Poemes curts (CXXXVII)
13 Desembre, 2023 18:52
Publicat per jjroca,
Poemes curts
La campana
diu al vent
que, si calla,
ningú sent
la festa grassa.
Les ovelles
són al camp
menjant herbes
i somiant,
són ben seves.
El silenci
de la nit
és ben tebi
i eixerit,
millor que es queixi.
A la casa
del cantó,
hi ha qui garla
en sortir el sol,
no dormen massa.
Com la mula
del senyor
sempre és muda,
amb gran por,
quan ix la lluna.
La veïna
del meu cor
es fa prima
quan fa sol,
potser s'anima.
Mai esclato
perquè sí
quan proclamo,
pel matí,
que no vull amo.
A les voltes
del migdia,
haig les noves
amb cobdícia,
mai hi són totes.
Quan la lluna
em ve a buscar,
sap que muda
tot l'estar
sense pressura.
Sabeu, la llei
viu en altra casa,
allí on el servei
vesteix de gala
i bé que llueix.
Les rancúnies
van al llit,
si les crides,
volen nit
per haver dies.
Com la musica
em contarà
que, mica a mica,
vol manar
i ésser rica.
Massa ovelles
sense llop,
pobres elles,
lluny de pors
i de tenebres.
Com havia
de morir,
cercaria
un bon llit
amb musica.
I quan soc
deixant l'estiu,
vol el foc
ésser més viu
potser no hi és tot.
Com anava
de debò,
em cantava
una cançó,
després, callava.
M'he posat
a festejar,
he provat
de badallar,
m'ha deixat.
A l'estiu,
em diu el sol
que és més viu
amb més revolt
i poc gasiu.
És la força
del moment
la que ens posa
allí on volem
o ens pertoca.
Hauré de comptar,
sense massa pressa:
quinze i quinze, trenta,
dia d'aturar
i sentir peresa.
El gegant
de casa el pi
és constant,
es riu de mi
i va petjant.
Amb les bones
intencions,
els tanoques
van fent mons
restant a soles.
Els dilluns fa mal llaurar
13 Desembre, 2023 18:48
Publicat per jjroca,
Poemes
Els dilluns fa mal llaurar
Em comenta l’amic ruc
que és a prop de la desfeta,
massa temps que no ha festa
i com viu entre vençuts.
Els dilluns fa mal llaurar
perquè el terra és ben sec;
els dimarts no pot anar
perquè troba massa verd.
Em comenta l’amic ruc
que aniria a la fira
per si troba una somera.
Com la vida és poc planera
es conforma en saber quina
de les empreses se’n surt.
Sota una fulla de col
És la llei de la Natura
qui el vent ens procura
per a veure si fem net.
Nostre cos és satisfet
si el bon aire ha la cura
de venir dolç a l’indret.
Algun savi havia de dir
que, posats en eixa empresa,
hem de gaudir de la festa
de viure sense glatir.
I nosaltres, sota el sol,
esbrinant el gran misteri,
he trobat tot l’encanteri
sota una fulla de col.
Ve l’hora forta
Ensenyances de pagès:
collir poc i guanyar res!
Són aquells, els benestants,
qui asseguts al cafè
van trobant fama i poder
amb negocis importants.
I nosaltres, cap al tros
al darrere de la mula,
treballant en cadascuna
de les ganes de fer un mos.
Però ve l’hora forta
i la vida ens ha deixat;
amb el poc que hem guanyat,
ni pregaran una estona.
La resta no la sé
I, de fet, me n’aniré
un bon matí de l’hivern.
Poca feina en aquell dia
on pocs seran convidats;
el viatge ha començat,
haig la joia amanida.
El camí ha de ser curt,
no vull plors ni rialles
puix hauré pesat el son.
Els enemics ja no hi són,
han de ser en altres bandes
pressuposant mon rebuig.
Com la resta no la sé
algun dia ho contaré.
