Ella m'espera i set poemes més

10 Abril, 2024 06:10
Publicat per jjroca, Poemes

Ella com l’espera


Per saber-ho tot,

la dolça princesa

cerca la drecera

on perdé l’amor.

Era bon galant

el jove cavaller,

va perdre l’encert

de córrer endavant.

Ella com l’espera

al balcó estant

amb la lluna plena.

Ell mai sabrà quan

bastirà l’empresa

d’un somni tan gran.


La torrada de sardina


La torrada de sardina

ha de ser el segon plat;

ben vingut el disbarat

d’una menjada tan fina.

Que si hi ha os de pernil

dintre l’olla remullant,

no trobareu millor encalç

si us agrada compartir.

Una dotzena de faves

d’aquelles de cutis fi

collides en bona lluna.

Per a postres, una pruna

arrugada com la nit

per a enllestir la comanda.


M’he vestit de pretendent


Na Mariona ni m’estima;

em demana per amic,

vol que la porti, a les cinc,

perquè el ballar la convida.

M’he vestit de pretendent

amb camisa i corbata,

porto estrena de sabata

i tres copes d’aiguardent.

Na Mariona com s’enfada

perquè en el ball no hi és

aquell galant que esperava.

La torna és de mala cara

i el plorar durarà un mes,

però no m’estima encara.


Davant del gran misteri


Davant del gran misteri

del geni i la sort,

avanço en la dissort

sense haver encanteri.

Els monstres són davant,

els altres són darrere

i vaig planyent el terra

on vius ens han deixat.

Serem els sospitosos

de viure més enllà

on governa la lluna.

Em plany nova fortuna

quan no puc oblidar

els moments profitosos.


Saber l’eixir


Acostumat a fer

el que demana el cor,

com visc en el redòs

del creure i de la fe.

No vull altres lloances

puix endevino el mal,

he vist algun sidral

caure a quatre grapes.

La vida ha de ser així:

estèril i agradosa

fins que arribem enlloc.

Bastit el perdedor,

la lluita ens fa nosa

per a saber l’eixir.


Anem amunt i avall


Diria que m’estima

i massa greu li sap;

no va tornar al mercat,

el deix de la boirina.

Anem amunt i avall,

enmig de les tenebres;

entre els alls i cebes,

vivim enmig estralls.

Els núvols passen tristos,

ni saben on anar

per a mullar el pagès.

De sobte, és l’interès

qui els farà davallar

per finir en dies grisos.


Nostre drac fa mala cara


Com sant Jordi endevina

que el drac ja és a prop,

darrerament duu el cap cot,

va prenyat d’una boirina.

El seu paper principal

ha esdevingut innocent;

nostre heroi no n’és conscient,

però la llança fa mal.

I la princesa qui dorm,

enmig d’un somni lleuger,

esperant el ser estimada.

Nostre drac fa mala cara

perquè aplega el cavaller

i el va guanyant la por.


Dringa, de nou, la campana


Dringa, de nou, la campana

disposada en el cloquer;

està sola i s’entreté

mirant com cau la rosada.

El vell hivern es despulla

d’enyorances i de fred;

valent va ser l’homenet,

però va canviar la muda.

Dringa, de nou, la campana

perquè la mou el llevant

i no sap com deturar-se.

Primavera ha d’afanyar-se

en posar el vestit galant

a la serra i a la plana.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: