Poemes curts (CXLIV)
01 Abril, 2024 06:52
Publicat per jjroca,
Poemes curts
A Betlem,
els pastors
van, ensems,
somiant del tot:
regnes propers.
Com em deia
en Samuel:
Menjaria
mató i mel!,
ni s'ho creia.
A la vora
de la mar,
veig com plora,
i fa tard,
la barca nova.
Amb la força
del gegant,
una estona
es fa més gran:
un quart, una hora.
Al carrer
dels desvalguts,
el propers
semblen eixuts
per no poder.
Amb la gana
que jo tinc,
quaranta
són vint-i-cinc
o menys encara.
Una manta
per a l'hivern
ni es demana
si fa fred,
només si escampa.
Em convida
a passejar
i em priva
de jugar,
així és la vida.
Com em deia
el meu senyor,
comptaria
fins a dos,
després, vindria.
Com el savi
proclamà:
Fins el canvi,
ni caldrà
menjar a diari!
Com demana
un mal antic:
Fes menjada,
amb pa de pessic,
tota una anyada!
A la petja
de la mort
tothom cerca
un poc de sort,
després, es queixa.
Com havia
de ser ric,
prescindia
de l'amic,
de la follia.
Na Maria
em demanà
l'alegria
de badar
almenys un dia.
En la lluita
dels porucs
cada dia
hi ha més rucs
sense alegria.
No haig hores
per donar,
les vull totes
per demà,
sense penyores.
I un cop
enamorat,
menjant dolç
sembla salat,
deu ser del cor.
A la casa
d'en Vicent,
com s'aclama
el nou vent,
ni sé si passa.
Com havia
de ser ric
trobaria
un enemic
tres cops al dia.
Com el llop
m'ha demanat:
haver de tot,
ha fet salat,
però de poc.
Al carrer
dels desmenjats,
els primers
ni volen carn,
només bon peix.
Els fantasmes
de la por
van per places
i carrerons
per si demanen.
Em sento gessamí i set poemes més
01 Abril, 2024 06:47
Publicat per jjroca,
Poemes
Em sento gessamí
Amics meus i lladregots;
si el treball dignifica,
feu-me creure en l’enganyifa
per a raure on són tots.
Avui, com cada matí,
m’acosto al nostre infern;
he anat vestit de verd
perquè em sento gessamí.
La rosa, veieu, m’esvera
quan em mostra les espines
tot dient que no vol amo.
Al gessamí, li reclamo
que em porti a aquelles vides
on cap dia amarganteja.
Martell i claus
I, tot d’una, el Natzarè;
a la creu, farem pujar,
el glatir és per a anar
al país de quedar bé.
Cerquem el martell i les claus
i portem-los al Calvari,
busquem un mosso que clavi;
si pot ser, del tot babau.
Si Jesús és innocent,
ja fugirem de la la crema
pregonant nostra ignorància.
Hem d’assolir la venjança,
sigui aquesta nostra ofrena
per si hi ha penediment.
Al carrer del desesper
Al carrer del desesper,
no m’agrada parar taula;
com trafego sense gana
per a raure al desconcert.
Els amics dels meus amics
com em mostren sa fortuna,
una mostra inoportuna
quan van acostant-se la nit.
Al carrer del desesper,
viu la mossa que se’n riu
quan li demano festeig.
Diu com soc de pobre i lleig,
quasi un ocell sense niu
amb el pensament prou verd.
Lligada a port
La barca vella,
lligada a port,
diu que ja es mor
enmig la desfeta.
Els peixos se’n riuen
del seu entrebanc,
ella va volant
on les barques lliuren.
La barca vella
va veient com l’aigua,
de nou, l’acarona.
A poc a poc, s’enfonsa
sense trobar rauxa
a una vida esquerpa.
La rosella en el corriol
La rosella, en el corriol,
espera el temps de sega;
veig el blat com desespera
quan, al vespre, es pon el sol.
No ha cames ni diners
per a emprendre l’aventura,
ha estat la vella Natura
qui mostra desinterès.
La rosella, en el corriol,
li comenta a l’herba tendra
que hauria de ploure menys.
