Doneu-me pa i set poemes més
27 Abril, 2024 07:35
Publicat per jjroca,
Poemes
Doneu-me pa
Doneu-me pa puix porto gana
ben arrapada al meu cervell,
fa massa dies vaig ser poncell,
vaig guerrejar amb una canya.
En ple hivern, pantalons curts
qui, fa molt temps, estrenà el pare,
els va refer la dolça mare
entre silencis i renecs muts.
Doneu-me pa, pa de pagès
d’aquell torrat en forn de llenya
de l’olivera o de garrofer.
Però abans, vull dir primer
que m’amistanço i dono treva
a aquest cos tou qui no sap res.
De sopa, tres cullerades
De sopa, tres cullerades
ofegades amb bon vi;
no estic a les acaballes,
però un déu es riu de mi.
Guerrer vell i sense espasa,
vull lluitar amb els gegants;
són porucs, de poca traça,
han de perdre en tots els camps.
De sopa, tres cullerades
i una sardina salada
al costat d’una tomata.
Les postres les vull, a banda;
en una safata de plata,
dues pomes ben daurades.
Una núvia m’ha triat
Amb un ull bocabadat,
una paciència infinita;
la mare parla, critica,
comenta que estaré casat.
Una núvia m’ha triat
d’aquelles qui van a missa,
ben cregudes de per vida,
de les que han de fer bondat.
És que la mare es fa vella
i, a casa, li faig nosa
quan li trepitjo el fregat.
Em voldria ben casat,
però espero tenir esposa
de les qui arronsen la cella.
Perdut al paradís
Perdut al paradís
entre gràcils poncelles,
espero les tenebres
qui han demanat per mi.
Encara no ho haig clar
de tenir vida eterna,
el cap va a la seva,
no veig el deturar.
Perdut al paradís
escolto veus pietoses
cansades de lloar.
Desitjo poder anar
on no punxin les roses
ni perdin desencís.
El tresor no ho permet
En el palau reial,
he vist plorar el rei;
plora sense remei,
el veure’l, em sap mal.
Voldria haver més fonts,
dues cambres daurades,
repintar les estances
amb dibuixos de flors.
Però diuen els seus
que el tresor no ho permet
i caldrà guerrejar.
Com li plau descansar,
cercarà altre indret
on s’allunyin les creus.
S’encomana
Sant Jordi com s’encomana
a l’estimat Creador;
ha el posat de lluitador,
però avui no en té la gana.
És un drac entremaliat
qui vol el dret de guanyar,
l’any passat va batallar
i perdé ben a desgrat.
La primavera es prepara
per a ser del tot menjada
i pujar, de cop, al cel.
Nostre drac voldria mel
i gaudir una migdiada
sense pressa ni recel.
Una rosa en el roser
Una rosa, en el roser,
complaent, de bona mida
com vol somiar i convida
a una amiga sense fre.
L’abella adelerada
vol assolir la promesa
de prendre com la primera
i guanyar fent mala cara.
Una rosa, en el roser,
la flaire com deixa anar
per si aplega un pretendent.
Un jove, que és ben valent,
diu que es va enamorar
d’una mossa del carrer.
Vol diners
Primavera es desperta
i es posa a badallar,
una jove vol somiar
tot mirant per la finestra.
Ha d’estrenar un vestit
quan s’enceti el nou ball,
només li queda un retall
d’un cotó ben blanc i fi.
Altre temps, va ser llençol
diria que de gegant
en un palau isolat.
Vol diners per a fer mercat
i els parents va demanant;
de moment, ha més bé poc.