, estaré malalt?
Si el vostre déu us escolta, quedeu-vos-el.
Visc en un món d'homes petits i us asseguro que no surto de la mida.
La força d'imaginar la dóna la grandària d'un cap buit.
Sé que he vingut a perdre, però em costa pensar que n'hi ha molts més.
El desig ens fa grans i petits.
El compte corrent és la més gruixuda de les fronteres.
He aprés a no gastar perquè no puc viure debades.
Sóc tan ric que només necessito diners.
Trenta-set graus és la lluita de tota la vida.
No puc créixer, els altres ho trobarien fatal.
No em fa nosa el cos, només les seves necessitats.
Déu calcula la llargada de la vida humana segons les seves necessitats.
Les dones són romàntiques davant del que se’ls pot oferir.
Casar-se suposa adquirir dèries compartides.
Seria un ocell si no tingués que aterrar.
Tinc un cos poruc, ni se'n refia de mi.
Ni les pedres saben el que pensen les altres.
No voldria menjar més, convenceu el meu cervell.
He provat parlar de cor, però només batego.
Si us arregleu tant, suposo que no us tornareu a despullar.
Proveu de canviar d'opinió, es possible que no us trenqueu.
Voldria entendre el món, però hauria de sortir un parell d'anys afora.
Em diu que em suporta, suposo que no peso massa.
No goso empaitar la veritat, és perdre massa temps.