L’herba s’enfada, es queixa
per no haver més enrenou
quan avança primavera.
Bona nit i santes festes
Bona nit i santes festes
amb la gràcia de tothom,
m’he llevat amb massa son
per a glatir a les tenebres.
La joia de bon matí
quan s’alegra la campana,
tot i fent la filigrana
d’acostar-se a l’esperit.
Bona nit i santes festes
per gaudir de menja i tall
en una taula rodona.
Manta greix va a la boca
i caldrà fer un bon ball
per a eixir de males penses.
Mai era debades
Homenet amb ungles llargues,
fill heretge del diví,
hauries de dir-me si
les tardes seran més magres.
Massa feina i poca llum
per a aconseguir la fita
de comprar una camisa
i una caixa de betum.
Les sabates esberlades,
la jaqueta a mig desfer
i ben negres els mitjons.
Abans, passava en cançons
per si arribava la fe,
però mai era debades.
Es fa el distret
I la lluna, que s’afina,
com s’enfila al Montsià;
de tant en tant, deixa anar
una imatge salvatgina.
Cansada de nous miracles,
de cop, s’ha fet orgullosa;
del sol, seria l’esposa,
però hi ha massa mirades.
Un capvespre de l’hivern,
quan la vall era ben freda,
va decidir hostatjar-se.
Prou sovint, ve a queixar-se
quan l’amor ni li comenta
que el bon sol es fa el distret.
Epigrames (CXLIV)
01 Abril, 2024 06:35
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la lluna,
plora el ruc,
quan es cansa,
apaga el llum.
No hi ha casa
sense rei
ni mancança
sense llei.
Al carrer
dels desvalguts,
dos són llecs,
els altres, muts.
Si em poso
a caminar,
algú sap
on puc anar?
Na Mariona,
del meu cor,
s'alliçona
en mals d'amor.
I quan sigui
segador,
que no vingui
la calor.
He pensat
amb els diners,
però el peix
m'agrada més.
I quan aplegui
la mort,
igual
em porta la dot.
De les obres,
la pitjor
és plorar
sense raó.
Mai demano
per a mi:
massa aigua
i gens de vi.
A la casa
dels parents,
mengen quatre,
en paguen cent.
I quan sigui
més valent,
m'ho passaré
malament.
Una cuixa
de corder,
corre poc
i es menja bé.
I quan hagi
un xic de sort,
vull més ombres
al meu hort.
A les guerres
de dos reis,
mai hi guanya
el qui perd.
I quan sigui
segador,
vull corbella
i sarró.
Quan la núvia
em ve a cercar,
com m'amago
fins a demà.
A la casa
del pagès,
sis són quatre
i quatre, tres.
Amb la por
que tinc al cos,
si badallo
ja hi sóc mort.
Ha estat
un gran miracle,
treballa un,
en miren quatre.
En casar-me,
vull la dot:
amagar-me
i plorar poc.
Animetes
van al tros,
posen herbes
enmig les cols.
I quan sigui
un home ric,
vull casar-me
i dormir.
Us faré saber,
estimats veïns,
que quan serem nins,
plorarem també.
Per haver
tan poca sort,
menjo verd
i engreixo prou.
He de demanar,
a l'hora tardana,
enllestir qui mana
i sopar de grat.
És quan plou
i ballo sol
quan em dol
mullar-me tot.
Pensaments festius (CXL)
26 Març, 2024 11:46
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Em conviden a pensar, però el preu és car.
Si volo menys, hauré el dret d’aterrar?
He venut dos somnis al preu d’un.
Avui, he oblidat de mossegar-me.
Estic tan enamorat que he oblidat de qui.
No perdo temps preguntant: Què és el temps?
M’agrada perdre menys sovint.
De bitllets, mai tindreu la col·lecció completa.
He encetat una nova feina i he perdut el tap.
He regalat una espardenya a la núvia per si ha de fer de mare.
Els dies bons els guardo en capses de tres.
Demà mateix, podria ser dimecres.
Anava per a savi, però m’he perdut.
El problema de pensar és quan no trobes el cap.
Diu que m’estima i no em deixa manar.
Estic sorprès, ha passat un minut i no m’he equivocat.
Sortiré d’hora per si em convida tornar tard.
Creure a la senyora gairebé ha de ser un vici.
Treballaré per a veure si no cal pagar.
M’ha acomiadat per posar-me a pensar.
Li he explicat a un arbre el que és viatjar.
He perdut la son i no sé on l’he ficat.
Estic a punt de trobar una núvia rica.
De moment, només penso en respirar.
El metge vol curar-me, no suporto aquesta dèria.
Si m’apugen el jornal, no em sortirà el compte.
Primer, encaterinaré la sogra.
Menteixo mal, duraré poc temps.
No ho sé ben bé, però penso que festejo.
He rebut més condol pel ruc que per l’amo.
Estic de sort, si hagués comprat loteria no m’hauria tocat.
Des que mana ella, no ixo de la taverna.
És la tercera vegada que em llevo, hauré perdut la memòria.
No sé si comprar un despertador o obrir la finestra.
He comprat una llanterna, vull ser intel·ligent.
El dimarts vinent, compliré setmanes.
Quan vaig de viatge, em trobo a faltar.
No sé si és la bona nova o la nova no va.
Aprendré a mentir per si em toca judici.
Volia pensar, però m’he lluït.
Ara, somio menys, m’hauré tornat ric.
He descobert que, no mirant, encara ho veig.
Si vas lluny, tornaràs tard.
El millor de fer-se vell és que no requereix esforç.
Com era vell, somiava pagant.
Si arribo a ser intel·ligent, igual no neixo.
Estic aprenent a perdre, però m’atabalo.
En un tres i no res, ja m’he equivocat.
Normalment, oblido sense beure.
Darrerament, em guio pels crits.
Tinc sort, he trobat una feina on no perdo tant.
Estic content, han passat mosses i no m’han vist.
Si vaig, a poc a poc, no demano tant.
Ni vull pensar en tornar-me ric.
Com més guanyo, més jove em faig.
Em donaven feina quan esdevingué sord
Si em donen feina, qui la voldrà compartir?
He comprat una gorra per si puc menjar de franc.
Va ser arribar els quaranta i perdre el seny.
Pensaments divins (XCII)
26 Març, 2024 11:43
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
No sé si aniré a l’infern o necessito ajut.
Per a ser sant, amb mig miracle n’hi haurà prou.
Déu haurà d’ampliar dos dels set cels.
Déu no crearà un altre món per les crítiques rebudes.
No deixa de ser un miracle: respirar sense pagar.
He perdut dos llocs a la classificació de pecadors.
Per entrar prompte al cel, preneu la cua dels màrtirs.
Déu s’haurà fet vell, no s’enfada tant.
Cerco un polsim de fe, pagaré bé.
Judes farà un curset d’altruisme.
Buscant a Déu, m’he posat a l’infern.
Es prega no abusar de fer miracles.
Faré un curset de profeta, m’he de casar.
He canviat de sant, el vell m’ajudava poc.
Pensa el que vulguis, però guarda la fe.
Encara no he trobat el mossèn que em va batejar.
Va ser entrar a l’infern i regalar-me una creu.
Porto la gràcia de Déu i no sé on desar-la.
He hagut de fer-me capellà per a tastar el vi.
He guardat uns pecats per si hi ha rebaixa.
Ara, només faig pecats si estan d’oferta.
Judes provarà d’ensarronar Jesús sense córrer perill.
Ha de ser miracle: treballar i cobrar.
Si la població creix, quants déus més hi ha?
No sé per què Déu es privà de viatjar?
No em confesso perquè tinc la consciència gandula.
Si vas al cel, oblida la iniciativa.
És un sant mediocre, l’enganyen sovint.
Jesús vol canviar les ovelles per caragols.
El sindicat de forners no votarà Jesús.
Si aplego a déu, tindré casa i llit?
Aniria a l’infern, però hi ha poc peix.
No seria bon profeta, té poca expressió verbal.
He fet cap al cel per les ofertes.
Em moc poc, m’ha tocat un dimoni coix.
De les temptacions d’avui, no me n’agrada cap.
Si la vida és eterna, quin futur m’espera?
Sant Pere no hi és, igual està de baixa.
He anat al cel per a veure com es belluguen.
La penitència va ser llarga i decebedora.
He provat de ser déu, però no me’n surto.
Si heu d’anar a l’infern, no oblideu les ganes.
Em volia fer deixeble, però havia d’anar a peu.
He guanyat fe, però no l’he pogut vendre.
Darrere de cada creu, pot haver el Jesús amagat.
Judes ha gastat tots els estalvis en psicòlegs.
Només vull un déu per a evitar confusions.
Sóc un sant pobre, només tinc un devot.
Satanàs creu que els rucs són pecadors.
Era un àngel distret, només tenia cura de les plantes.
Havia d’entrat al cel, però m’han tret per murri.
Cada tres pecats, els poso un llaç.
Porto una setmana de gràcia i ja estic cansat.
Déu no m’escolta ni falta que li fa.
Sant Pere té enveja de Caront.
Cada tres sacs de pecats, és bo confessar-se.
No seré sant, he perdut el llibre d’instruccions.
Judes converteix el vi en aigua.
He fet un altre miracle, però no tenia premi.
Pensaments divins (XCI)
26 Març, 2024 11:41
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Possiblement, Satanàs passa de les temptacions.
No m’espanta el cru hivern de l’infern.
Déu ha perdut el registre de les trucades.
No puc anar a l’infern, no sé nedar.
No parlo amb Déu per si s’enfada.
Sant Pere pescava poc, els peixos coneixien la barca.
Els rics no volen anar al cel perquè és barat.
Si veneu l’esperança, compreu un poc de fe.
Voldria ser dimoni, però em costa volar.
Jesús representa l’equip dels perdedors.
Si faig el paper de Judes, qui m’estimarà?
Moisès només s’atipà d’aigua quan era petit.
Procureu que Déu estigui enfeinat.
Satanàs no deixa de ser un tastaolletes.
La glòria pagant, és una altra cosa.
No alceu cap pedra per si surt algun deixeble.
Jonàs va ser el primer passatger d’un submarí.
Jesús no tornarà al desert sense cantimplora.
Judes no farà de dolent, vol descansar.
A Satanàs li han pres les banyes d’or.
He decidit ser dimoni els caps de setmana.
Després del mar Roig, Déu no sabia on portar-los.
El veïns dels cel m’han portat a l’infern.
He hagut de tancar l’oficina de fer miracles.
Satanàs vol passar del teatre a la dansa.
He aconseguit que un dimoni em tempti més de dues hores.
Satanàs busca llenyataires per a les calderes.
Déu vol una verge que sigui obedient.
No seré àngel, les ales han pujat de preu.
Sant Pere no hi és, ha anat a fer claus noves.
El que més li costa a Déu és mesurar el temps.
Hi ha tants lladres que ni poden seure.
És bon profeta, però es perd sovint.
Per als petits, Jesús converteix aigua en gasosa.
El bo de l’infern és la manca de solucions.
Si vaig al cel, on desaré l’enveja?
Satanàs farà un curset de relaxació.
Si aplegues tard al cel, pagues penyora.
Volia ser déu, però era massa feina.
He deixat de ser profeta, no tenia futur.
Voldria ser déu sense perdre les butxaques.
Mai jugo amb Judes, sempre guanya.
Ofereixo tres miracles al preu de dos.
Anava pel carrer i m’han donat entrades per a anar al cel.
Parlaré amb un dimoni, me l’han recomanat.
He de pecar més, hi ha absolucions d’oferta.
A l’infern, redueixen personal per Setmana Santa.
Faré tres pecats més per tal d’omplir el sarró.
Déu somia que és a l’atur.
Faria el paper de Judes, però menteixo mal.
M’he posat a creure amb Déu pels miracles.
M’agrada l’infern perquè hi ha més disbauxa.
Si voleu fer miracles, haureu de matinar més.
Si Déu és omnipresent, diria que sobro.
El problema de Judes és que Jesús és el Mestre.
Amb nou rosaris donen tres cupons per a comprar fe.
No sé si Déu escolta, però tampoc mareja.
Per penitència, faig de dimoni auxiliar els caps de setmana.
Encara no sé quina gràcia puc perdre.
Pensaments educatius (LXXXIII)
26 Març, 2024 11:39
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Ha estat un plaer no conèixer a la meitat.
Podeu recollir i emportar-vos els dubtes.
Abans de respondre el control, estudieu les ofertes.
Serà bon metge, sovint està malalt.
Estic perdut, he deixat els problemes a casa.
No els desperteu per si ja saben prou.
Consoleu-vos en perdre poc.
Estic content, tardo cinc minuts més en enfadar-me.
Entre esbarjos, aprenen poc.
Estic obligat a dir que va bé.
Llegeixen bé, però entenen menys.
Cada dia tardo més en retallar ales.
Els ensenyaria a dividir, però s’enfaden.
Avui, no es queixen; deuen somiar.
Els pregunto, però no es fan de mal voler.
Ensenyar és un problema de cinètica.
Dos aprenen, els altres no presenten contagi.
Tinc divuit ovelles i dos llops.
Tenen el dit gastat de tant llegir.
No sé on van, però no els puc seguir.
Posaré bones notes per si hi ha regals.
Ja saben que una no és una u.
De fet, no soc el més llest de la classe.
Tot i cridant, no aprenen a parlar fluixet.
Estic esbrinant on puc endollar els alumnes dolents.
Saben tant que aprenen sense mesura.
Intentaré no conèixer-los massa de pressa.
Procureu acabar la classe sense massa guanys.
A cada classe, m’encomanen els dubtes.
He d’augmentar el nivell, no es poden quedar sense oli.
Ho sento; els he dit que, si aprenen més, trobaran feina.
L’inspector diu que eviti les comes, no vol entrebancs.
Quasi aprenen de forma desconsiderada.
Que hagi mestre és un mal necessari.
Em nego a ensenyar-los a desobeir.
Gairebé tots, viuen sense dubtes.
Haig vint aprenents de malfeiners i un de manifasser.
He oblidat anotar que hem de treballar la memòria.
Avui, m’he amagat tres vegades.
Des que treballem en base dos, em costa posar notes.
Si trossejo la pregunta, és un examen parcial?
M’han tocat vint-i-cinc alumnes i un polític.
Prefereixo el paper, es poden fer embolcalls.
Els resultats de l’examen han estat bons, podré eixir del perill.
He baixat tant el nivell que ja sóc al mar Mort.
Estic fent un estudi de les excuses dels alumnes.
Si els amago els mòbils, podran caminar?
L’inspector vol resultats, a saber on s’amaguen?
Han superat el nivell; ara, l’aigua els arriba al nas.
Només tinc un problema i no el penso vendre.
Matemàticament parlant: un dos no és un tres.
Després de cada resposta encertada, crideu: Al·leluia!
Si voleu que un d’ells calli, demaneu-li comptes.
Posaré els excel·lents a la revenda.
Gaudiu les pauses abans de la tempesta.
Si l’aprovo, podrem sobreviure.
Tres no ho entenen, els altres tampoc.
La classe va ser divertida quan vaig caure.
En arribar al tercer nivell de concreció, no quedava ningú.
Epitafis (XCI)
26 Març, 2024 11:36
Publicat per jjroca,
Epitafis
Algú ha vingut, sento l’avisadora.
Des que no tinc queixals, dormo millor.
Deu ser la senyora, posaré cara de sorpresa.
Us faig saber que, demà, no em mouré.
Ni us comento com era de jove.
Va ser tancat el taüt i fer-se nit.
Només ressuscitaré si em surt bé de preu.
Demà no m’enfadaré, he posat una treva.
He sentit un veí qui pregonava la llibertat.
Si mors en un poble petit, hauràs de portar-te el taüt.
Si moro a la nit, trobaré el cementiri tancat?
No vull carn de pobre, té massa ossos.
Ni penseu en fer-me matinar.
Es prega no fer preguntes indiscretes.
No patiu, també us tinc presents.
Vull tornar a casa, no trobo les claus.
