Doneu-me pa i set poemes més

27 Abril, 2024 07:35
Publicat per jjroca, Poemes

Doneu-me pa


Doneu-me pa puix porto gana

ben arrapada al meu cervell,

fa massa dies vaig ser poncell,

vaig guerrejar amb una canya.

En ple hivern, pantalons curts

qui, fa molt temps, estrenà el pare,

els va refer la dolça mare

entre silencis i renecs muts.

Doneu-me pa, pa de pagès

d’aquell torrat en forn de llenya

de l’olivera o de garrofer.

Però abans, vull dir primer

que m’amistanço i dono treva

a aquest cos tou qui no sap res.


De sopa, tres cullerades


De sopa, tres cullerades

ofegades amb bon vi;

no estic a les acaballes,

però un déu es riu de mi.

Guerrer vell i sense espasa,

vull lluitar amb els gegants;

són porucs, de poca traça,

han de perdre en tots els camps.

De sopa, tres cullerades

i una sardina salada

al costat d’una tomata.

Les postres les vull, a banda;

en una safata de plata,

dues pomes ben daurades.


Una núvia m’ha triat


Amb un ull bocabadat,

una paciència infinita;

la mare parla, critica,

comenta que estaré casat.

Una núvia m’ha triat

d’aquelles qui van a missa,

ben cregudes de per vida,

de les que han de fer bondat.

És que la mare es fa vella

i, a casa, li faig nosa

quan li trepitjo el fregat.

Em voldria ben casat,

però espero tenir esposa

de les qui arronsen la cella.


Perdut al paradís


Perdut al paradís

entre gràcils poncelles,

espero les tenebres

qui han demanat per mi.

Encara no ho haig clar

de tenir vida eterna,

el cap va a la seva,

no veig el deturar.

Perdut al paradís

escolto veus pietoses

cansades de lloar.

Desitjo poder anar

on no punxin les roses

ni perdin desencís.


El tresor no ho permet


En el palau reial,

he vist plorar el rei;

plora sense remei,

el veure’l, em sap mal.

Voldria haver més fonts,

dues cambres daurades,

repintar les estances

amb dibuixos de flors.

Però diuen els seus

que el tresor no ho permet

i caldrà guerrejar.

Com li plau descansar,

cercarà altre indret

on s’allunyin les creus.


S’encomana


Sant Jordi com s’encomana

a l’estimat Creador;

ha el posat de lluitador,

però avui no en té la gana.

És un drac entremaliat

qui vol el dret de guanyar,

l’any passat va batallar

i perdé ben a desgrat.

La primavera es prepara

per a ser del tot menjada

i pujar, de cop, al cel.

Nostre drac voldria mel

i gaudir una migdiada

sense pressa ni recel.


Una rosa en el roser


Una rosa, en el roser,

complaent, de bona mida

com vol somiar i convida

a una amiga sense fre.

L’abella adelerada

vol assolir la promesa

de prendre com la primera

i guanyar fent mala cara.

Una rosa, en el roser,

la flaire com deixa anar

per si aplega un pretendent.

Un jove, que és ben valent,

diu que es va enamorar

d’una mossa del carrer.


Vol diners


Primavera es desperta

i es posa a badallar,

una jove vol somiar

tot mirant per la finestra.

Ha d’estrenar un vestit

quan s’enceti el nou ball,

només li queda un retall

d’un cotó ben blanc i fi.

Altre temps, va ser llençol

diria que de gegant

en un palau isolat.

Vol diners per a fer mercat

i els parents va demanant;

de moment, ha més bé poc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: