Pensaments festius (C)
14 Abril, 2022 10:52
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
A poc a poc, i encara vaig massa de pressa.
Avui, he acabat d'hora, he recomptat els encerts.
No és tenir son, és poder agafar-la.
Si el terra és gran, sobren les escales.
És un arbre estrany, viu a la casa d'un metge.
No patiu, fins i tot Déu té els seus maldecaps.
Com puc ser net, si tinc tres cambres de bany.
L'enamorament és la manera més barata de volar.
La tarda espera la nit que la fa fora.
No he trobat la força, però he vist passar la feblesa.
Sense cap amic més, és possible respirar.
Tinc una casa on posar el cap, però la resta la tinc afora.
No vull més por que la suficient.
He estat a l'infern escollint la meva caldera.
No és bonic ser pobre, però és un bé necessari.
M'han regalat una camisa, he deixat de ser l'home feliç.
Necessito trobar a Déu, tinc massa feina per a mi sol.
Em pesa massa el cap, avui no podré emprendre el vol.
El millor de ser pobre és no tenir vacances.
Si el vent portes bones noves, ja s' hauria aturat.
El cel és una telenovel·la on no passa mai res.
És un pedra tafanera, ha parat casa a la vora del camí.
Deixeu-me la nit de l'estiu i la pau de la tardor.
La fosca m'abriga i em porta al regne dels somnis.
No vull tres coves de pau i un de guerra.
M'omple de pau, veure com m'allunyo.
He demanat disculpes al paper per embrutar-lo.
Volia ser un home feliç i només he estat feliç.
Em pensava que aprenia, però era que no ignorava.
Per aprendre, el millor és fondre totes les claus.
Com els altres no m'entenen, he decidit ser intel·ligent.
He festejat massa vegades per acabar els dies de casat.
He conegut dos classes d'homes: Els altres i jo mateix.
Ser comprès, és només qüestió de diners.
Avui, m'he llevat d'hora, he tingut prou temps per no fer res.
He deixat de banda bons negocis, m'he quedat esperant els dolents.
Avui, encara no m'han ofès, estic preocupat.
L'avantatja del dimoni és que Déu dorm per la nit.
El vent va passar i m'ha deixat les comandes.
Avui, he après dues coses, és millor que les oblidi.
La sorpresa marca la frontera del pensament.
És un bon treballador, no sap mai on va comprar les eines.
Buscant la paraula correcta, he remenat la meitat del cervell.
Quan el mar s'avorreix, es gronxa.