El metge m’ha dit que només seran uns dies.
Aquí, la quaresma dura mig any.
M’he fet descregut, no ixo ni per a anar a missa.
Avui, em toca rebre els perdedors.
Ho sento, però no n’estic per a anar de festeig.
He renunciat a la proposta de ressuscitar.
Fins i tot, menjaria sense sal.
Espero que, el proper en venir, ens convidi.
Encara no he trobat cap optimista.
Només vaig posar-me cremes el primer mes.
Els vaig ensarronar i encara no he pagat cap rebut.
Vaig demanar: mort ràpida i enterrament lent.
No sé on sóc, he de tenir amnèsia.
Algú sap la combinació de la caixa.
Tinc una veïna que sempre està a dieta.
Necessito un nínxol amb cambra de bany.
Un cop més, ella em fa parlar sol.
He canviat el vestit per un sac.
La senyora diu que no la faci enfadar.
Doneu-me pa, ja posaré les dents.
Estic content, ja no em cal sortir de casa.
Aquí, tampoc mano massa.
Tres terminis més i ja podré descansar.
Avui, no accepto més encàrrecs.
Ho sento, però faig horari d’hivern.
Des que soc aquí, mai em llevo d’hora.
He trobat diners i no sé què fer-ne.
Si us plau, els encàrrecs a la bústia.
El veí mut és el que té la campaneta.
He comprat un altre nínxol per als convidats.
Un any més i ja podré cobrar el subsidi.
Fa mesos que hi soc i no he comprat res.
Encara he de tenir una mica de fe en algun lloc.
Darrerament, respiro menys.
Dubto que em quedi res per a donar.
Fa mesos que hi soc i no he comprat res.
Encara he de tenir una mica de fe en algun lloc.
Darrerament, respiro menys.
Dubto que em quedi res per a donar.
De vegades, em mostro pessimista.
He sortit algun dia, però també m’avorreixo.
Si no veniu prompte, us trobaré a faltar.
Estic content, he guanyat una aposta.
Epitafis (XC)
26 Març, 2024 11:34
Publicat per jjroca,
Epitafis
Haig pau per donar i per vendre.
Espero que l’amo només vingui de visita.
Des que ha vingut la veïna, no puc dormir.
He decidit agafar-me un mes de vacances.
No tornaré, odio fer nosa.
Estic content, s’han oblidat de mi.
He decidit fer-me abstemi.
Deu ser la veïna, sento com crida.
He mort, però sense gràcia.
Disculpeu, estic preparant el viatge.
Tal com va, igual demà ja no hi sóc.
Només necessito una mica de greix.
Si voleu entrar, procureu fer bona cara.
Encarà estic cercant la solució.
Darrerament, dormo a estones.
Ha estat: Perdre les orelles i deixar de llegir!
He fet tard a una vida saludable.
Ara, no escric per mandra.
Si torno, qui m’acollirà?
Estic decebut, encara no guanyo mai.
Ho sento, estic en vaga de fam.
He encetat el paper de savi.
Estic delerós esperant les dents noves.
Eixiré, però doneu-me temps.
Algun dia, hauré de fer el llit.
Dubto que hagi sortit del llistat de l’atur.
Encara que em provoqueu, no m’enfadaré.
Fins ara, ja he perdut deu trens.
No sé el perquè, però estic desanimat.
Tampoc cal que et moris abans.
Ho sento, però m’han pres l’audiòfon.
Demà és l’aniversari, faré festa.
Al morir en dissabte, l’enterramorts no m’estima.
No he pogut anar al cementiri caminant.
Si hi ha vida eterna, quan es pot descansar amb pau?
He regalat el cos a la ciència, espero no ressuscitar.
He oblidat el concepte de pressa.
Ho deia la veïna que no es podia veure.
Continuo sent un home pacient.
Després, els dies fan de bon passar.
He fet un llistat dels qui vull visitar.
Ho sento, però encara no m’he recuperat.
Si mors demà, no entres a les ofertes.
He aconseguit deixar el vici de fumar.
Amb les presses, ha descuidat els encàrrecs.
He demanat, als Reis, un mòbil.
