Pensaments festius (XCV)
14 Febrer, 2022 19:35
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La vida és un cercle, la resta és un mal dibuix.
Cada dia té un matí, una tarda i una bombeta que es fon.
Un és intel·ligent fins que toca fons.
Estimo el meu silenci i odio el meu seny.
Les dones estimen la intel·ligència, però adoren el seu cos.
Em faig vell, ja trobo massa dies semblants.
A ningú se li acut respirar només un cop.
El dia de la meva mort espero tenir poca feina.
Un vol ser senzill, però li posen massa llocs on emmirallar-se.
La cadira prefereix descansar sense mi.
Si voleu estar sols no deixeu de guanyar.
Van fer la vida només per poder-la perdre.
Hi ha tantes dones maques que poden deixar de fer goig.
Les dones tarden vuit anys més en aprendre que han de morir.
Tot i anant al mar, és millor portar l'aigua de la muntanya.
Els rius deixen de cantar quan la mar s'apropa.
Sóc un pobre home, almenys ho intento.
Cap pagès vol ser pobre, és la natura qui el fa.
No necessito escoltar els altres, escolto un tonto qui ve amb mi.
Si moro avui, demà vull fer festa.
Em va venir a buscar el son i em va trobar dormint.
És bonic ser ruc, almenys guanyes dues cames.
Prefereixo que m'insultin, em fan perdre menys temps.
Per què els rics tenen més espai, si no poden créixer més?
Tenia una casa gran, s'omplia de forasters.
El metge diu que em curarà, voldria saber de què?
És possible que vaja al cel, ara s'urbanitza molt.
Necessito mentider que m'ajudi a prendre vol.
El vent ve carregat de paraules que no van aplegar a les orelles.
La natura és sàvia, no necessita ser intel·ligent.
Necessito tantes coses que encara no em puc morir.
Estic enamorat, ara, em falta saber de qui.
Viatjar és prou senzill, només cal tenir ganes.
He anat a fer un vol, la casa no ha volgut venir.
És bonic ser pobre, s'arriba sense pensar-hi.
Ofereixo sis mesos de presó per aprendre a robar millor.
Un dia vaig voler ser rei, encara em cobren els interessos.
És molt bonic ser jove, sobretot si no ho saps.
Estic aprenent a ser vell, ho faig sense cap esforç.
Quan un arriba a la porta, és millor provar d'obrir-la.
Fa sis anys que festejo, el compte el du la núvia.
He parlat amb una pedra, ni sé el que m'ha dit.
Si no voleu treballar, heu d'aprendre a perdre la salut.
No sé on tinc els diners, els vaig donar al caixer.