Nova setmana
El temps galdós i parca la misèria,
són aquells anys de joia i de bonior,
noves poncelles s’apunten a la festa
de blancs vestits i tebis cors.
He de gaudir: mati, tarda i nit
d’aquells nous llums que ben arreu escampen
aquelles ombres de pobres esperits
que, algun cop, ens turmentaven.
Passats els anys, viatjo a l’oblit;
tot el meu cos és una força vana
qui s’estavella quan apleguen els fums.
Nova setmana em deixa, al dilluns,
estabornit, vestit de porcellana,
atén i murri prou lluny del bon amic.
Fer l’estada
Com vull entrar
a la cova pregona
on s’esperona
el dolç dubtar.
Sense servents,
no soc home cabdal,
em sap prou mal
perdre amb els vents.
Altra vegada,
vull ser inconscient
i guanyar prompte.
Poseu-me un sostre
ben complaent
on fer l’estada.
No plora encara
Al pessebre, el dolç Minyó
com demana primavera,
la seva Mare la prega
per si escolta el noble Sol.
Sant Josep canvia la palla,
posa llana de moltó;
com la nit ja es prepara,
cal guarir-se vora el foc.
Poc Betlem haurà la festa
perquè tenen massa pors
i es tanquen a la casa.
El Minyó no plora encara,
mentre resta l’escalfor
de dos troncs de llenya seca.
El perdre no m’agrada
Una plata amb deu pastissos
per a quatre comensals,
que no manqui un tros de pa
per si venen compromisos.
Mal menjats i ben beguts,
han d’encetar nova festa;
els guaito de la finestra
i trobo que estan eixuts.
Abans de missa del gall,
ha d’arribar el remolí
que venia amb la ventada.
Com el perdre no m’agrada,
he ensarronat a no sé qui
amb un bon terrabastall.
Epigrames (CXXXVII)
13 Desembre, 2023 18:40
Publicat per jjroca,
Epigrames
Ni escolto
el més sabut
ni ho noto
quan ve el ruc.
A la casa
de ponent,
mai treballen
de valent.
Una menja
per donar:
gran paella
i poc pa.
Al celler
de ca'n Ramon,
el vi és:
més fi, més dolç.
El blat i la palla,
arribant a l'era,
volen la batalla,
però sense guerra.
Quan el núvol
diu que sí,
creix al temps
que fa glatir.
Doneu-me pare
un xic de llum
que ací, dessota,
només veig fum.
Si m'estimes,
et diré
que llevar-me
no em convé.
Massa dubtes
porta el món
a resultes
de l'enyor.
A les hores
de tardor,
sento moure
tot el bosc.
Aquest arbre,
en fer-se vell,
com demana
anar a l'infern.
Amb el plat ben buit,
vénen els dimonis,
porten testimonis,
parlen de l'enmig.
Massa hores
de la nit,
venen totes
sense vi.
Com m'agrada asseure,
sense cap raó,
davant de la font
amb el goig de beure.
A la casa
del gegant,
la muntanya
és un pla.
Torna el sol
pel dematí,
vol glatir
o haver condol?
Quan les orenetes
diuen que se'n van
no sé perquè ho fan,
tornaran al vespre?
A la casa
del veí,
quan hi ha gana,
van a crits.
Massa jorns
sense tempesta,
massa festa
per a tots.
El més pobre
de la cort,
tot de sobte,
es queda sord.
A hora primera,
ha tornat el sol,
no porta cistella
ni es queixa del jou.
Na Maria
diu que sí,
ho sabia,
em fa patir.
La veïna
ja m'ha dit
que en cerca
un de més ric.
Com m'agrada
sentir el sol
quan traspassa
el carreró.
I la lluna
em contava
que, en ser nit,
se'n va de casa.
Compraré,
pel meu despit,
tot un goig
per a l'esperit.
Amb la passa tova
i un riure galdós,
treballar no em prova
ni lluitar tampoc.
Entre una i altra copa i set poemes més
07 Desembre, 2023 18:34
Publicat per jjroca,
Poemes
Entre una i altra copa
Vaig perdent la poca fe
entre una i altra copa,
de segur que soc tanoca
amb el poc que hauré de fer.
En el paper de fredolic,
a l’hivern, com m’acomiado
de la figuera de nostramo
perquè fa de poc abric.
Com m’agrada somiar tant
ni per les nits em desvetllo
per tal de no perdre el son.
Vaig deixant que passi el món;
no treballar per si penso
i em deslliuro d’ésser gran.
Ni li cal matinar
Ha contat el meu amic
qui ens guanya per orelles
que ha son a les parpelles
i es passeja per l’oblit.
En el temps de les olives,
ni li cal el matinar;
el vell carro ha d’estirar
quasi la meitat dels dies.
Les olives, al cabàs,
una a una van entrant
sense esperar altre dia.
Han deixat a la família
a dalt la branca penjant
mentre m’apropo al mas.
A la missa de les vuit
A la missa de les vuit,
gairebé està tot buit.
Les senyores s’han fet velles,
al carrer com guanya el fred;
ja no es lleven a les set
per a mirar les estrelles.
A la missa de les vuit,
no apleguen ni els pecats
puix tots estan a la festa.
Com la por porta promesa,
estalvien els disbarats
de traginar els mals fruits.
I la missa com traspassa
i, després, tornen a casa.
Si podeu saber
Si podeu saber
on l’amor convida
a encetar una vida
de joia i plaer.
Parlem amb els cucs
de tots els colors,
als muts, de les pors
de no fruitar més.
El seny endrapeu
quan fuig per camins
esquerps i grimpaires.
Feu sentir com l’aire
ha fet moure els pins
oferint-los neu.
Els dos anem a la grenya
A resoltes de no ser
pren camí i espardenya,
els dos anem a la grenya,
són les coses del voler.
Aprenent a ser feliç
vaig pujar fins a la lluna,
volia trobar una engruna
de fruita del paradís.
Ella és maca i tant s’hi val
que l’estimi de valent
cada cop que enceto el dia.
Ben sovint, com humilia
perquè diu que soc prudent
i mai em veurà al de dalt.
Pensa que ja és gran
La finestra del meu pis
em convida a estar despert,
veig com passa un homenet
qui sol tornar a la nit.
La finestra del meu pis
s’ha fet una mica vella;
a poc a poc, la parpella
va perdent tot el neguit.
A la casa del davant
una mossa xerroteja
i s’enfila pel poc seny.
La seva mare la reny
i, de sobte, es torna ofesa
perquè pensa que ja és gran.
Amic del coixí
Quan del llit el son
prompte em foragita,
sento com claudica
tota la raó.
Em llevo cansat
amb històries vanes,
són massa muntanyes
que no he trepitjat.
Quan el llit comenta
que vol un descans,
penso com abans
anàvem de festa.
El llit és així:
Amic del coixí!
Poca festa
La més negra de les sorts
és viure voltat de porcs.
Bé sabeu que hem de morir
i que la vida és feixuga,
un dia esperem la muda
a la vora del camí.
Els camins de la dissort,
ben sovint, porten enlloc.
La més negra de les sorts
s’emmiralla en el pou
del saber i dels desitjos.
Poca festa, menys anissos
i quan la fresca es mou
demanem ser dintre el foc.
Pensaments educatius (LXXX)
06 Desembre, 2023 18:25
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Amb paciència, els dubtes s’esborren.
Vol un excel·lent, però no sap on és.
Estic content, tres ja m’ignoren.
El complicat és endreçar caps.
Ja fan comprensió lectora de vuit paraules.
Si els deixeu de les mans, agarreu-los del peu.
Un dia d’aquests, no s’avorriran.
Aprenen, però descansen sovint.
A partir del març, només volen restar.
Milloraran els qui, passats dos minuts de pensar, no s’hagin adormit.