He deixat de ser un tastaolletes.
Des que m’he quedat sord, somio més.
No sé com ho farà el jutge per a portar-me a judici.
Aquest mes faré vacances.
No puc eixir, em falten les orelles.
Parlo poc i caic malament.
Menys mal que no he sortit, s’ha posat a ploure.
Estic tremolant, la sogra no es troba massa bé.
Estic sense llum, qui no ha pagat el rebut?
M’han posat un llibre de cuina per si de cas.
La propera primavera, vull un taüt de color verd.
Ha de fer temps que no plou, m’han portat flors de plàstic.
Si surto d’aquesta, em faig protestant!
Vaig per la drecera i set poemes més
25 Març, 2024 05:22
Publicat per jjroca,
Poemes
Vaig per la drecera
Si bereno pa i mel,
és una menja ben dolça,
he de dir: Soc a la vora
d’on comença el meu cel!
No cal dubtes ni temences
per posar el cos satisfet;
la poca lletra m’ha fet:
escaldat de les promeses.
Com la mossa no m’estima
ni penso en el casament
ni en trobar una llar sencera.
Avui, vaig per la drecera
i m’ofego en aiguardent
abans de fer la dormida.
Duen quatre flors
A prop del cementiri,
he vist tot un seguici
de vídues trafegant.
Com duen quatre flors
per a retre els honors
a homes que han finat.
La corrua és solemne,
avança fins a rebre
nova imatge del clos.
Allí, hi ha el talòs
qui va fer figa un dia
per deixar de ser espòs.
Quan la feina s’acaba,
cadascuna a sa casa.
Comenta la rosella
Comenta la rosella
que, fins a nova sega,
guardarà el ramat.
Sabeu, és verd el blat
i, amb la brisa, gronxa;
però està ben lligat.
Comenta la rosella
que, quan s’acabi l’escola,
vindrà temps de segar.
La vida deixa anar
i la fulla penetra
en un regne ignorat.
Primavera s’allunya
i la flor es despulla.
Pensar esquifit
Na Mariona del meu cor
diu que estima, però poc.
Li he regalat les albades,
els capvespres, dolces nits;
però rebo les fiblades
d’aquest pensar esquifit.
A la fira de les flors,
manta roses he comprat
per si em vol acceptar.
Algun dia, he de guanyar,
però haig engany emprat
qui em porta als dolors.
Na Mariona no m’ho ha dit,
però cerca un home ric.
Cansat d’anar per terra
Un savi saberut,
cansat d’anar per terra,
em diu que farà la guerra
per a fer parlar un mut.
I lluiten, a tot temps,
amb la capa i l’espasa;
la victòria com li agrada,
i, el guanyar, el corprèn.
Un savi saberut
vol fer volar els coloms
cap a tots els indrets.
Com em mostro prou despert,
em crida si hi ha ocasions
per posar-me en un ensurt.
El Creador se’n va anar
Un bon dia, el Creador
va lliurar, a les flors,
els colors que tenia.
Va ser com l’avarícia
va arribar a les pors
per a caure en la cobdícia.
Massa flors rialleres
van emprendre el camí
que els portà a la mar.
Allí, el vent les marcí
i, sovint, les maltractà.
El Creador se’n va anar,
el desig va restar
per a enfilar-se a la nit.
El pagès ha nou mal
Altre cop, de per vida,
quan la pluja s’afina
i aplega el vent de dalt.
El pagès ha nou mal:
una collita minsa
i ben curt el cabdal.
El núvol ve i passa,
el cel enceta el carbassa;
com els sento, els renecs.
Després, venen els precs
a aquell sant mala traça
qui, en treballar, es perd.
I de sobte, hi ha un tro
qui ens porta a la por.
A la font del corriol
A la font del corriol,
una papallona deia
que ha de morir de poncella
quan s’acosti el noble sol.
Mancances de la tardor
qui es mostra fredorosa,
no vol planys i reposa
en cambra gran de colors.
A la font del corriol,
un ocellet abeurava
tremolós, estret de cara,
esperant el vell mussol.
I res més hauré de dir
fins que no vinguin per mi.