Pensaments festius (XCVIII)

14 Març, 2022 19:00
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si algun dia aprenc, tinc les hores comptades.

L'amor no té casa i vol viure en un palau.

Possiblement, l'amor és la pau del no res que volem compartir.

La por s'encomana pel contacte amb els diners.

Vist de lluny, un bou sembla un escarabat.

Porto tants anys perdent que no sé fer altra cosa.

El dimoni em vol regalar el món, deu ser que no val gran cosa.

La darrera vegada que vaig veure a Déu només feia que gronxar el cap.

El problema del jardí és si no para de créixer.

He provat de descansar i no és tan dolent com sembla.

Qui agafa el son no té pressa en deixar-lo anar.

La vida és la publicitat d'una pel·lícula de somnis.

Sóc feliç, encara hi ha qui s'interessa per vendre'm.

La pitjor cadena de l'home és la seva signatura.

No dubteu de l'amor de dona, penseu el que se li presenta al davant.

No m'importa perdre, m'importa perdre'm.

He fet un tracte amb el meu cos: Manarà ell!

No m'odieu, també formo part de vosaltres.

Estic content, sóc el més ruc de la contrada.

He estat pensant, no crec que ho pugui repetir.

Accepteu el dimoni, és millor tenir-lo d'amic.

El vent explica al bosc les seves ganes de viatjar.

Estic matant el temps, però ho faig molt malament.

Mentre espero la mort, vaig passant per la vida.

No és trist morir-se, el trist és no saber-ho fer.

Podríem sortir de l'infern, però on aniríem?

La caixa et protegirà fins després de mort.

Necessito volar, estic tip de menjar terra.

El tren de la vida és millor no haver-lo d'agafar mai.

Estic d'acord amb el dimoni: Amb Déu, no es pot parlar!

Estic massa trist per pensar, només pensen els poca-soltes.

Menteixo tard i mal, no tinc el perdó de Déu.

Tinc por de morir-me, dec estar malalt.

M'he comprat un cotxe, ara ja no puc aturar-me on vull.

Atureu la terra, estic buscant l'equilibri.

És fàcil posar-me preu, he de menjar tots els dies.

Per morir-te, has de ser-hi present.

Sempre he cregut, ells manen molt bé.

Proveu de seure, seguireu sent poca cosa.

Necessitar poc és aprendre a morir.

No vull jubilar-me, em prendran el meu lloc.

M'agrada viure, m'he acostumat a pagar.

Assumeixo que m'hauria de conèixer millor.

No m'importa fer-me vell, odio els seus inconvenients.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: