Són massa reixes i set poemes més
13 Gener, 2024 19:34
Publicat per jjroca,
Poemes
Són massa reixes
Palau reial, alleugerit de pobres,
on massa homes es lliuren a la por;
ben al davant, es mostra aquell senyor
qui vol saber on trobarà els nobles.
Com dorm a un llit ben ample i ben ornat,
han de ser els somnis del tot manifassers;
volarà, al cel, com galant cavaller
i, en aterrar, de tots serà estimat.
Són massa reixes per a haver llibertat
i massa amics, del tot, vinguts a menys
qui li demanen aquella estreta sort.
Passen els anys, el viu es torna mort
i van perdent els arbres les arrels
per a decaure i encetar l’esclat.
Comença el vell camí
Per estranyes raons,
diu la mare Natura
que hem de tenir cura
en pujar els esglaons.
Com comentava en Pep:
el vi negre fa mal
i cal fer el sacrifici.
Gairebé sense vici,
en el palau reial,
la joia com es perd.
Avant i sense llum,
comença el vell camí;
ha de venir d’allí
on regna la patum.
Malviu un somiador
Deixeu-me una presó
amb dolça finestreta
on faci l’oreneta
estada a la calor.
Preneu-me el barrots
de sucre i pega dolça,
no voldria altra cosa
per a trobar els amors.
Deixeu-me una presó
on un pres fa l’estada
abans d’anar a sopar.
Si el temps es deixa anar,
compreneu que, allí, encara
malviu un somiador.
M’endinso a la cova
Em contava na Mariona
que l’amor no l’ha trobat,
com em sento obligat
mentre ploro a tothora.
He pactat, amb un dimoni,
per si em vol fer costat
i treure’m d’aquesta guerra.
Mentre mon cor s’esguerra,
pel favor que he pregat,
s’acosta a sant Antoni.
Em contava na Mariona
que l’amor el té perdut;
per a eixir del gran ensurt
com m’endinso a la cova.
Traspassat el vell any
Traspassat el vell any
amb lluita manifesta,
hem demanat fermesa
sense força ni engany.
Els amics tafaners
tan amics de la plaça
veuen, al cel, la traça
que van deixant els vents.
I la pluja s’allunya
terres altes enllà
per a regar altres camps.
Nosaltres, estadants,
demanem remullar
un terra qui bramula.
Mar endins
De sobte, m’acomoda
anar-me’n mar endins;
allí on els dofins
parlen de tornar alhora.
Nosaltres els senyors
d’aquest regne ferreny
com demanem el seny
al bon pare rector.
Ens mana penitència,
prec pels grans pecats
de deure i omissió.
Prego al sant patró
que ens doni, a tots plegats,
enginy, força i paciència.
La lluita està servida
Amb la meitat dels muts,
allargo la conversa;
em fan sentir que puc
saber si no haig pressa.
Com no escolten els sords,
acabo de seguida;
la lluita està servida,
però en comencen pocs.
Pendents del sacrifici,
com corren els covards
per tal d’escapolir-se.
Han vingut a servir-me
uns pobres desnonats
prou carregats de vici.
Una plata ben posada
Poseu-me gana nostramo
puix ja tinc el cos ben ple;
a la fosca, m’encomano,
no sé com me’n sortiré.
Una plata ben posada
amb salsitxes i enrenou,
tres botifarres, un ou,
un bon tall de cansalada.
Com el metge em demana,
procuro no fer-li cas
i endrapo com una fera.
Amb la nit que, avui, m’espera
no caldrà ni matalàs,
la passaré allí on calga.
Epigrames (CXXXIX)
13 Gener, 2024 19:27
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la casa
de l'enyor,
mai em canso
de fer el sord.
He comprat
per al meu ruc:
un morral,
s'ha quedat mut.
Quan cauen les fulles
i el foc s'encén,
venen mil agulles
a cavall del fred.
Com dorm, al cup,
un vi cansat,
me l'han trepitjat
amb uns peus prou bruts.
Quan la lluna
va a ponent,
li remuga,
però no el sent.
No és pas bona
solució:
Anar una estona,
creure que és bo.
No demano
per a mi
ni reclamo
el meu destí.
Una plaça
amb un banc,
el dia passa
mentrestant.
A la panxa
del més ric,
mai la gana
para el llit.
Poques dents
i menys queixals,
mengem verd,
ens farà mal?
Entaforat
al meu llit,
el dimoni
s'ha adormit.
Manta gana
per a donar,
de la meva,
me'n puc estar.
En comptades
ocasions,
els dolents
seran més bons.
Com demano
per tenir:
Poca guerra,
més de vi!
Quan el núvol
veu al sol,
com li diu
que, ara, no vol.
Una casa,
amb un jardí,
massa feina
ha de tenir.
Quan el sol
va a l'hivern,
diu que toca
haver fred.
Les nines cantaven
a la plaça estant,
les tardes passaven
sense deturar.
Una bruixa
m'ha de dir
que em convé
dir-li que sí.
Sense pedres
al camí,
el passeig
no és per a mi.
No sabia
on era el jou,
però em crida,
fa enrenou.
Una casa,
sense vi,
és eixuta,
em fa glatir.
Si ho demanes
un xic més,
porto branques
i l'hivern.
Una bona mossa,
al balcó estant,
veig com va mirant,
mai li farem nosa.
Un capvespre,
he de finir
sense mestre
a qui obeir.
A la nit,
sota els estels,
tot l'eixerit,
pujarà al cel.
Mai començo
a manar
ni arreplego
i puc marxar.
Han passat savis i set poemes més
08 Gener, 2024 16:28
Publicat per jjroca,
Poemes
Han passat savis
És l’esperit qui allunya la tempesta
i es manifesta punyent l’oblit,
he estat poruc i tinc la llar encesa
puix vull entendre quelcom que he escric.
Han passat savis trescant per un carrer
on s’endevina la plata i or;
els menestrals, un dia, hagueren sort,
però es queixen com els primers.
Deixeu-me descansar els ossos
en aquest bosc vingut a menys
on els conills s’amuntegaven.
Massa raboses, avui, es planyen
perquè la vida haurà perdut el seny
i els vilatans es van perdent a trossos.
Poca treva
Del tot poruc, deixeu-me la certesa
de morir, prompte, sense res més;
com he lluitat fugint de la pobresa
i m’ha abandonat mancada d’interès.
De ben segur, que arreu porto la nosa
i espero, prompte, ser oblidat;
no vull setial on el senyor reposa,
vull herba tendra enmig del prat.
I tornaré a ésser qui no era
per a complir el manament
tal i com toca al ben nascut.
El defugir ni se m’acut
puix tinc posat el parament
per continuar amb poca treva.
Mireu com vaig
Mireu com vaig per terres isolades
on vells pagesos són al cafè,
com us diria que he perdut la fe
i es van fent grans totes les cases.
Aquí, a la vora, fruitava l’olivera
i un xic enllà cantava el garrofer;
viure de pobre no és plaer
i, en el record, reposa sort sobrera.
Mireu com vaig per amples carrers
on el bon sol diuen que regna
fins que aplega la fosca nit.
Només em queda vell esperit
qui ha de dormir mentre espera
retrobar un dia amb més poder.
Almenys, un mos
Pareu el món puix soc ben a la vora
de trobar el dia talment gloriós,
he retallat la força que no em sobra
i vaig, a pams, cercant l’engròs.
El Déu m’ha dit: Hauràs joia infinita
si no et capfiques en ésser ric!;
li he demanat casa al paradís
i ha sigut amb la boca petita.
Així, anem camí del tros
per a collir verdes olives
qui cantussegen al dematí.
Estic pendent de saber qui
ha de venir a prendre les mides
per a deixar-me, almenys, un mos.
Somio a contracor
De pobres i raons
en porto el sarró ple,
hauran menjat el què,
hauran gaudit el son.
La vida s’acomoda
dessota del gran pi;
allí, trobaré el sí,
la pau en veu de dona.
No haig més gran tresor
que un polsim de grandesa
qui demana per mi.
Ben poc li he de dir
puix haig la roba estesa
i somio a contracor.
En Jesuset no hi era
Han vingut els tres Reis
una tarda planera,
en Jesuset no hi era,
ha fugit ben corprès.
Va néixer a Betlem
aquella nit tan freda
en què una nova estrella
posà un llum al cel.
El rei de la contrada
no volia enemic
que li prengués el tro.
Com va aplegar la por
a lloms de tall d’espasa
cercant el jove Nin.
Bona sola
Firaires d’ocasió;
la plaça està ben plena,
ha començat la festa,
la missa i el sermó.
Les dones a l’església,
els homes al cafè,
la fe se’n va i se’n ve
contenta o un xic ofesa.
Avui, he de buidar
gairebé la guardiola
per comprar unes sabates.
En podré triar quatre,
les vull de bona sola;
dos anys han de durar.
La vida un dia es perd
En festa tan senyalada
em comenta, el pobre gall,
que si volen un bon tall
és millor la cansalada.
El porquet que se l’escolta
com li faria un bon mos,
el sobreviure és confós,
ben a prop, és la revolta.
De segur que, en passar festes,
hi haurà missa de difunts,
els qui resten viuran junts
oblidant les malifetes.
Puix la vida un dia es perd
mentre va passant l’hivern.
Tant li fa i set poemes més
05 Gener, 2024 05:50
Publicat per jjroca,
Poemes
Tant li fa
I tot enmig del bosc,
el petit follet vell
les cames arrossega.
Va ser una princesa
qui així va fer per ell
quan va perdre el gran goig.
Amb fulles esmerçades,
volia arracades
i un collaret al punt.
El follet, mig difunt,
va estar a les acaballes
en haver tal disgust.
Ara, el sento plorar
i, a ella, tant li fa.
Mal que no cura
Mancada de la fúria
i del terrible enginy
em fa saber com tinc
aquest mal que no cura.
Ha de cremar l’enveja
flairosa al seu foc,
he vist que, al seu lloc,
la parla com quequeja.
Humans, sense misteri,
anem passant la vida
pel fet de sobreviure.
Un temps per a descriure
em porta on s’aviva
el minso encanteri.
Parca és la memòria
Us faré saber,
amics de la força,
que vaig quan no toca
guanyar i quedar bé.
Són grassos gegants
qui sempre rondinen,
que planyen i criden
a tots els humans.
Nosaltres, veieu,
ni podem gaudir
de l’eterna glòria.
Parca és la memòria
per a entendre si
ens queda algun déu.
En sabia ja massa
Pel carrer per on passejo,
és carrer de melangies,
allí, passà els llargs dies
entre la fusta i el ferro.
Pagesot desenfeinat
he perdut la força i l’ase;
a casa, n’érem els quatre,
a la vora, el veïnat.
Vaig aprendre bona lletra
a creure i a dibuixar:
el sol, l’arbre i una casa.
Quan en sabia ja massa
el pare em duu a treballar
entre arbres d’olivera.
És bon mosso el condemnat
Aprenent de no sé què,
he passat la vida llarga;
amb martell i sense espasa,
procurant el quedar bé.
La mare m’ensinistrà
a festejar amb la veïna;
és callada, ben polida
i parla si ha de parlar.
Per al canvi, m’han comprat
un bon matalàs de llana
i una manta de les fines.
Quan em veuen les fadrines,
alguna se’n riu i clama:
És bon mosso el condemnat!
Porto son a les sabates
Porto son a les sabates
i entrebanco tant com puc;
diria que vaig eixut,
he begut manta vegades.
Na Mariona no m’estima
i, en veure’m, com somriu;
he perdut tot el caliu
quan pensava que em volia.
Avui, haig la núvia nova
qui em mira i em convida
a emprendre nou viatge.
No porto massa equipatge,
poca roba em va a mida
i, sovint, dormo a una cova.
El fred porta basarda
Al núvol, demano neu
i ell de segur que escolta;
però vol posar-me a prova
i m’enfila a la creu.
Com somio amb el blat,
el color de la rosella;
he de cercar un xic de llenya
perquè el fred ha arribat.
Al cel, sojorna la lluna
mig cansada d’esperar
a aquell sol que retarda.
Quan el fred porta basarda
una ampolla he de buidar,
no deixaré ni una engruna.
Branques velles
Potser la nit s’acosta a la llar
on branques velles del món s’acomiaden,
van ser, en un temps, tendres i enfeinades
en donar un fruit que un dia van plegar.
Morí al molí sense donar una queixa
per a, després, ser ben empresonat,
el posaran damunt del pa torrat
i el fregiran, glatint, a la paella.
Mentre la branca, a poc a poc, es crema
sento que el fum ha de volar al cel
per un camí ennegrit i maldestre.
És dura vida on tots han de permetre
la gosadia de prendre aquella mel
que les abelles volen a casa seva.
Pensaments festius (CXXXIX)
01 Gener, 2024 17:37
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si un dia penso massa, ja m’ho faran saber.
No cerqueu cap feina que s’acabi d’hora.
Estic preocupat, la núvia diu que m’escolta.
Cansat de no fer res, em posaré a descansar.
Si escolto el rei, trobaré remei?
Amb tres dies més, aprendré a volar.
Haig diners, estic cercant desitjos.
Li he ensenyat al cos que no em faci massa cas.
No poso paraules dolces, me les acabo menjant.
Li he demanat al sol que faci els dies de festa llargs.
Aniria a treballar, però ja em penso què és.
La senyora ha de tenir la raó, no la trobo enlloc.
M’hauré canviat de planeta, trobo que peso més.
Si no treballo no cobro i, si ho faig,tampoc.
Volaré per donar-me temps.
Faig tard perquè el temps m’acompanya.
Eviteu-me, tinc poca conversa.
M’agrada seguir vivint a la Terra, els dies són més curts.
El millor de ser ric és que minva la memòria.
Aniria a treballar, però no estic per la feina.
Estaré enamorat fins que ella ho descobreixi.
No sé si fer-me ric o sord.
Ho sento, però tardaré en morir-me.
Si penses, aplegaràs tard.
Necessito un lladre responsable.
Em donava diners, però volia que pensés.
Per molt que avanci, la Terra em guanya.
Dos graus més i seré flama.
Estic aprenent la manera de no estudiar.
Vaig al ball amb carro, per si hi ha carabasses.
Aniria al metge, però m’oferirà salut.
Si voleu ser lliures, apreneu a no respirar.
No sé si la Terra és rodona, però espero que no es desinfli.
El sol està enfadat, no pot veure l’altra cara de la lluna.
No sé si fa calor o me l’han donat tota a mi.
Si entres en un dubte ni saps l’hora de sortir.
Haig anys perquè no m’agrada perdre’n cap.
Corro cap a l’orient per a reduir velocitat.
M’agrada festejar i no decidir res.
Ara, que no tinc vicis, em donen diners.
Estic millorant, no menjo per no pagar.
M’agrada eixir prompte i arribar tard.
Tinc un llapis, espero les idees.
Obeeixo, però sovint oblido qui mana.
Descansaria més, però no tinc paciència.
He trobat feina, però era massa a prop.
Vaig amb la núvia per a què parli ella.
He fet un curset per a aprendre a somiar menys.
Haig un dubte existencial, els altres són normals.
No vull ser ric, he perdut l’enveja.
Eviteu les cases on tots siguin feiners.
He deixat dos somnis per a demà.
Deixeu-me perdre a poc a poc.
Els meus somnis no pugen més d’un metre d’alçada.
Vull ésser ric per a no ésser lleig.
No m’agrada el rellotge, no s’atura.
M’ha eixit un fill, però no tenia mare.
He portat el cos al metge per si de cas.
No surto al carrer per si trobo feina.
Pensaments festius (CXXXVIII)
01 Gener, 2024 17:35
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
No puc escriure més, m’agrada menjar.
Respiro, però he perdut el compte.
Estic enamorat, volo sense mesura.
Estic preparant-me per a feinejar poc.
No menteixo bé perquè erro sovint.
Per a ser savi, quantes tones de llibres m’he d’empassar?
Si respiro millor, em posaran més feina.
Haig bona memòria, però quasi no recordo res.
He canviat de feina; a l’altra, guanyava massa.
M’he llevat d’hora per a què el sol em miri.
Si em torno ric, quants amics guanyaré?
Hom vol ser bou sense arribar a ser brau.
M’agrada del festeig: els deures no s’acaben mai.
He comprat una vaixella de dotze plats, me’n sobren deu.
Respireu mentre sigui de franc.
He comprat un sol petit per a estalviar.
Visc, dessota d’un pont, per a tenir aigua corrent.
Estic aprenent a creure, no me’n surto.
Cobro cada dues hores, no sé estalviar.
Necessito núvia per a casar-me, no importa que mani.
Vull ser pobre, estic aprenent a perdre més de pressa.
Va ser: donar el sí i oblidar-me.
Avui, he fet un bon negoci, no m’he llevat.
Com la mossa és rica, esperaré deu anys per a demanar-la.
He provat de ser seriós, però em perdo.
La paciència consisteix en menjar mil vegades el mateix plat.
He agafat el son i s’han acabat els somnis.
La bogeria d’escriure ve quan surts de la ratlla.
Si em llevo d’hora, quantes estrelles he d’apagar?
Una ampolla pot ser una presó de gotes d’aigua.
La Terra és el més gran dels autobusos.
Queda prohibit viatjar a la lluna quan està plena.
La primavera serà quan ho mani el batlle.
He fet mil passes sense parlar amb les sabates.
He comprat un llum per si puc viatjar més de pressa.
Com m’agrada menjar, començo a dinar a les deu.
Tinc amics rics, però he de deixar-los diners.
Si pensar fos necessari, hi hauria manta morts.
Si m’entrebanco, ha de ser del vi o dels tacons.
Cerco núvia rica que no em faci massa cas.
El neguit comença havent sopat.
Aniré a la lluna per a què em mirin.
La festa durarà més que els diners.
Necessito un pastor, el llop m’ha vist vestit d’ovella.
Estic disposat a comprar el temps perdut.
Només puc beure un cop al dia, he comprat una gran ampolla.
M’he llevat ben d’hora per a allargar la festa.
Si em caso demà, quan puc ser vidu?
He hagut de portat el llop al psicòleg.
Era un ric innocent, el lladre li guardava els diners.
És estrany que, avui, encara no degui res.
Haig cames, només manquen ganes.
Recordo un dia que vaig fer feina.
He decidit canviar de llop.
Abandonar el pensar no deixa de ser una feinada.
Necessito un sot més gran i còmode.
Encara no sé parlar i escoltar alhora.
Quan hagi el cap ple, on el puc buidar?
Passen els dies i no aconsegueixo agafar-ne cap.
Pensaments divins (XC)
01 Gener, 2024 17:32
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Sant Pere ha demanat un substitut per als dilluns.
Judes estudia càstigs menys agressius.
La comissió de miracles vol més suport informàtic.
La meitat dels sants han demanat abolir els uniformes.
Per motiu del trànsit es proposa un circuit per a les processons.
Satanàs promourà una oficina de turisme per a visitants.
Satanàs ha creat el primer concurs de renecs.
Jesús revisarà el coeficient intel·lectual dels nous deixebles.
Han fet un nou càsting del paper de Pilat.
Satanàs continuarà fadrí tres mil·lennis més.
El vi de missa continuarà sent ecològic.
Sant Pere exigirà el certificat de defunció a tots els nouvinguts.
La Verge promourà àpats més digestius.
La nova generació d’àngels rebrà formació contínua.
Satanàs vol controlar les despeses a les sales de calderes.
Els condemnats per robatori portaran uniforme sense butxaques.
Si un vol ser dimoni, a quants ha d’ensarronar?
Déu no admetrà dimonis de menys de divuit anys.
Han prohibit senyals acústiques a partir del migdia en tot el cel.
Queda prohibit passejar sobre aigües aptes per al consum.
Els casats podran deixar la creu a la consergeria.
Resta prohibit entrar a la glòria sense vot d’obediència.
Sant, sense experiència, tem ser ensarronat de nou.
Déu evitarà participar en política.
Cap de manteniment de l’infern, exigeix banyes més grans.
Jesús estudia canviar la creu per cicuta.
Tomàs no està d’acord amb el top-ten dels miracles.
Judes descarta les assegurances de vida.
Moisès ha demanat a Déu que posi més oasis al desert.
Si la vida és eterna, a quina edat em jubilaré?
Aniré al cel si puc tenir espais privats.
Sospito que Déu deu estudiar anglès.
Satanàs i Déu discuteixen sobre l’ampliació de l’univers.
Satanàs presideix un simposi de temptacions per a nous dimonis.
La Verge presidirà una associació de mares de sants.
Satanàs està decebut del procès de beatificació.
Déu estudia reduir la població de salvadors.
Satanàs ha denominat a tres dirigents: persones no grates.
Sant Pere ha protestat per la darrera onada de justos sense papers.
Satanàs vol privatitzar el servei de manteniment de calderes.
No sé com dir-li a Tomàs que abans sabia pregar.
Afanyeu-vos a pecar, s’acaben les ofertes.
Haig tanta por que el dimoni n’ha comprat.
A partir d’ara, només es poc pecar un cop al mes.
Satanàs promocionarà l’infern com a destí turístic.
No puc anar al cel, hi ha vaga d’acomodadors.
Vaig cap a sant, però sense pressa.
Déu només va al cel els dies de nomenaments.
Crec que Jesús ha demanat una illa deserta.
Parlaré poc per si em volen fer sant.
Satanàs està trist, volia agafar la lluna per a jugar a pilota.
Per cada pecat original n’hi ha mil copiats.
El primer dia del curset de dimoni ensenyen a renegar.
Adam, al paradís, enllestia poc.
A en Pere Boter li han regalat un termòmetre pel sant.
M’han dit que, per a anar al cel, no necessito el cap.
Si vaig al cel, on deso la pecadora?
Jesús ha desaparegut, ja deu ser quaresma.
Satanàs va al cel algun cap de setmana.
Pensaments educatius (LXXXII)
01 Gener, 2024 17:28
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He posat el mateix control i n’han suspès dos més.
He decidit donar les notes a una associació benèfica.
L’únic dubte que tinc és on m’amagaré.
Puntuaré de cinc a deu amb efectes retroactius.
He suprimit quatre exàmens de consciència.
Hem millorat els resultats, dormen més.
He baixat el concepte de saviesa un trenta per cent.
L’inspector no s’acaba de creure que encara hi sigui.
No aconsegueixo respostes de més de dotze caràcters.
He descartat l’ortografia i la lògica.
He canviat controls per comentaris d’avís.
Només qualifico els bons i els prudents.
Haig un alumne nou, no el vull treure de la capsa.
Estan asseguts, ja m’he tornat a equivocar de classe.
Han d’estar tristos, només quatre criden.
Si cobrés per la raó, estalviaria poc.
Els he proposat posar la hac on els convingui.
Els podria parlar, però no els vull fer perdre el temps.
M’han deixat els mòbils, però no en funciona cap.
Normalment, deixem entrar el dimoni.
En acabar la reflexió, els ensenyo a volar.
Les ratlles llargues han pujat de preu.
He hagut de reduir el preu dels consells.
He decidit treure els insuficients de l’ordinador.
Aprenen poc, però no s’enfaden.
Encara no he endevinat quin de tots és sord.
No els poso deures perquè ja respiren.
Si l’alumne no és bo, poseu-li sucre.
M’agrada programar i equivocar-me.
No els dono feina, me la guardo.
Han assolit tres conceptes, els puc empaquetar?
A cada control, els acompanyo en el sentiment.
Els dies tristos no vull vocals obertes.
Llegeixen entre línies per a acabar abans.
Tres no han fet la feina, els altres no ho entenien.
He regalat tres punts a l’examen de consciència.
Han de ser intel·ligents perquè no els veig.
Estic entre el dubte i el desencant.
Ho reconec, he hagut de posar-me un cinc.
Aprenen bé, sobretot a ser tímids.
Seré estoic per a no arribar a boig.
Tinc sort, els qui saben se’n van.
Farà de mestre, es queixa sovint.
De moment, escriuen amb un dit.
M’agraden els resultats insospitats.
He posat un problema, però he descuidat les dades.
Posaré les notes el segon dia de classe.
Ha arribat un alumne nou, ja l’han ensinistrat.
He decidit posar les finestres al darrere de la pissarra.
Estan contents, cap suma és d’emportar.
Procureu que els resultats no portin massa sal.
A veure si, plorant, em fan cas.
He rebaixat els objectius a bacteris.
No m’escolten perquè saben volar.
Almenys, ens perdre’m sense motiu.
He decidit aprovar als qui respirin.
Aprendrien més, però han agafat por.
Estan estudiant, quan començaran a aprendre?
Han de tenir memòria, però no la puc trobar.
Pensaments educatius (LXXXI)
01 Gener, 2024 17:26
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
De moment, han après que no hi soc.
Cal haver brúixola en tot moment.
Procureu-vos uns continguts amables.
De segur que governen el desequilibri.
Cada dia llenço un garbuix de preguntes.
Confio amb la seva minsa constància.
La taula sol rebre la nostra impotència.
Hi ha mil maneres d’arribar enlloc.
M’agrada fer classes intermitents.
Mai endevino la gana que tenen.
No cal mostrar la santa insatisfacció.
He resumit la classe amb dues síl·labes.
Almenys, que aprenguin a mossegar.
Procureu regalar-los algun dubte.
Si tenen cap, algun dia, el faran servir.
Aportaré el meu gra per si cal construir.
La porta gran feu-la servir per a sortir.
Repartiu-los les finestres adequadament.
Sembla mentida la grandària de la solitud.
He donat les notes, m’han tornat les lletges.
Procureu que el son no arribi d’hora.
He aconseguit que no em vegin.
No sé si coneixen cap llibre.
Mai abandoneu les mentides pietoses.
Ja deuen saber que em marejo.
Procureu estimar-los amb molta mesura.
Vull imaginar-los de grans.
Comparteixo amb els pares una munió de dèries.
Sé què pensen, però cal dubtar-ho.
La felicitat sol seure al darrere.
Mai pago per enfadar-me.
Ho proven, però encara no volen.
Han descobert que els papers volen.
Cada vegada, l’atenció es belluga més.
Aprendre és menys important que respirar.
Sé que milloren, no sé ben bé cap a on.
Abans de començar ja saben que no ho entendran.
No sé el que saben, però ho sabran vendre?
El curs ha estat ple d’embassaments.
Dubto que comprenguin alguna de les meves qualitats.
M’atipo de preguntar sense ferir.
Solen respondre abans de preguntar.
La mare aprèn a bon ritme.
Oferim conceptes ben digestius.
Un cop a classe, procureu que no volin.
Amb les retallades només farem servir la base tres.
Han desig intel·lectual, però els passa prompte.
Hi ha respostes que no intueixo.
Dubto que encertin més de tres vocals.
Sempre és una sort, no encetar la classe.
Cada vegada em costa més treure’m els llibres del cap.
Haurem de fer controls de desaprendre.
No vull cap alumne perquè ja sé que es faran vells.
De moment, sé que poden canviar.
Farem controls positius d’aproximació.
Estic pendent del miracle del dia.
He donat una lliçó, a saber on és.
Necessito més barques per si el curs trontolla.
Aprenen de tot, segur que arribaran lluny.
Epitafis (LXXXIX)
01 Gener, 2024 17:23
Publicat per jjroca,
Epitafis
Només acceptaré aliments líquids.
He fet una declaració de bones intencions.
Demà, tenim paella!
No em sento ni els budells.
Suposo que serà qüestió de mesos.
Estic trist, deu ploure.
He estat pensant sense pressa.
A quant està el pollastre?
Ahir, vaig rebre els resultats de l’analítica.
Em puc deixar les medecines?
M’han proposat ser un cuc.
Vull llet sense calci!
L’altra vegada, tenia panteó.
No em moc per si fan pagar.
Demà mateix em poso a enllestir.
Ho sento, no et vaig poder avisar.
Llogo dit gros del peu esquerre.
Sento dir-te que he perdut el son.
M’he quedat per l’ambient.
Els fumadors als nínxols de dalt.
T’he reconegut per les dents.
Ho sento, els lladres ja són fora.
La senyora s’ha descuidat de la manta.
Ara, no m’abelleix xerrar.
El veí ja fa un mes que s’acomiada.
No hi soc, he anat a acomiadar un amic.
Si no torno en una hora, aviseu el soterrador!
Li preguntaré al metge quan s’acaba el dejuni.
No podeu entrar, tinc la saleta plena.
Em reservo uns dies per a somiar.
Espereu un moment, estic en un sopar de vidu.
Un cop a l’any, airejo el nínxol.
A la propera vegada, pagaré a Caront.
Penso que ja he descansat prou.
Vull canviar de nínxol, el veí ronca.
Em toca fer dissabte quan ve el soterrador.
Haig loteria, però caduca prompte.
El metge m’obligà a beure més aigua i m’ofegà.
Vine prompte, ho tenim tot pagat!
Penso, però vaig enlloc.
De moment, no podeu entrar.
Si segueixo així, ni lleig seré.
He demanat una campana que no tingui toc de morts.
Ara, ensenyo els ossos i no tinc vergonya.
Porteu-me oli, el taüt s’està ressecant.
No hi sóc, m’ha tocat un viatge!
Mai surto a rebre a ningú.
No puc eixir, m’han pres les ganes.
Ho sento, he agafat son i fred.
Només demano crítiques constructives.
Fins aquí, he portat el meu somni.
Afanyeu-vos, queden poques places.
Jo també reia en ser fora.
T’estic esperant!
Mira per on, m’he tornat tafaner.
El mes vinent faré la segona seixantena.
Ha vingut un vidu, l’hem fet home de l’any.
He anat a l’ajuntament per a conèixer el batlle nou.
Si segueixo així, hauré de renovar el vestuari.