Pensaments festius (XCIV)
02 Febrer, 2022 17:08
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És millor tenir set que perdre-la.
La gran ciutat dóna mal de peus.
És una noia massa jove per ser maca.
Estic somiant, he perdut dues hores i me'n ric.
És un bon negoci no guanyar més del que perds.
Amb tacons, es guanya vista i es perd olfacte.
És de ciutat, l'he conegut per l'ampolla.
Es pinta tant que és tot un color.
He provat d'anar al cel, però tots els autobusos eren buits.
Deixeu anar els músics, deixaran prou sons escampats.
Cap paraula ha de fer nosa i cap lletra ha de quedar-se sola.
Va ser un dia trist, només vaig veure gent intel·ligent.
Quasi era seu, però va gosar de mirar-me.
Déu va fer l'home lent i tot i així encara li fuig.
Només volen el meu bé, deuen estar molt malalts.
La paga de Déu és la millor de les bestretes.
Un ruc em va guanyar, ell tenia més sentit comú.
Estava pensant i el meu cos va dir: Tinc son!
Les flors prefereixen les abelles a les dones.
He arribat massa tard, només quedaven defectes per repartir.
Vaig guanyar a Déu, li vaig proposar ser un home.
Li he dit a una pedra la meva edat i de poc que no s'esberla.
He trobat una clau per anar al cel, ara necessito una porta.
És una dona massa bonica, no hauria de saber qui sóc.
He anat a casa del rei i no hi era, m'han rebut els criats.
És bonic ser pobre, mai et conviden a salvar ningú.
Tenia la casa massa gran, només podia fugir.
L'únic bo d'estar cansat és que ni tens ganes de fer res.
Tinc les portes obertes, però la presó és molt fosca.
Vaig decidir anar-me'n, ara no sé on sóc.
Val més pensar amb la por que la por de pensar.
Seguiré escrivint, és la meva manera de respirar.
És fàcil sentir a Déu, el que costa és entendre'l.
Deixeu-me el camí lliure, jo us deixaré les rodalies.
He mirat els diners i he vist gent que els espera.
No vull trobar-me sol, vull ser-hi.
He posat preu al meu temps i em dec massa diners.
La llibertat no gosa anar enlloc per por de perdre's.
Només els rics estan capacitats per tornar-se pobres.
Us estimaria, però necessito massa l'amor.
L'home posa el poal i Déu la corda.
He pres una decisió, seguiré respirant.
Com discutir, amb un ruc, la qualitat de la palla.
El pitjor que li pot passar a un tomàquet és morir a l'esquena d'un comediant.