Han passat el curs, neden força bé.
Poseu-vos la nota i començarem la prova.
El somni del comiat es va refermant.
L’aprenentatge és un dels secrets més ben guardats.
Informeu-los, però amb molta cura.
Els he ensenyat a sumar, però m’he confessat.
Saben més perquè els dono avantatge.
S’ha posat al meu lloc i el veig força trist.
Cap dels alumnes savis, esdevindrà mestre.
L’inspector sap el remei, però no té temps d’aplicar-lo.
Com els alumnes no tenen problemes, els hi deixem.
Sap tant de lletres que ja compra a terminis.
Ha escrit un poema, però no sap on comença.
És un pou de ciència, però ha descuidat el poal.
No sap massa, però el seu pare porta llenya a l’hivern.
L’hi he pujat nota perquè m’ha enganyat.
Ni m’atreveixo a corregir els signes de puntuació.
A cada punt i a part, canvia de llibreta.
Venen, tot i sabent que no aprendran.
La mare diu que té un fill savi, encara no l’he vist.
Com ja saben molt, he començat una vaga.
No els ensenyaré les potències, anirien massa de pressa.
Els he donat ciència amb suc, fa de més bon empassar.
He hagut d’ensinistrar un altre gos d’atura.
No perdeu temps ensenyant-los a volar.
Un de tots, tardarà més en fugir.
Els he motivat amb el premi de deixar de veure’m.
He obert la finestra per si el vent se’ls emporta.
Volia motivar-los, però he errat de fuet.
Ni vulgueu saber on han deixat la memòria.
He hagut de treure sis comes i tres punts.
Evitem que els companys es facin amics.
Millor serà que no n’encertin cap.
Haig un dubte i el guardo com a un tresor.
Si ja llegeixen, poden començar vacances.
M’agrada l’alumne nou, no es deixa veure.
Per a avançar, farem servir llibres amb deu paraules per pàgina.
Els curs vinent passaré amb ells per si milloro.
Va ser: mostrar la lluna i deixar-los anar.
Per a respondre, trieu les tres primeres solucions.
No escolten perquè ja estan tips.
He fet un curset de mariner per a portar-los a bon port.
Treballo la memòria, els he dit que anirem d’excursió.
És bon alumne, li poso un dos i no s’enfada.
El bon mestre té el seient ple de teranyines.
Doneu-los paper i mireu com el fan volar.
He comprat lliçons ocasionals a bon preu.
Ahir, sortosament, no escoltaven.
Del sí, anem per la essa.
Pensaments divins (LXXXIX)
06 Desembre, 2023 18:22
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
He tornat a pecar per a no dur el sarró buit.
Déu ha de passar fred, li agrada encendre el foc.
Judes calcula quant guanyaria Jesús multiplicant peixos.
Tomàs no es creu que els àngels puguin volar.
El Nou Testament comença a fer-se vell.
Continuo pecant, però per desídia.
Vull fer miracles sense donar rebut.
Vaig perdre la fe quan va arribar l’esperança.
Jesús és el Mestre, però jo vull la creu petita.
Trieu el camí, Satanàs ja posarà les pedres.
El pitjor de l’infern és que no et deixen descansar.
He estat un dia sense pecar, ja tinc el síndrome d’abstinència.
Déu cerca voluntaris per a fer rodar el món.
Judes ha proposat a Jesús fer sermons virtuals.
Déu s’està plantejant tornar-se esquifit.
Estic segur a l’infern, res pot empitjorar.
Suposo que els dimonis s’aplicaran en turmentar ossos.
Si encerto la loteria, podré ser profeta.
Jesús tremola, la Verge li està enllestint un vestit nou.
Judes vol pedres per a fer pans, però no escolten.
Sant Pere està provant hams per a pescar homes.
Noè s’ha fet ecologista, farà una arca de palla.
Eva vol tornar al paradís per a recollir un cistell de pomes.
Al cel, només ensenyen cant gregorià.
