Poemes curts (CXLV)

14 Abril, 2024 07:16
Publicat per jjroca, Poemes curts

Una nuvia

em demanà

cada dia

per casar,

poc ho sabia.


Entre vanes

il·lusions

els captaires

prendran son,

com ho fan altres.


Sense hores

de dormir,

massa noses

troben nit

són prou tanoques.


En el regne

de dissort,

cada metge

ha sa por

de color negre.


En el si

del gran combat,

un glatir

és esperat

des del matí.


Aplaudeixo

mon fracàs

si alenteixo

de bon grat

mentre em queixo.


A la cova

del bon llop,

hom es troba

com un soc

a la penombra.


Com havia

de demanar

ni sabia

on començar,

vull una guia.


Endevino,

en el passar,

que acoquino

massa el cap

mentre rondino.

 

Al convent,

entre els enciams,

com vaig fent

mentre diran

que vaig a cent.


Com em penso

que, al demà,

és quan prego

per tornar,

després, delero.

 

Una bona

solució

es pregona

amb l'ocasió

d'omplir la bossa.


El dimoni

m'ha deixat:

a un borni

en el tancat

ni cal que ho provi.


Amb un rei

i dos palaus,

va la llei,

amunt i avall,

cercant remei.


I tot d'una

et diré

que la lluna

ni em convé,

és molt tossuda.


A les portes

de l'encís,

cerquen totes

el paradís,

somnis de pobres.


Com em deia

el bon abat:

Compra teia

en el mercat!,

ell mai ho feia.


Les comandes

de l'estiu:

parar cases

vora el riu

tots els dissabtes.


És la força

dels gegants:

mai fer nosa

als vilatans

per provar: Enfora!


I tot d'una

li digué:

Una engruna

ni em convé!,

resposta bruna.


A la banda

de ponent,

l'amistança

no es comprèn:

Molt menys encara!


A la sínia,

plora el mul

i la gràcia

no l'acull,

segur que li passa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: