Pensaments divins (XCII)

26 Març, 2024 11:43
Publicat per jjroca, Pensaments divins

No sé si aniré a l’infern o necessito ajut.

Per a ser sant, amb mig miracle n’hi haurà prou.

Déu haurà d’ampliar dos dels set cels.

Déu no crearà un altre món per les crítiques rebudes.

No deixa de ser un miracle: respirar sense pagar.

He perdut dos llocs a la classificació de pecadors.

Per entrar prompte al cel, preneu la cua dels màrtirs.

Déu s’haurà fet vell, no s’enfada tant.

Cerco un polsim de fe, pagaré bé.

Judes farà un curset d’altruisme.

Buscant a Déu, m’he posat a l’infern.

Es prega no abusar de fer miracles.

Faré un curset de profeta, m’he de casar.

He canviat de sant, el vell m’ajudava poc.

Pensa el que vulguis, però guarda la fe.

Encara no he trobat el mossèn que em va batejar.

Va ser entrar a l’infern i regalar-me una creu.

Porto la gràcia de Déu i no sé on desar-la.

He hagut de fer-me capellà per a tastar el vi.

He guardat uns pecats per si hi ha rebaixa.

Ara, només faig pecats si estan d’oferta.

Judes provarà d’ensarronar Jesús sense córrer perill.

Ha de ser miracle: treballar i cobrar.

Si la població creix, quants déus més hi ha?

No sé per què Déu es privà de viatjar?

No em confesso perquè tinc la consciència gandula.

Si vas al cel, oblida la iniciativa.

És un sant mediocre, l’enganyen sovint.

Jesús vol canviar les ovelles per caragols.

El sindicat de forners no votarà Jesús.

Si aplego a déu, tindré casa i llit?

Aniria a l’infern, però hi ha poc peix.

No seria bon profeta, té poca expressió verbal.

He fet cap al cel per les ofertes.

Em moc poc, m’ha tocat un dimoni coix.

De les temptacions d’avui, no me n’agrada cap.

Si la vida és eterna, quin futur m’espera?

Sant Pere no hi és, igual està de baixa.

He anat al cel per a veure com es belluguen.

La penitència va ser llarga i decebedora.

He provat de ser déu, però no me’n surto.

Si heu d’anar a l’infern, no oblideu les ganes.

Em volia fer deixeble, però havia d’anar a peu.

He guanyat fe, però no l’he pogut vendre.

Darrere de cada creu, pot haver el Jesús amagat.

Judes ha gastat tots els estalvis en psicòlegs.

Només vull un déu per a evitar confusions.

Sóc un sant pobre, només tinc un devot.

Satanàs creu que els rucs són pecadors.

Era un àngel distret, només tenia cura de les plantes.

Havia d’entrat al cel, però m’han tret per murri.

Cada tres pecats, els poso un llaç.

Porto una setmana de gràcia i ja estic cansat.

Déu no m’escolta ni falta que li fa.

Sant Pere té enveja de Caront.

Cada tres sacs de pecats, és bo confessar-se.

No seré sant, he perdut el llibre d’instruccions.

Judes converteix el vi en aigua.

He fet un altre miracle, però no tenia premi.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XCI)

26 Març, 2024 11:41
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Possiblement, Satanàs passa de les temptacions.

No m’espanta el cru hivern de l’infern.

Déu ha perdut el registre de les trucades.

No puc anar a l’infern, no sé nedar.

No parlo amb Déu per si s’enfada.

Sant Pere pescava poc, els peixos coneixien la barca.

Els rics no volen anar al cel perquè és barat.

Si veneu l’esperança, compreu un poc de fe.

Voldria ser dimoni, però em costa volar.

Jesús representa l’equip dels perdedors.

Si faig el paper de Judes, qui m’estimarà?

Moisès només s’atipà d’aigua quan era petit.

Procureu que Déu estigui enfeinat.

Satanàs no deixa de ser un tastaolletes.

La glòria pagant, és una altra cosa.

No alceu cap pedra per si surt algun deixeble.

Jonàs va ser el primer passatger d’un submarí.

Jesús no tornarà al desert sense cantimplora.

Judes no farà de dolent, vol descansar.

A Satanàs li han pres les banyes d’or.

He decidit ser dimoni els caps de setmana.

Després del mar Roig, Déu no sabia on portar-los.

El veïns dels cel m’han portat a l’infern.

He hagut de tancar l’oficina de fer miracles.

Satanàs vol passar del teatre a la dansa.

He aconseguit que un dimoni em tempti més de dues hores.

Satanàs busca llenyataires per a les calderes.

Déu vol una verge que sigui obedient.

No seré àngel, les ales han pujat de preu.

Sant Pere no hi és, ha anat a fer claus noves.

El que més li costa a Déu és mesurar el temps.

Hi ha tants lladres que ni poden seure.

És bon profeta, però es perd sovint.

Per als petits, Jesús converteix aigua en gasosa.

El bo de l’infern és la manca de solucions.

Si vaig al cel, on desaré l’enveja?

Satanàs farà un curset de relaxació.

Si aplegues tard al cel, pagues penyora.

Volia ser déu, però era massa feina.

He deixat de ser profeta, no tenia futur.

Voldria ser déu sense perdre les butxaques.

Mai jugo amb Judes, sempre guanya.

Ofereixo tres miracles al preu de dos.

Anava pel carrer i m’han donat entrades per a anar al cel.

Parlaré amb un dimoni, me l’han recomanat.

He de pecar més, hi ha absolucions d’oferta.

A l’infern, redueixen personal per Setmana Santa.

Faré tres pecats més per tal d’omplir el sarró.

Déu somia que és a l’atur.

Faria el paper de Judes, però menteixo mal.

M’he posat a creure amb Déu pels miracles.

M’agrada l’infern perquè hi ha més disbauxa.

Si voleu fer miracles, haureu de matinar més.

Si Déu és omnipresent, diria que sobro.

El problema de Judes és que Jesús és el Mestre.

Amb nou rosaris donen tres cupons per a comprar fe.

No sé si Déu escolta, però tampoc mareja.

Per penitència, faig de dimoni auxiliar els caps de setmana.

Encara no sé quina gràcia puc perdre.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXXIII)

26 Març, 2024 11:39
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Ha estat un plaer no conèixer a la meitat.

Podeu recollir i emportar-vos els dubtes.

Abans de respondre el control, estudieu les ofertes.

Serà bon metge, sovint està malalt.

Estic perdut, he deixat els problemes a casa.

No els desperteu per si ja saben prou.

Consoleu-vos en perdre poc.

Estic content, tardo cinc minuts més en enfadar-me.

Entre esbarjos, aprenen poc.

Estic obligat a dir que va bé.

Llegeixen bé, però entenen menys.

Cada dia tardo més en retallar ales.

Els ensenyaria a dividir, però s’enfaden.

Avui, no es queixen; deuen somiar.

Els pregunto, però no es fan de mal voler.

Ensenyar és un problema de cinètica.

Dos aprenen, els altres no presenten contagi.

Tinc divuit ovelles i dos llops.

Tenen el dit gastat de tant llegir.

No sé on van, però no els puc seguir.

Posaré bones notes per si hi ha regals.

Ja saben que una no és una u.

De fet, no soc el més llest de la classe.

Tot i cridant, no aprenen a parlar fluixet.

Estic esbrinant on puc endollar els alumnes dolents.

Saben tant que aprenen sense mesura.

Intentaré no conèixer-los massa de pressa.

Procureu acabar la classe sense massa guanys.

A cada classe, m’encomanen els dubtes.

He d’augmentar el nivell, no es poden quedar sense oli.

Ho sento; els he dit que, si aprenen més, trobaran feina.

L’inspector diu que eviti les comes, no vol entrebancs.

Quasi aprenen de forma desconsiderada.

Que hagi mestre és un mal necessari.

Em nego a ensenyar-los a desobeir.

Gairebé tots, viuen sense dubtes.

Haig vint aprenents de malfeiners i un de manifasser.

He oblidat anotar que hem de treballar la memòria.

Avui, m’he amagat tres vegades.

Des que treballem en base dos, em costa posar notes.

Si trossejo la pregunta, és un examen parcial?

M’han tocat vint-i-cinc alumnes i un polític.

Prefereixo el paper, es poden fer embolcalls.

Els resultats de l’examen han estat bons, podré eixir del perill.

He baixat tant el nivell que ja sóc al mar Mort.

Estic fent un estudi de les excuses dels alumnes.

Si els amago els mòbils, podran caminar?

L’inspector vol resultats, a saber on s’amaguen?

Han superat el nivell; ara, l’aigua els arriba al nas.

Només tinc un problema i no el penso vendre.

Matemàticament parlant: un dos no és un tres.

Després de cada resposta encertada, crideu: Al·leluia!

Si voleu que un d’ells calli, demaneu-li comptes.

Posaré els excel·lents a la revenda.

Gaudiu les pauses abans de la tempesta.

Si l’aprovo, podrem sobreviure.

Tres no ho entenen, els altres tampoc.

La classe va ser divertida quan vaig caure.

En arribar al tercer nivell de concreció, no quedava ningú.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XCI)

26 Març, 2024 11:36
Publicat per jjroca, Epitafis

Algú ha vingut, sento l’avisadora.

Des que no tinc queixals, dormo millor.

Deu ser la senyora, posaré cara de sorpresa.

Us faig saber que, demà, no em mouré.

Ni us comento com era de jove.

Va ser tancat el taüt i fer-se nit.

Només ressuscitaré si em surt bé de preu.

Demà no m’enfadaré, he posat una treva.

He sentit un veí qui pregonava la llibertat.

Si mors en un poble petit, hauràs de portar-te el taüt.

Si moro a la nit, trobaré el cementiri tancat?

No vull carn de pobre, té massa ossos.

Ni penseu en fer-me matinar.

Es prega no fer preguntes indiscretes.

No patiu, també us tinc presents.

Vull tornar a casa, no trobo les claus.

El metge m’ha dit que només seran uns dies.

Aquí, la quaresma dura mig any.

M’he fet descregut, no ixo ni per a anar a missa.

Avui, em toca rebre els perdedors.

Ho sento, però no n’estic per a anar de festeig.

He renunciat a la proposta de ressuscitar.

Fins i tot, menjaria sense sal.

Espero que, el proper en venir, ens convidi.

Encara no he trobat cap optimista.

Només vaig posar-me cremes el primer mes.

Els vaig ensarronar i encara no he pagat cap rebut.

Vaig demanar: mort ràpida i enterrament lent.

No sé on sóc, he de tenir amnèsia.

Algú sap la combinació de la caixa.

Tinc una veïna que sempre està a dieta.

Necessito un nínxol amb cambra de bany.

Un cop més, ella em fa parlar sol.

He canviat el vestit per un sac.

La senyora diu que no la faci enfadar.

Doneu-me pa, ja posaré les dents.

Estic content, ja no em cal sortir de casa.

Aquí, tampoc mano massa.

Tres terminis més i ja podré descansar.

Avui, no accepto més encàrrecs.

Ho sento, però faig horari d’hivern.

Des que soc aquí, mai em llevo d’hora.

He trobat diners i no sé què fer-ne.

Si us plau, els encàrrecs a la bústia.

El veí mut és el que té la campaneta.

He comprat un altre nínxol per als convidats.

Un any més i ja podré cobrar el subsidi.

Fa mesos que hi soc i no he comprat res.

Encara he de tenir una mica de fe en algun lloc.

Darrerament, respiro menys.

Dubto que em quedi res per a donar.

Fa mesos que hi soc i no he comprat res.

Encara he de tenir una mica de fe en algun lloc.

Darrerament, respiro menys.

Dubto que em quedi res per a donar.

De vegades, em mostro pessimista.

He sortit algun dia, però també m’avorreixo.

Si no veniu prompte, us trobaré a faltar.

Estic content, he guanyat una aposta.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XC)

26 Març, 2024 11:34
Publicat per jjroca, Epitafis

Haig pau per donar i per vendre.

Espero que l’amo només vingui de visita.

Des que ha vingut la veïna, no puc dormir.

He decidit agafar-me un mes de vacances.

No tornaré, odio fer nosa.

Estic content, s’han oblidat de mi.

He decidit fer-me abstemi.

Deu ser la veïna, sento com crida.

He mort, però sense gràcia.

Disculpeu, estic preparant el viatge.

Tal com va, igual demà ja no hi sóc.

Només necessito una mica de greix.

Si voleu entrar, procureu fer bona cara.

Encarà estic cercant la solució.

Darrerament, dormo a estones.

Ha estat: Perdre les orelles i deixar de llegir!

He fet tard a una vida saludable.

Ara, no escric per mandra.

Si torno, qui m’acollirà?

Estic decebut, encara no guanyo mai.

Ho sento, estic en vaga de fam.

He encetat el paper de savi.

Estic delerós esperant les dents noves.

Eixiré, però doneu-me temps.

Algun dia, hauré de fer el llit.

Dubto que hagi sortit del llistat de l’atur.

Encara que em provoqueu, no m’enfadaré.

Fins ara, ja he perdut deu trens.

No sé el perquè, però estic desanimat.

Tampoc cal que et moris abans.

Ho sento, però m’han pres l’audiòfon.

Demà és l’aniversari, faré festa.

Al morir en dissabte, l’enterramorts no m’estima.

No he pogut anar al cementiri caminant.

Si hi ha vida eterna, quan es pot descansar amb pau?

He regalat el cos a la ciència, espero no ressuscitar.

He oblidat el concepte de pressa.

Ho deia la veïna que no es podia veure.

Continuo sent un home pacient.

Després, els dies fan de bon passar.

He fet un llistat dels qui vull visitar.

Ho sento, però encara no m’he recuperat.

Si mors demà, no entres a les ofertes.

He aconseguit deixar el vici de fumar.

Amb les presses, ha descuidat els encàrrecs.

He demanat, als Reis, un mòbil.

He deixat de ser un tastaolletes.

Des que m’he quedat sord, somio més.

No sé com ho farà el jutge per a portar-me a judici.

Aquest mes faré vacances.

No puc eixir, em falten les orelles.

Parlo poc i caic malament.

Menys mal que no he sortit, s’ha posat a ploure.

Estic tremolant, la sogra no es troba massa bé.

Estic sense llum, qui no ha pagat el rebut?

M’han posat un llibre de cuina per si de cas.

La propera primavera, vull un taüt de color verd.

Ha de fer temps que no plou, m’han portat flors de plàstic.

Si surto d’aquesta, em faig protestant!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Vaig per la drecera i set poemes més

25 Març, 2024 05:22
Publicat per jjroca, Poemes

Vaig per la drecera


Si bereno pa i mel,

és una menja ben dolça,

he de dir: Soc a la vora

d’on comença el meu cel!

No cal dubtes ni temences

per posar el cos satisfet;

la poca lletra m’ha fet:

escaldat de les promeses.

Com la mossa no m’estima

ni penso en el casament

ni en trobar una llar sencera.

Avui, vaig per la drecera

i m’ofego en aiguardent

abans de fer la dormida.


Duen quatre flors


A prop del cementiri,

he vist tot un seguici

de vídues trafegant.

Com duen quatre flors

per a retre els honors

a homes que han finat.

La corrua és solemne,

avança fins a rebre

nova imatge del clos.

Allí, hi ha el talòs

qui va fer figa un dia

per deixar de ser espòs.

Quan la feina s’acaba,

cadascuna a sa casa.


Comenta la rosella


Comenta la rosella

que, fins a nova sega,

guardarà el ramat.

Sabeu, és verd el blat

i, amb la brisa, gronxa;

però està ben lligat.

Comenta la rosella

que, quan s’acabi l’escola,

vindrà temps de segar.

La vida deixa anar

i la fulla penetra

en un regne ignorat.

Primavera s’allunya

i la flor es despulla.


Pensar esquifit


Na Mariona del meu cor

diu que estima, però poc.

Li he regalat les albades,

els capvespres, dolces nits;

però rebo les fiblades

d’aquest pensar esquifit.

A la fira de les flors,

manta roses he comprat

per si em vol acceptar.

Algun dia, he de guanyar,

però haig engany emprat

qui em porta als dolors.

Na Mariona no m’ho ha dit,

però cerca un home ric.


Cansat d’anar per terra


Un savi saberut,

cansat d’anar per terra,

em diu que farà la guerra

per a fer parlar un mut.

I lluiten, a tot temps,

amb la capa i l’espasa;

la victòria com li agrada,

i, el guanyar, el corprèn.

Un savi saberut

vol fer volar els coloms

cap a tots els indrets.

Com em mostro prou despert,

em crida si hi ha ocasions

per posar-me en un ensurt.


El Creador se’n va anar


Un bon dia, el Creador

va lliurar, a les flors,

els colors que tenia.

Va ser com l’avarícia

va arribar a les pors

per a caure en la cobdícia.

Massa flors rialleres

van emprendre el camí

que els portà a la mar.

Allí, el vent les marcí

i, sovint, les maltractà.

El Creador se’n va anar,

el desig va restar

per a enfilar-se a la nit.


El pagès ha nou mal

 

Altre cop, de per vida,

quan la pluja s’afina

i aplega el vent de dalt.

El pagès ha nou mal:

una collita minsa

i ben curt el cabdal.

El núvol ve i passa,

el cel enceta el carbassa;

com els sento, els renecs.

Després, venen els precs

a aquell sant mala traça

qui, en treballar, es perd.

I de sobte, hi ha un tro

qui ens porta a la por.


A la font del corriol


A la font del corriol,

una papallona deia

que ha de morir de poncella

quan s’acosti el noble sol.

Mancances de la tardor

qui es mostra fredorosa,

no vol planys i reposa

en cambra gran de colors.

A la font del corriol,

un ocellet abeurava

tremolós, estret de cara,

esperant el vell mussol.

I res més hauré de dir

fins que no vinguin per mi.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Una bandera i set poemes més

17 Març, 2024 06:25
Publicat per jjroca, Poemes

Una bandera


A resultes de no ser,

passo la vida sencera

tot cercant una bandera

que no sigui de paper.

Els colors els vull ben vius,

ben posats a cada banda,

que mantinguin llur caliu

per a portar-me a casa.

Allí, junts, al rebedor,

al costat de la finestra,

han de fer de bon portar.

I quan vingui el matinar

que, en marxar, no portin pressa

per pertànyer a un altre lloc.


Com havia poc diner


Com havia poc diner,

vaig comprar-me una tassa

d’un color ben bé carbassa

on encabir prou cafè.

M’agrada la dolça albada

quan arriba primavera;

en el cel, queda una estrella

diria que enamorada.

Com havia poc diner

ni anava a la taverna

fins tenir la setmanada.

La taula està parada

amb tres amics de la gresca,

ja sé qui perdrà primer.


Ruc de mala cara


És l’estiu qui odia ell,

aquell ruc de mala cara;

la sínia està parada

amb poca força de vell.

Ha comptat seixanta tombs

i no pot ni caminar;

noto com es vol parar,

però l’amo guanya el pols.

Amb ben poques fuetades

sento l’aigua com s’enlaira

i va fent cap al reguer.

La pomera, el presseguer

com riuen i fan la gràcia

en sentir arrels mullades.


Quan aplegui la fe


Talment, hauré de dir,

estimat Llucifer,

com la raó em perd

perquè haig de penedir.

Amb dos pecats mortals,

em lliuraré a l’infern;

és llogaret desert

de gojos i cabdals.

Puix haig minso diner

per comprar absolució

al preu del vell mercat.

Millor que prengui part

per trobar solució

quan aplegui la fe.


Venen les creus


Comenta l’ametller

que la flor no ha espera

i acosta primavera

sense deixar l’hivern.

Les roselles comenten

que el pagès ha sembrat

i colliran el blat

per a dur-lo a les eres.

La mula dona tombs

i el veí s’encomana

a estimar tots els déus.

Després, venen les creus

quan el minyó té gana

i s’enlairen les pors.


Guanyar nova mel


Seré com jove abella

qui, cercant la dolçor,

es queixa de la flor

abans de primavera.

Properes són les presses

per guanyar nova mel,

les fa eixir el recel

de lluitar amb les més velles.

Però l’home traïdor

enceta la collita

per a anar al mercat.

L’abella ha deixat

de ser jove i bonica

en perdre el seu tresor.


Vell matalàs


La joia venia

a cercar el meu cor,

va guanyar la por

en trobar el nou dia.

Al regne dels sants,

no he trobat tenebres

ni tardes tan fredes

en tots els voltants.

Llevar-se al matí

del vell matalàs

de cotó i de llana.

Passar la setmana

per si saber si el gras

arribarà al veí.


Una menjada de pobre


Si la feina s’encomana

vagi a casa del veí;

a les nou, ha de ser al llit

puix el matinar li agrada.

I treballar i treballar

per a comprar espardenya,

com la gana es fa ferrenya;

del repòs, ni en cal parlar.

Fent més hores que un rellotge,

ha comprat cabàs i aixada

per a anar, sovint, a l’hort.

Entre albergínia i pebrot,

posarà col i patata;

una menjada de pobre.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CXLIII)

13 Març, 2024 09:21
Publicat per jjroca, Poemes curts

No hi ha dies

sense nit

ni grandàries

d'esperit

sense malícies.


A la cambra,

en fer-se nit,

no hi ha calma

de neguit,

sols recordança.


Quan la barca

va a la mar,

mai es cansa

de bregar,

és jove encara.


A la taverna,

en ser la nit,

una lluerna

apaga el crit,

és deslliberta.


Com havia

poca sort,

estaria

més bé mort,

ni ho sabia.


Com voldria

posseir

l'alegria

sense vi,

és gosadia?


Qui no menja

bacallà

si l'enveja

és més enllà

de cada dia?


Una vaca

em comentà

que li agrada

anar a dinar

prop de sa casa.


La formiga,

a l'hivern,

perd l'amiga

al formiguer

mentre li crida.


Com m'agrada

el treballar,

en ser a casa,

ho deixo anar,

després em passa.


Massa menges

per sopar,

massa enveges

per guanyar,

mig món a cegues.


No espero

de la nit

ni li prego

gran delit,

després, desperto.


Al palau

dels decebuts,

no hi ha claus

ni massa embuts,

només catau.


En el regne

de la por,

hi ha un setge

esfereïdor

sense cap metge.


Li contava,

havent sopat,

que una cabra,

en un prat,

s'esvellegava.


Al racó

dels somiadors,

hi ha esglaons

de tots colors,

més de marrons.


A les tardes

de tardor,

hi ha aturades

de paors,

són mesurables.


Com havia

poca fe

ni sabia

el quedar bé,

una enganyifa.


És la goma

qui se'n riu

quan el tanoca

diu que escriu,

ho fa prou d'hora.


A la capsa

de cartró,

hi ha una fada

de debò,

però no esclata.


És el pobre

sentiment

qui vol motlle

en bufar el vent,

músic mediocre.


A la cova

dels gegants,

mai no toca

fer-se el gran

ni pensar d'hora.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Us parlo d'una engruna i set poemes més

13 Març, 2024 09:16
Publicat per jjroca, Poemes

Us parlo d’una engruna


Heu de venir, si cal,

a la fira tardana

on el vell fred proclama

com l’estiu li fa mal.

Li agrada més la neu;

del riu, els canelobres,

aquells joves mediocres

qui volen ser els hereus.

Han de venir, si cal,

a veure plorar el nin

quan la mare s’allunya.

Us parlo d’una engruna,

un sospir, un gotim,

que oblida el vent de dalt.


Vaig posant-me tebi


Esclau del meu ofici

i del meu cos poruc;

avanço, tant com puc,

cercant un benefici.

Però, de sobte, trobo un déu

amb esperit mediocre;

em diu que, sent tan pobre,

millor és viatjar a peu.