Jesús convertirà aigua en vi, Judes triarà la collita.
Déu està tancant sales per manca de justos.
Satanàs ha posat una cafetera a la sala d’espera.
No deixen menjar carn per si els pobres s’acostumen.
Avui, guisa Judes; menys mal que faig dejuni.
Satanàs ja no bull pecadors, ara, els insulta.
L’infern és etern, però les calderes són renovables.
Un dels dimonis que em temptava resta mut.
Jesús tremola, la Verge està enllestint el sarró.
Si vaig a la casa del Pare, qui pagarà el manteniment?
Si torno a pecar, quants punts rebré?
A la vora de l’infern, està el cel dels porucs.
Odio l’infern quan haig son i no em deixen dormir.
He fet dos miracles, però n’he apuntat tres.
Satanàs vol manar, però Déu li treu deixebles.
Jesús provarà de convertir l’aigua en refresc de taronja.
Sant Joan Baptista té reuma, batejarà a la pila.
A l’infern, tanquen les portes pels refredats.
He pagat una butlla per a les salsitxes.
Els pobres farem miracles en horaris reduïts.
Un cop ressuscitat, Jesús volia amagar la creu.
A l’infern, mai et preguntaran si peques.
Tinc fe, però no sé on l’he deixat.
Va ser: arribar al cel i nombrar-me escolà.
Soc a l’infern, però tinc certificat de bona conducta.
El dia de Nadal, a l’infern, la beguda és gratis.
Suposo que els Reis Mags van trobar a Jesús a prop d’Egipte.
Judes necessita un altre mestre més fàcil d’ensarronar.
Suposo que Déu creà a Adam en ple estiu.
Animeu-vos a pecar, no es passa tan malament.
La Verge, quan veu a sant Gabriel, tremola.
Han repartit la gràcia, però s’ha acabat aviat.
Ara, només trio pecats llargs.
Epitafis (LXXXVIII)
06 Desembre, 2023 18:17
Publicat per jjroca,
Epitafis
Li he proposat al soterrador: canviar-me cada any.
Penso que m’han pres el despertador.
Des que sóc aquí, menteixo menys.
Resta prohibit parlar d’històries de por.
Hauré de marxar, volen triar batlle.
Sento abelles, algú ha vingut de visita.
He decidit ser un pobre mort.
No em reconec a la fotografia.
Si compro el nínxol de dalt, podré asseure’m.
He vingut abans per a no discutir.
Ho sento, però crec que tinc un peu fora del taüt.
Ara, que tinc temps, aprendré anglès.
Aniré al metge, noto que em refredo.
Ho sento, però m’han dit que calli.
De fet, he aturat a descansar.
Aprofiteu les rebaixes en misses de difunts.
Aquesta presó és de les petites.
Un dia d’aquests, em donaran l’alta.
No haig la necessitat de beure, ja dec ser mort.
El millor de morir-se ve quan t’acomiades de la feina.
El proper cap de setmana, llogaré una orquestra.
Ni jo sabia que m’estimava tant!
Ho sento, no he anat enlloc!
Tenim, per a compartir, tots els fantasmes.
Em costa molt recuperar el color.
Abans de venir, feu-vos a la idea.
Haig un problema, no sé on posar l’amiga.
El metge m’ha receptat una til·la.
Em faria il·lusió aprendre a ballar.
Queda prohibit traure la pols.
He decidit no queixar-me més.
Estic escrivint les invitacions.
Si heu d’eixir, compte amb els gossos!
La por va durar fins saber que estava sol.
Si ets massa gras, hauràs d’esperar el torn d’entrada.
Amb les presses, m’he deixat la clau fora.
Un dia d’aquests, començaré la vida eterna.
Darrerament, no accepto les males crítiques.
He demanat a un vianant que em porti pa.
Quina cara voleu que faci?
En entrar al nínxol, vaig perdre la cartera.
No m’agrada per a núvia, la noto una mica prima.
No he mort, només resto amagat.
Vaig portar un llibre i oblidà les ulleres.
Em va costar molt perdre el mas.
Si us heu d’aturar, endreceu els comentaris.
Ben bé, no sé com em trobo.
Gairebé puc volar.
A veure si, demà, em llevo millor.
No entenc perquè ploren.
Doncs mira que vostè!
He encetat les talles infantils.
He decidit no anar a festejar.
Els precs els vull per escrit.
De fet, sempre he cantat malament.
Si has de venir, avisa el soterrador.
La veïna em va donar carbasses.
No cal que li diguis res al metge.
Necessito un taüt amb direcció assistida.
Poemes curts (CXXXVI)
01 Desembre, 2023 10:09
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Cada dia,
al dematí,
l'alegria
diu que sí,
deu ser porfídia?
Les paraules
van al vent,
les més maules
al moment,
podrien caure?
Quan em canso
de feinejar,
cerco un amo
per al demà,
no sé on trobar-lo.
Com voldria
demanar
tot un dia
per a anar
a cercar guia.
Com comenta,
el bon Tomeu,
si hi ha festa
ni s'ho creu,
deu ser l'enveja.
Com m'agrada
tant el vi,
torno a casa
al dematí
per si esperava.
A la sínia,
plora el ruc
i endevina,
el molt tossut,
que algú l'obliga.
Una mossa
va a la font
i es posa
el vestit fosc,
algú l'honora.
Dolça vida
del pagès
amb collita
a cada mes,
és gran porfídia.
Com ha dit
el meu senyor:
L'esperit
vol la foscor
i haver amic!
A la rambla
de les flors,
mai li manca:
dia i sol
ni gent qui passa.
Et comento:
dia i nit
que quan sento
el gran neguit,
és quan em queixo.
Una mossa
em demanà:
ser l'esposa
a l'endemà,
avui, faig nosa.
Quan la nit
em ve a cercar,
l'esperit
diu que se'n va,
on anirà?
Quan, al bosc,
ve la tardor,
es fa fosc
a contracor
i plora el llosc.
La més bona
solució
és quan toca,
de debò,
ser un gran tanoca.
A la casa
del mai més,
no hi ha gràcia
ni interès,
només hi ha pausa.
Una mossa
em va dir
que una esposa
fa glatir,
potser no hi gosa.
Com havia
de saber
que hi ha un dia
per voler
sense enganyifa.
Les comandes
d'ésser ric
van per cases
on amics
riuen debades.
Com volia
ésser valent
cada dia
anava fent
sense avarícia.
Les cabanes
de cartró
tenen fades
de debò,
matins i tardes.
Ser a mercè dels romans i set poemes més
01 Desembre, 2023 10:06
Publicat per jjroca,
Poemes
Ser a mercè dels romans
Ara, en tombar el mes,
s’ensuma el Nadal;
com mou el vent de dalt
per a acostar el fred.
La Verge no ha ganes
de viatjar a Betlem,
el ruc, ja ho sabem,
vol altres pensades.
De segur, que és mal ofici
ser a mercè dels romans
i de les seves dèries.
Ser pobre duu misèries
i treballar amb les mans;
s’acosta el sacrifici.
El bullir l’olla
En el carrer del de dalt,
hi ha encara fumerals.
Com singloten, alhora,
des de dos quarts de set,
el foc ja és encès,
se sent el bullir l’olla.
Avui, com cada dia,
mentre dura l’hivern,
la llar raurà encesa.
Com vull la primavera
quan entra pel carrer
i aplega als balcons;
un gat fa somicons,
se’n riu una abella.
Quan vas carrer avant
Sovint, us podré dir,
Mariona dels meus somnis
com demano que notis
el molt amor que et tinc.
Ressegueixo les passes
quan vas carrer avant,
soc príncep principiant,
novell en grans batalles.
Has de tenir el cor
posat en una flama
qui escamparà arreu.
