Pensaments festius (CXXXVI)

04 Agost, 2023 09:09
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Faig poc per a conservar la feina.

He passat cinc minuts sense avorrir-me,ja soc savi?

He apagat el televisor, ara, pensaré com s’encén.

Per a ser ric, a quants amics he de perdre?

Pensaria més, però menjaria menys.

M’he llevat d’hora, el llit vol fer vaga.

Vaig de pressa i acostumo a fer tard.

Soc un ser social amb ganes de renúncia.

M’he perdut, però no em vull trobar.

Quan em donen diners, creixen les despeses.

Anar de vacances ha de ser un camí curt.

No puc anar a buscar la pau, ella no es mou.

M’agrada perdre el temps, m’he fet presumit.

El millor de pensar és que és barat.

El pitjor de ser vell és si ets un pobre ric.

Vaig a la feina per a què sigui fàcil trobar-me.

Ella no m’escolta, jo no la sento.

En fer-me vell, he après a jugar.

Estic decebut, fa tres dies que no m’enganyen.

És pitjor: no respirar o no portar diners?

Odio el festeig curt.

Diu que va com un rellotge, però no fa el tic-tac.

Amb sis litres de vi; poca festa, podré fer.

No pensar és una opció agradable.

Em llevo d’hora i el llit no em critica.

Estic content; no haig guanys, però perdo menys.

Aniria més de pressa, però trobaria feina.

Li pregunto al cos que vol ser i se’n riu.

Tinc sort, festejo i ningú ho sap.

He donat els diners i, de moment, respiro.

Si voleu viatjar de pressa, aneu d’oest a est.

El millor de fer-te vell és si et tenen paciència.

M’ha costat, però he trobat una núvia òrfena.

Els pobres han de pagar més per a no agafar vicis.

No puc ser polític, només em queda una camisa.

Si la núvia és rica, qui farà el paper de pobre?

Vaig a dormir prompte, per si em volen donar feina.

Si no treballo, em deixaran respirar?

Els polítics no solen trobar mai la veritat.

Porto cinc dies sense menjar, ja puc anar al convit?

La veïna em triarà de nuvi com a darrera opció.

Estic content, mai hauria somiat que deuria tants diners.

El núvol fa d’àrbitre entre el sol i jo.

El tren de la saviesa és massa ràpid.

He fet un pla d’estalvi de dues hores.

Si deixen de cantar, no colliran cireres.

He mirat la cartera i he acabat la festa.

Ja sé encendre el foc, hauré de trobar llenya.

He fet un tracte amb la núvia, ella viurà a l’estranger.

He buscat un amo que no mani feina.

Tot va ser: badar i trobar núvia.

No vull aquest cotxe, li falta creure’m.

Menjaria menys, però em sobrarien diners.

És un banquer estrany, es conforma en perdre poc.

Per estalviar, vaig comprar un bitllet caducat.

He canviat un amic per dos enemics.

Com em cansava sovint, vaig comprar dos llits.

No tinc sort amb la feina, sempre en trobo.

Els dilluns no m’atreveixo a pensar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXXXVII)

04 Agost, 2023 09:06
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Jesús era bon mestre, manava pocs deures.

Judes vol cobrar una comissió pels miracles.

L’home va ser l’únic creat sense parella.

Satanàs compra glaçons per als recomanats.

He fet un curset de turmentador d’ànimes.

Jesús canviarà els pans i el peixos per targetes de crèdit.

Déu ens demostra la seva timidesa.

Com igual el critiquen, Satanàs ha tret els ventiladors.

Si moro amb gràcia, on podré representar?

Al cel, han suprimit la quaresma.

Satanàs té problemes amb el sindicat de dimonis.

Aniré a l’infern a molestar els meus enemics.

Déu no estima els qui badallen.

He anat a l’infern per a lliurar-me els sermons.

El dimoni no em tempta, ha de ser filòsof.

Déu em posà al món, igual li feia nosa.

Satanàs donarà punts als qui pequin més.

Va ser: arribar al cel i perdre el guia.

Judes no veu clar cap negoci.

Satanàs ha decidit construir una altra sala d’espera.

Si no voleu nedar, espereu; Caront està de vaga.

Si dono més almoines, em reservaran cadira.

Satanàs farà un balneari per als rics.

Tomàs no se’n refia i ha pujat a la barca.

Des de la torre de Babel, Déu parla menys.

Estaré a l’infern fins que em surtin banyes.

Us aconsello no entrar al cel mentre va el rosari.

Eva i Sara ens van complicar la vida.

Sant Pere diu que cap fadrí es mereix el cel.

Satanàs està preocupat per si no envelleix.

Quan Déu va acabar de crear els arbres,va perdre les bones idees.

Els pastors israelians són espavilats, poden arribar a ser reis.

Jesús va ser pastor, però no sabia triar les ovelles.

No sé si em convé tenir a Déu com a Pare.

Si vaig al cel, podré entrar els vicis?

He demanat viure més per a omplir el sac dels pecats.

Satanàs ha manat que els rics es portin la caldera de casa.

Algú, ha demanat celebrar el Nadal tres vegades a l’any.

He portat un coixí per si la penitència és llarga.

Va ser entrar al cel i perdre els amics.

Jesús tornarà a la Terra si el posen a l’atur.

No sé quan vindrà la gràcia, però duu retard.

Les festes del cel no tenen pregoner.

Sant Pere ha demanat a Jesús que posi més peixos.

No puc anar a l’infern, tinc el colesterol alt.

A l’estiu, es treuen les portes de l’infern per a fer el manteniment.

Si soc molt dolent, quant puc arribar a guanyar?

Tenia pecats, però me’ls han pres.

Jesús està enfeinat en multiplicar ous de Pasqua.

Per a evitar cues, porteu el llistat de pecats endreçat.

Satanàs ha reduït l’horari de protestes.

No vull ni saber on trobaré la glòria.

No puc pregar el sant, està enfeinat portant pluja.

Jesús tornarà al desert abans de l’estiu.

La Verge presidirà l’associació de vídues catòliques.

No peco més perquè és un no parar.

He comprat un apartament al cel per als dies parells.

Déu estalvia, ha canviat les portes del cel per un cadenat.

Era un dimoni novell, em temptava pels matins.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXVIII)

04 Agost, 2023 09:04
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Si compten fins a sis, els deixo un dit.

Aprenen molt, però no tenen memòria.

De segur, no contesten per educació.

Els he donat una lliçó, però no la troben.

Més de tres ratlles de lectura, és una aventura.

Un informe pedagògic ha decidit traure els dilluns.

Si poseu una idea al cap, procureu no perdre’n una altra.

Espero que aprenguin sense prendre mal.

De moment, ja saben on és la porta.

M’agrada viatjar pel temps, però més de pressa.

Tres no escolten, els altres ni ho proven.

Quasi estic convençut que els rucs no volen.

He fet una exposició lineal, es a dir: una ratlla.

Malfien de mi, però no els vull distreure.

He de fer-me una revisió del cervell.

Tenen un llibre, però no es deixa llegir.

Procureu que els cigrons de comptar siguin tous.

No vull preguntar, ja endevino les respostes.

Ha vingut un alumne nou, encara em veu.

Suposo que la capacitat d’esforç la conserven tots.

Estic a l’escola perquè m’agrada el teatre.

És un bon alumne sense arribar a bo.

L’escriptura és una ciència d’aproximació d’idees.

Segurament, ja m’han descartat.

Com saben poca història, començarem per ahir.

Estic content, ja responen sense que els pregunti.

Si no puntuo, n’aprovaré la meitat.

L’aprovaré, la mare li ha comprat tres llibres.

De moment, els faig signar amb el dit.

Ja sap llegir sense suar.

Hem eixit de classe per si es podien endreçar els problemes.

Per a avançar, traurem els dilluns i els divendres.

És un problema complicat, només tinc una dada.

Normalment, aprenen passats els quaranta anys.

Soc allí i, de vegades, parlo.

He fet una classe de matemàtiques o eren dues?

Donaré cinc punts als qui no facin nosa.

He hagut de beure per a ensenyar-los les conseqüències.

Colom també va tornar del viatge sense saber on havia anar.

Tres no podran superar el curs, naden malament.

Els mestres bons se’n van, ja han après prou.

No hem passat de la o, no vull que es perdin.

He demanat a l’inspector que no els desperti.

Hem baixat tant el nivell que els he declarat espeleòlegs.

Els he fet ajeure per a què aprenguin sense esforç.

En l’examen de recuperació, només cal signar.

A la segona línia, n’he perdut la meitat.

Estic preocupat, vull fer files de vint i només en tinc divuit.

He obert el llibre i tres s’han posat a plorar.

Reduirem la lectura i augmentarem el mim.

No sé si m’entenen, però no em creuen.

Trobada la solució, plantejarem el problema.

Algun dia ens retrobarem a l’encert.

Ara, no sé on va la i de sí.

L’inspector diu que parli menys, no li he respost.

Estic sorprès, aquest mes no han innovat res.

Ens hem llençat a aprendre sense control.

No sé si m’entenen, però canvien pantalles.

Encara no sé si van, estan o venen.Va ser: manar feina i penedir-me.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXXVI)

04 Agost, 2023 09:01
Publicat per jjroca, Epitafis

De poc, us podré ajudar.

Estic canviant de necessitats.

Cada dia, feinejo menys.

Estic buscant el queixal del seny.

Descanso amb pau, però em fa mal un os.

Encara dec ser viu, ahir van venir a cobrar.

Ixo poc per la por dels ocupes.

He malvenut el termòmetre.

Si no responc, és que he sortit.

Demà, no penso fer massa.

Si em recupero, on podré anar?

Estic feliç perquè no escolto a ningú.

No pregunteu, m’he tornat franc.

No sé on posen les sardines que enterren cada any.

He decidit deixar els negocis.

Encara no sé perquè no em vol?

El veí està per mort natural, feia un mes que no menjava.

Estic millorant, ja ploro sense llàgrimes.

Normalment, no discutim.

M’he tret la despesa per alimentació.

Quasi, enyoro els xerraires.

Aquest túnel és massa llarg.

Possiblement, ja he perdut el seny.

Vull anar al paradís per a atipar-me de pomes.

Estic perdut, han tocat a morts i encara no estic al cementiri.

Avui, eixiré; em fa mal el crani.

Estic sorprès, he demanat silenci i em creuen.

No vull despertar, el somni és molt maco.

Gairebé em puc considerar fadrí.

Ho sento, he anat a descansar al sofà.

Com estalviem en menjar, viatgem sovint.

Estic content, he aconseguit passar sense sou.

Em queixo del soterrador, no em saluda mai.

De moment, la dona ha fet venir sa mare.

Els capvespres medito, perdoneu les molèsties.

Estic travessant el desert de la conformitat.

Solem aprofitar les hores mortes.

Segueixo amb la dieta rigorosa.

No rebré sense cita prèvia.

Tancat per jubilació.

Ni em queixo ni vull tornar.

Fins a quan, pot durar el reuma?

Li he dit que es mogui, però no creu.

Sortiré quan faci sol a mitjanit.

Necessito un nínxol amb eixida d’emergència.

No sabia què fer: estalviar o morir-me.

Si agafo un poc d’empenta, igual me’n surto.

Per a evitar crítiques, he esborrat l’adreça del nínxol.

He vingut per a passar comptes amb l’amo.

No mengis això, va dir-me; em vaig lluir.

He decidit no cobrar per hores.

Si ve la veïna, desperteu-me.

De moment, el forat segueix negre.

No vull visites de més de cinc minuts.

He assolit el meu problema de comunicació.

Estic buscant el seny.

Necessito eixir, vull anar a la fira del taüt.

Fa temps que sóc aquí i no m’han dut cap pastís.

El viatge al cementiri li va durar noranta anys.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CXXVIII)

01 Agost, 2023 09:17
Publicat per jjroca, Poemes curts

Com havia

un bon ruc

parlaria

fins pels ulls,

una delícia.


A la casa

del mai més,

no hi ha encara

l'interès,

poc que fa falta.


Les recances

de la mort

són emprades

en ser fosc,

després passen.


Com demano,

en cada eixir,

trobar un amo

per a mi,

desprès, l'enganyo.


Quan la barca

arriba a port,

porta massa

o porta poc,

la feina és llarga.


Si m'estima,

li diré

que fatiga

tanta fe

o quan em crida.


I les nits

de lluna plena

hi ha neguit

per si enlluerna

un llop amic.


El ruc em contava,

des de bon matí,

que un son el cridava

des del fons del llit,

era de qui mana.


A la porta

del convent,

el qui toca

és innocent

o potser ho prova.


Les comandes

de la fe

són preades,

de bon fer,

però debades.


A la missa

de difunts,

no hi ha rissa

ni ensurts,

potser enganyifa.


En comptades

ocasions,

veig garlandes

als balcons,

però m'agraden.


Al palau

et trobaràs:

un babau,

un assenyat,

cercant un cau.


Quatre joves

i dos vells

fan mil proves

amb atuells,

van cercant l'ordre.


Poseu-me pa

damunt la taula

per a dinar,

no vull ni aigua

sols vi i carn.


Si la lluna

ve a la nit,

l'esperit

cerca fortuna

i un xic d'abric.


Quatre flors

per a fer un ram

i els colors

que arribin quan

fugin les pors.


Encara rai

com les ginestes

volen les festes

el mes de maig,

són desllibertes.


Una mossa

m'ha de dir

que faig nosa

perquè sí,

no soc gran cosa.


En el regne

de les flors,

faig honors

cada capvespre,

dilluns i tot.


Com la pensa

em ve a dir

que el gaudir

és la revenja

d'un joc mesquí.


Una jove

em demana

i, a sobre,

fa mala cara,

ha de ser noble.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

A la festa de les flors i set poemes més

01 Agost, 2023 09:14
Publicat per jjroca, Poemes

A la festa de les flors


A la festa de les flors,

n’hi havia de tots colors.

Com delien les abelles,

sense atura, traginant;

les mirava un estadant

amb prou son a les parpelles.

A la festa de les flors,

mai falta una marieta

ben callada, mudadeta,

preparada per al mos.

I un cuc escanyolit

com s’enfila per la tija,

hauria d’haver bona mida,

però el créixer l’ha traït.


S’està acomiadant


Manta barques, en el port,

totes grinyolant alhora;

estar amarrades no els prova,

no els dona bona sort.

Els pescadors es fan vells,

la pesca esdevé minsa,

poca joia els convida

a comprar nous atuells.

Manta barques en el port;

al damunt, una gavina

qui s’està acomiadant.

Com l’està guanyant la fam,

haurà de buscar la vida,

lluny de casa, en altre lloc.


Fa temps que prega


El pagès ha comprat pa,

la tomata, la sardina,

quatre ous ben endreçats,

en tindrà per a tot el dia.

Les olives són al tros

tot penjant de l’olivera;

demanen un xic de sort

fins que arribi primavera.

La collita ha estat lleugera,

han guanyat els benestants

i nostre heroi s’acoquina.

Compraré altra sardina

per a anar omplint el plat,

al bon Déu, fa temps que prega.


Prega al cel


Em comenta la formiga,

cansada de traginar,

que un soldat la va enganyar

tot dient que no era amiga.

El sol crida el formiguer,

la guàrdia com es desperta;

es va fent una filera

per traginar en un moment.

A la vora, queda palla;

un xic més lluny hi ha la fulla

d’aquell arbre ple de son.

Va voleiant un colom

i la formiga, poruga,

prega al cel i després calla.


El paradís és enllà


La perera està cansada

puix el fruit ha estat galdós;

ha treballat, amb bon sol,

a mercè de la ventada.

El pagès n’era conscient

i li donava la menja,

però el deure l’ofega,

com es mostra penitent.

Només espera l’hivern

per si li escapcen la branca

i la deixen descansar.

El paradís és enllà

fa olor de fusta cremada,

un reclau on no hi ha encert.


Campana a mida


Si em toca, avui, morir-me;

haig el recompte fet,

un deure insatisfet

per tal de recordar-me.

M’emportaré les ganes

per si trobo un recer,

tampoc cal que m’escanyes,

més feliç avanço més.

Si em toca, avui, morir-me;

comenteu-li al mossèn

que engegui la petita;

és una campana a mida,

alegre i innocent

qui pregarà en trobar-me.


Acabo de saber


Acabo de saber,

dolça estimada meva,

que guanya la saviesa

quan es troba al carrer.

Puix tant he de ballar

que empraré sabates,

de roges, unes quatre

per si les cal emprar.

Acabo de saber,

reina de melangies,

que tot ho he de callar.

En un saber estar,

m’he proposat dos dies

per a trobar l’encert.


Algun llop


El clar país i estreta la conversa,

com cadascú trafega per ser enlloc

puix he deixat, fa temps, la jovenesa;

em plau la pau, em tiba el cor.

Amics perduts en guerres estrafetes

on pledejaven per a ésser guanyadors,

passen els anys, s’obliden els amors

per a romandre captius en nostres terres.

I res em plau com un xic de saviesa

en ample banc dessota del vell om

qui ens escolta i calla per la pena.

Res he de dir quan envejo tothom

qui vol un sol que grimpi a la serra

on s’endevinen ovelles i algun llop.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXXVIII)

01 Agost, 2023 09:03
Publicat per jjroca, Epigrames



Mireu-les les mosses
com volen haver:
el riure de sobres,
oblidats els precs.
 
Quan la bruixa és queixa
de viure en el bosc,
la fada comenta:
Allí, no hi ha sol!


No hi ha places
sense sol
ni recances
sense pors.


En el degotall
de les hores dolces,
viuen les penyores
en el pis de dalt.


No hi ha cases
sense llei
ni mancances
sense rei.


Les paraules
van al vent,
van per taules,
sense encert.


Posaré la feina
prou lluny del mas
per si un bordegàs
em vol portar l'eina.


Amb mil llunes
per la nit,
en trobo algunes
sense crit.


Sense casa
on sojornar,
qui no es cansa
de bregar?


Amb més feina
que enrenou,
cerco l'eina
dins del jou.


Una casa
dalt del cim
mai es cansa
de fer el ric.


Espero trobar
a la casa vella
dolça meravella
en fer-se ben tard.


Com demano
menjar bé,
però l'amo
no en sap res.


Quan els dies
porten nits,
massa riures
són per a mi.


No demano
altre desig
que lluitar
fins a morir.


Quan el son
em ve a buscar,
el bruixot 
diu que se'n va.


Maria sabia
un lloc on anar,
en fer mitja rialla,
es posa a plorar.


Els fantasmes
són així:
De tant pobres,
semblen rics!


Com havia 
minsa sort,
la somiava
amb colors.


I com diu
el meu amic:
Mai se'n riu,
de tot, el ric!


M'agrada sentir,
al racó del mas,
quan ningú fa cas
i parla de mi.


Una lluita
hi ha al cafè,
qui fruita
tot ho perd.


Com la mossa
es riu de mi,
prenc la bossa
i a dormir.


Us he de contar,
pobrissons humans,
que cal saber quants
caldrà ensarronar.


Massa nits
de lluna plena,
la lluerna
plora un xic.


A la banda
de ponent,
el vent calma
de valent.
 
El miracle
de la nit:
dormen quatre
sense llit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

En el poble del costat i set poemes més

23 Juliol, 2023 17:51
Publicat per jjroca, Poemes

En el poble del costat


En el poble del costat,

fins el vi és més barat.

Com que el batlle és un senyor,

un cop o dos per setmana,

agafa el tren i proclama

que ha d’anar a comprar or.

En el poble del costat,

les senyores són galanes

i aprenen a cosir.

Altra cosa, no puc dir

puix parlaria debades

sense rebre cap bondat.

La resta, deixeu-ho anar,

no guanyen per no gastar.


Va tornar


Mon amor ha de tenir

les seixanta primaveres,

no es queixa de les primeres;

de les altres, no ho pot dir.

Va trobar un home ric,

la va dur a la ciutat,

va conèixer un veïnat,

era maldestre i poc amic.

Un mal dia va passar

que aquell home, tan amable,

va cercar un altre niu.

Amb un futur ben aspriu,

va tornar per a pertànyer

als qui vam ser ensarronats.


Van eixint rierols


Com el núvol que s’afina,

vol deixar a la boirina

i pujar al capdamunt.

Allí, l’espera, a punt,

una fresca matinera

amb una dolçor encisera.

El núvol, del tot corprès,

és al moment de plorar,

la muntanya no l’ha ofès,

però ell es deixa anar.

I van eixint rierols

qui baixen amb molta gresca,

de moment, no porten pressa

i van jugant amb la pols.


Un llogaret tranquil


Un llogaret tranquil

on ni el temps espera;

com porta, per bandera,

un somni eixerit.

Allí, canten ocells,

un esquirol els mira,

un núvol qui sospira

sense joies ni anells.

Un llogaret així

demana tou silenci

i la dolçor d’un vent.

Sent pobre i innocent,

li he demanat que pregui

puix no me’n vull eixir.


El ruc qui delera


Com la sínia canta

mentre plora el ruc;

en un temps eixut,

com ix l’aigua clara.

Veig les tomateres

demanant al sol

que apaivagui el foc

puix venen les cremes.

Una albergínia,

amb el rostre altiu,

voldria la festa.

El ruc qui delera

prega que l’estiu

duri menys d’un dia.


He vist una casa


Altrament, us dic

dolça enamorada

que he vist una casa

en el barri antic.

Allí, hem de posar

una cambra fresca

amb una finestra

i un bon aixovar.

La cuina la vull

d’aquestes de llenya

on cremi un bon foc.

Per demanar un poc:

una pedra fresca

vora del gran trull.


Les hores inquietes


Sota d’un fanal,

dues joves poncelles,

troben meravelles

dessota i de dalt.

Com volen haver

un vestit de fil:

blanc amb un xic gris

per ballar al carrer.

Les festes comencen

dissabte vinent

i cal ser a la plaça.

El desig com passa

mentre van creixent

les hores inquietes.


El pecat em pot


Com la menja em convida

a sentir-me malament,

la taula té un parament

amb cent plats de tota mida.

El metge em recomana:

una dieta ben lleugera,

un plat verd per bandera

sense conill ni baldana.

Però el pecat era fort

i enceto el primer plat

amb una rialla estrafeta.

Vindrà a fer-me la punyeta

un pernil entremaliat

qui va néixer a la cort.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CXXVII)

14 Juliol, 2023 17:58
Publicat per jjroca, Poemes curts

Quan la mossa

es riu de mi,

li faig nosa

perquè sí,

és poca cosa.


El diumenge

ja se sap:

Mal de fetge

i maldecap!,

lluny de cap metge.


Com havia

pocs diners

no hi havia

interès

ni gosadia.


És quan somio

de debò

quan rondino

en altres llocs,

després ho afino.


A la serra

del Montsià,

cada pena

ha un altar

de bona pedra.


Entre roses,

hi ha un jardí,

les més noves

són per a mi,

n'hi haurà de sobres.


Amb la gana

que jo tinc,

faré un plat

per almenys cinc,

el vull de fang.


Per a menges,

he comprat:

quatre nespres

i un alvocat,

són coses meves.


Li comento,

de bon grat,

que espetego

en fer salat,

després, ho arreglo.


A la lluna

li he de dir

que, si és bruna,

fa glatir,

anem a una?


Com ho compro

prou barat,

quan ho provo

faig mitja part

per si no ho noto.


Com havia

poca son,

mai sabia

l'ocasió

ni la volia.


La més magra

de les sorts

mai es cansa

de ser a port,

un déu l'amaga.


Et comento,

tot seguit,

que menteixo

en ser amic,

massa ho sento.


El diumenge,

anar a ballar,

però al metge

ni cridar,

coses del fetge.


Na Joana

del meu cor,

quan es cansa,

ha molta por,

és la nissaga.


A les portes

de l'infern,

n'hi ha dotze,

però set

ni se n'adonen.


El dissabte,

ja se sap,

juguen quatre

a l'enfadat,

quasi és miracle.


Com havia

tanta gana,

menjaria

molta vianda

amb alegria.


Us diré

que no he sabut:

moure'm bé

dins l'aixopluc,

haig poca fe.


Com confio

de valent

i endevino

el pensament,

però no arribo.


Quatre llamps,

amb els seus trons,

van xisclant

per tot el món,

l'aturaran?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Quatre mosques i un enciam

14 Juliol, 2023 17:56
Publicat per jjroca, Poemes

Quatre mosques i un enciam


Quatre mosques i un enciam

s’acosten a hores tristes,

no saben ni escolten misses

o el fugir de l’aviram.

Ser petit i rondaller

no porta cap solució;

amb sentiment perdedor,

viuen l’estiu al carrer.

Quatre mosques i un enciam

es perden en solituds

i en pensaments ben difosos.

Manllevant-se cor i ossos,

demanarien virtuts,

però no els arribaran.


Construirem una cova


Prou cansat i esporuguit,

m’acosto a les hores dolces;

en el regne dels tanoques,

qui demana ser mosquit?

Amb una pensa lleugera,

cada estiu fa més calor;

com li he dit al meu senyor

que caldrà viure al terra.

Construirem una cova

amb aixada, feina i pic

fins aplegar a la fresca.

Hem de posar una eixideta

a prop la soca d’un pi

per a haver una bona ombra.


Fugí l’amor primer


La formiga adelerada,

tot fugint del formiguer,

em comenta, de passada,

com fugí l’amor primer.

Era maco com el sol,

mig fredolic com la lluna;

va trobar la gran fortuna

a la casa d’un mussol.

Però el mussol va partir,

va anar a altres terres

per trobar nous ratolins.

No tornarà mentre dins

d’aquest regne hi hagi presses

per guanyar i per finir.


El sol està enfadat


Com el sol està enfadat

i no para d’allunyar-se,

li he demanat el quedar-se,

però se sent obligat.

Sent una estrella petita

prou sovint li ve el plorar,

el voldria consolar

mes la tristor li revifa.

Ha un déu massa guerrer

qui el porta al combat;

li mana que prengui part

en un combat ben sencer.

Nostre sol trenca l’espai

i la lluna diu: Tu rai!


Un cafè amb sacarina


Menjaria per dinar:

una truita amb vuit ous

i dos pollastres de cria

amb un pa passat pel foc.

Un cabàs de fruita nova

amb dues síndries i melons,

deu pastissos, dels més bons,

ben farcits de crema dolça.

Però acabada la feta,

un cafè amb sacarina

per no acabar d’atipar-me.

Després cercarem un catre

per a jaure si convida

deixar de pensar amb la feina.


Esperant un dia


El clar país i dolces les poncelles

on no hi ha res per a poder somiar,

han de viure, així, dessota les estrelles

amb un gran desig i un nuvi llunyà.

Es lleven d’hora per a endreçar casa,

fer, de nou, el llit, bastir l’esmorzar:

quatre cullerades de mel en el plat,

ben posades totes damunt la torrada.

Uns pares atesos, un jove germà

i la prometença d’anar, a algun ball,

al poble veí d’aquella contrada.

Posaran l’amor fervent a una tassa

per a oferir-lo, sempre, al capdavall;

esperant un dia on es podrà casar.


Cerca una parella


A la font del prat,

una jove abella

cerca una parella

per a anar a jugar.

Han passat les hores

del gran enrenou,

són quasi les nou

i han de tornar totes.

Com l’estiu trascola,

s’esblaimen les flors

i es tornen agres.

Els dies amables

dormen en el bosc

esperant l’escola.


Al carrer del mig


Al carrer del mig,

assegudes elles,

he vist quatre velles

esperant el dir.

Avui, parlaran

d’una nouvinguda

i comentaran

que potser és muda.

Al carrer del mig,

com riu el fanal

en ser el més valent.

A tots, va dient

com li sap de mal

no haver cap amic.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 169 170 171  Següent»