I manego el silenci

fins que aplega la nit

i pujo a la pallissa.

De tant en tant, a missa

va demanant per mi

i vaig posant-me tebi.


Els dies que he perdut


Els dies que he perdut

en somnis ben lleugers

els poso en un paper

per a haver aixopluc.

Mentides m’ha contat,

gairebé sense mida;

per cercar la mà amiga

he perdut el combat.

Com tornaré a ser

victòria d’enemics

qui cercaven la lluna.

He guanyat, una a una,

les paraules que escric

sense saber el perquè.


A la vora de l’infern


A la vora de l’infern,

viu la tenebra;

si la porta és oberta,

prompte, no hi és.

El meu amic dimoni

és molt sorrut;

el voldria ben borni,

però no puc.

A la vora de l’infern,

hi viu un ca

qui les portes vigila.

Quan em veu, de seguida,

em demana jugar;

més a l’hivern.


La mestressa


Sense pressa,

demano eixir

i la mestressa

vol dormir.

A taverna,

vull anar,

però és plena

a vessar.

La mestressa

posa els plats:

poca menja

i vi barat;

si no es queixa,

és punt i a part.


En Jesuset


Els nadals

han de ser bons,

plats ben grans

i molts torrons.

A l’estable,

en Jesuset

està despert

guaitant els altres.

Com els Pares

estan callats,

res ha de dir.

Han de venir

pastors sensats,

gelats com marbre.


Una pedra a la sendera


Una pedra a la sendera

es queixava de la sort,

com voldria anar a port

per a veure qui navega.

Però la barca és vella

i la pedra no vol nedar;

com voldria navegar

si la mar fora menys seva.

Una pedra em comenta

que l’aigua no li convé

per si li fa la traveta.

En el sec, no hi ha problema

i, si la pluja esdevé,

sempre demana una treva.


Cansats els ulls


Cansats els ulls

i llarg el sacrifici,

el seu ofici

ja és prou lluny.

Ara, es lleva

del rabent llit,

un esperit

com el turmenta.

Poques les passes

per prendre el sol

a la gran plaça.

El cap carbassa

va allí on vol

manta setmanes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXLIII)

13 Març, 2024 09:11
Publicat per jjroca, Epigrames



Una bóta
sense vi
parla, sempre,
mal de mi.


Com cavil·lo,
a desgrat,
que el treball 
ha de ser part.


Massa nits
sense calor,
com ens porten
la tardor.


A la vora
del camí,
sempre, hi ha
qui es riu de mi.


Les cançons 
se'n van al cel
i s'obliden 
del concert.


Una mossa
m'ha de dir
que el fer nosa
és per a mi.


Sense mossa
ni veí,
veig l'infern
ben lluny d'aquí.


Amb més ganes
que diners,
somio poc,
però a pleret.


Al rellotge
de la plaça,
el temps topa
o s'allargassa.


En el port,
els mariners
mengen poc
i beuen bé.


Com el mestre
ensenyava
i la classe
ni ho notava.


Per a córrer
sense fre,
menjar poc
i pair bé.


Sense la disfressa
de l'enamorat,
si l'amor desperta
qui el bressarà.


Na Joana
m'ha de dir
que, si haig gana,
porta el vi.


Una rosa
sense fe
no és gran cosa
ni em mereix.


En el regne
de la nit,
hi ha un amic
que se sol ofendre.


A les voltes
del camí,
hi són totes
per a mi.


A la casa
de l'oblit,
dorm un pobre
sense abric.


A les festes
de Nadal,
cada casa
és un sidral.


Quan aplego
a la font,
trobo aigua
i mals d'amor.


Esperant
arribar a ric,
vaig passant
de trobar amic.


A la casa 
de la sort,
poc es menja,
però dolç.


Si el fred
em ve a buscar
de segur 
que em trobarà.


Com demano
per haver
força palla
en el paller.


A la casa
de l'Arnau,
qui mana
porta la clau.


El més pobre
del carrer,
avui, té gana,
demà, també.
 
Mai demano
per a mi:
massa feina
i curta nit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 177 178 179  Següent»