He demanat ser déu
per veure’t, més ufana,
en mans d’un dolç senyor.
Els desitjos vers
Diuen que el dolç vent
s’emporta els somnis
espero que torni
passat un bon temps.
Èol és així:
prou tou o feixuc;
sovint, se li acut
venir fins aquí.
Les vanes promeses
se les endú l’aire
fins altres indrets.
Els desitjos vers
no volen la flaire
de roges roselles.
Es va acabant la brega
La formiga estossega,
de segur, que ha agafat fred;
s’enceta un nou hivern
i es va acabant la brega.
La reina està tranquil·la,
els soldats s’han tornat bons,
com se senten, des del fons,
un que gruny, un que crida.
La formiga, adolorida,
només pensa en descansar
i oblidar on és el blat.
Un nou núvol ha deixat
herba humida en el passar
en un camp qui prompte oblida.
Príncep sense regne
De pobre traginer
a príncep sense regne,
aprenc per a concebre
com soc de malfeiner.
Els dies amb ses nits,
un poc de carn de l’olla;
m’agrada una cassola
per a posar conill.
Quan la gana s’acaba,
esdevé la gran fam
i el somni es desvetlla.
Vull cloure la parpella
mentre la lluna gran,
a l’alba, s’acomiada.
Fujo de festes
De poruc primer,
cerco l’aventura;
un vent, qui no atura,
quan nota que és hivern.
Soc valent a trossos,
sense massa guanys,
com cerco els paranys,
tot pendent dels meus ossos.
La mare demana
que cerqui promesa
i surti de casa.
Però cap m’agrada,
puix fujo de festes,
de goig i gatzara.
No puc entendre
El pare crida,
la mare reny;
perdent el seny,
vaig per la vida.
Demano, ara,
haver vuit anys
sense paranys,
sense mesada.
Tornar a l’escola
de bon matí
per tal d’aprendre.
No puc entendre,
per què he de glatir
en posar-me a prova?
Epigrames (CXXXVI)
01 Desembre, 2023 09:52
Publicat per jjroca,
Epigrames
La fulla balla
quan ve el vent,
després, conscient,
s'ajeu i calla.
Mai encerto
el vent de dalt,
després, prego
quan fa mal.
El sol plora
per la nit,
després, troba
un bon amic.
Quan el ruc
ve a deturar,
vol dinar
sense refús.
Porteu-me una mort:
dolça, ben planera,
no em deixeu la por,
mai sabré què fer-la.
A la missa
de difunts,
quan un xiscla,
ho té perdut.
De converses
amb el ruc,
joies venen
sense ensurt.
Quan la mossa
em demanava,
no feia joia
ni plorava.
Amb els quatre
calerons,
no haig nafres
ni patrons.
A l'hora primera,
he cridat el sol,
avui, no té pressa,
caminar li dol.
És la dolça
Margarida
la qui plora
quan em crida.
No haig res més
que pura temença,
un polsim de cendra,
un desig ben ver.
Amb les bones
intencions,
van els homes
restant sols.
A la casa
del corriol,
quan s'apropa,
calla el sol.
Hauré de dir,
santa innocència
que la paciència
em fa mesquí.
Quan plovia
a l'infern,
com se'n reia
en Llucifer.
Si s'acosta
li diré
que, estimar-la,
no pot ser.
El més ric
de la contrada
no és amic
ni em para taula.
A la casa
del mai més,
qui no calla
no diu res.
Massa monstres,
sense sort,
porten bones
intencions.
Per un pa
i un vas de vi,
cal penar
i cal patir.
Sense pomes
per menjar,
no hi ha temps
per treballar.
És quan mana
el meu amor
quan reclama
un nou cor.
I de pressa
per a ballar
quan ve la fressa
sempre n'hi ha.
Li contava
d'amagat
que enganyava
de bon grat.
A la missa
de les vuit,
amb camisa
i el plat buit.
Manta hores
de la nit
dormen totes
sense crit.