Amics de la tenebra i set poemes més

28 Desembre, 2023 09:46
Publicat per jjroca, Poemes

Amics de la tenebra


Amics de la tenebra

no estic per a somiar,

la vida em va deixar

per descansar una treva.

És molt sorrut el cos

i, sovint, m’entafora

en coves sense llum.

Però ell ha el costum

de viure, cap enfora,

pendent del curt repòs.

I torno a l’amistança

de l’ampolla de vi;

a cops, em fa patir;

a cops, fa mala cara.


He venut la fe


Sabeu que he de morir

sense haver sentit

el crit de l’enyorança.

M’imposa la balança

on, tot, està escrit:

el goig i el penedir.

Suporto el vendaval,

les vanes il·lusions

i el lleure estabornit.

Algun gegant m’ha dit

que dalt dels alturons

el fred podrà fer mal.

I altra cosa no sé

puix he venut la fe.


És a punt d’arribar


Amics de l’encanteri,

al cap, haig un misteri

a punt de desxifrar.

Si haveu perdut la fe,

millor anar al cafè

per si l’heu de trobar.

No haig fama ni enginy

i, de vegades, tinc

les ganes de plorar.

Però l’amic dimoni

m’ha dit que sant Antoni

és a punt d’arribar.

Potser, em dirà el porquet

on lliurarà el secret.


Un betlem captiu


Un betlem captiu

de la seva força,

voldria una cova,

un pastor i un riu.

Haig de fusta el pont,

el camí de sorra

i una casa pobra

voreta d’un pou.

Manquen els tres Reis

qui portaven pressa

en el defugir.

Com us ho puc dir

si ni resta l’herba

quan avança el vent.


La Verge ni cus ni broda


A les portes de l’hivern,

ha esdevingut la promesa:

Si la gent creu i no peca,

arribarà tard el fred!

Sant Pere, del tot cansat,

posa núvols en renglera;

diria que es desespera

perquè no l’han convidat.

A les festes del gran cel,

mai manca vi ni cervesa

ni un plat de fruita dolça.

La Verge ni cus ni broda

perquè diu que s’ha fet vella

i l’agulla ni la veu.


A les voltes de Nadal


A les voltes de Nadal,

quan les nits són enciseres,

com llueixen les estrelles

quan s’afanya el vent de dalt.

Les ovelles, els pastors

agafant la gana i fred;

com demano, al Jesuset,

una mica d’escalfor.

Les campanes van al vol

quan s’acosta l’hora dolça

de lliurar-se a les nadales.

Les ovelles volen palla

i el pastor les acomoda

mentre sent velles cançons.


Plora Maria


La nit de Nadal,

vora del pessebre,

un pastor ha de rebre

l’anunci cabdal.

Un àngel joiós

ha apartat el fred

que farà una treva.

En Josep té pressa

i Maria es perd

en glatir confós.

El llum del de dalt

al punt il·lumina

i plora Maria

quan veu a l’Infant.


A l’hora de mentir


A l’hora de mentir,

deixeu-me el carrer ample;

abans de mitja nit,

n’hauré les vint-i-quatre.

Demano poder anar

a lloms de l’Univers,

sentir com tot es perd

a l’hora d’endrapar.

Mentides agradoses

les porto al sarró

dessota la berena.

El camp fa massa pena

i li prego el perdó

quan passen manta hores.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Curta processó i set poemes més

21 Desembre, 2023 10:19
Publicat per jjroca, Poemes

Curta processó


És la curta processó

d’un ben pobre enterrament;

per no pagar planyiment,

anar fent el somicó.

La grandària del taüt

a cap ni un li fa nosa,

podria enterrar una pobra

sense pagar cap rebut.

Les penses del capellà

seran d’escurabutxaques.

Al sepeli, només quatre;

ni es volien confessar.

L’enterrament, va anar bé,

l’acabaren al cafè.


Em demana per sortir


És la mossa qui, m’espera,

em demana per sortir;

quasi mai em veu a mi,

ha de ser que ha posat treva.

Va anar a la ciutat,

ben vestida i clenxinada;

va acabar d’enamorada

amb un jove disposat.

Però aplegà la causa

qui produiria el fet:

va fugir d’aquell indret

el qui feia mala cara.

I, tot d’una, s’aclareix:

menjar poc, però amb passeig.


Començar a jugar


Un savi saberut,

venint de la infantesa,

em diu que ha la mà estesa

per a tornar-se mut.

Que s’ha emplenat el món

de dubtes i fantasmes,

dels homes fent proclames

per a enganyar tothom.

I res ja està clar

car regna la mentida

en cada vella contrada.

Aprendre com m’agrada,

però perdo partida

en començar a jugar.


Més llauradors


Al carrer de la virtut,

ja no queden filigranes,

només pols i quatre aranyes

cansades de tant eixut.

Els vells guerrers han marxat

a cercar altres victòries,

ens restaran les memòries

d’aquell temps que ja és passat.

Al carrer de la virtut,

no hi ha velles, amb mocadors,

bastint un jersei de llana.

Una dolcesa s’escapa

demanant més llauradors

en finques que s’han perdut.


S’enceten els vents


Doneu-li pas a l’encert

puix, en una vida errada,

només em queda una cambra

per plorar un xic o més.

La fortuna va fugir,

va anar a altres terres;

aquí, van quedar senceres

les angoixes i el glatir.

Treballadors d’altre temps

amb el xerrac i l’aixada,

amb el carro trontollant.

Les olives verdejant

i l’amo fa mala cara

perquè s’enceten els vents.


En el cau, comença un prec


Converses amb el mussol,

una nit ampla i serena;

com la gana no ha espera,

ben prompte, em deixa sol.

Les orenetes perdudes

amb aquell xisclar tan fresc;

s’han amagat les mosques,

el conill agafa fred.

Quatre trets de caçadors,

en el bosc regna el silenci;

en el cau, comença un prec.

El Creador, que ho sent,

fa portar, per a què regni,

manta neu i grans fredors.


Les empentes de l’hivern


Carrer estret i un finestró

on el fred vol endinsar-se,

la mestressa ha de llevar-se

perquè cal encendre el foc.

Les empentes de l’hivern

fan a la gent bellugar-se;

al cafè, en queden quatre,

potser tres si el compte és net.

El vell amo de la casa

ha anat a cercar llenya

de branques d’arbres vells.

Donen voltes els penells

i s’amaga l’espardenya

una bona temporada.


El vent s’enfada


Clou la sínia i riu el ruc

ben cansat de donar tombs;

a l’hort, no queden melons

ni ombres per fer aixopluc.

El vent de dalt com s’enfada

perquè el fan anar de pressa,

ell voldria fer escomesa,

però ha ben mala cara.

Al damunt de l’alturó,

s’endevina l’ocasió

de posar un mantell blanc.

El vent ja no bufa tant

i s’aventura un borrissol

a provar d’emprendre el vol.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CXXXVII)

13 Desembre, 2023 18:52
Publicat per jjroca, Poemes curts

La campana

diu al vent

que, si calla,

ningú sent

la festa grassa.


Les ovelles

són al camp

menjant herbes

i somiant,

són ben seves.


El silenci

de la nit

és ben tebi

i eixerit,

millor que es queixi.


A la casa

del cantó,

hi ha qui garla

en sortir el sol,

no dormen massa.


Com la mula

del senyor

sempre és muda,

amb gran por,

quan ix la lluna.


La veïna

del meu cor

es fa prima

quan fa sol,

potser s'anima.


Mai esclato

perquè sí

quan proclamo,

pel matí,

que no vull amo.


A les voltes

del migdia,

haig les noves

amb cobdícia,

mai hi són totes.


Quan la lluna

em ve a buscar,

sap que muda

tot l'estar

sense pressura.


Sabeu, la llei

viu en altra casa,

allí on el servei

vesteix de gala

i bé que llueix.


Les rancúnies

van al llit,

si les crides,

volen nit

per haver dies.


Com la musica

em contarà

que, mica a mica,

vol manar

i ésser rica.


Massa ovelles

sense llop,

pobres elles,

lluny de pors

i de tenebres.


Com havia

de morir,

cercaria

un bon llit

amb musica.


I quan soc

deixant l'estiu,

vol el foc

ésser més viu

potser no hi és tot.


Com anava

de debò,

em cantava

una cançó,

després, callava.


M'he posat

a festejar,

he provat

de badallar,

m'ha deixat.


A l'estiu,

em diu el sol

que és més viu

amb més revolt

i poc gasiu.


És la força

del moment

la que ens posa

allí on volem

o ens pertoca.


Hauré de comptar,

sense massa pressa:

quinze i quinze, trenta,

dia d'aturar

i sentir peresa.


El gegant

de casa el pi

és constant,

es riu de mi

i va petjant.


Amb les bones

intencions,

els tanoques

van fent mons

restant a soles.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Els dilluns fa mal llaurar

13 Desembre, 2023 18:48
Publicat per jjroca, Poemes

Els dilluns fa mal llaurar


Em comenta l’amic ruc

que és a prop de la desfeta,

massa temps que no ha festa

i com viu entre vençuts.

Els dilluns fa mal llaurar

perquè el terra és ben sec;

els dimarts no pot anar

perquè troba massa verd.

Em comenta l’amic ruc

que aniria a la fira

per si troba una somera.

Com la vida és poc planera

es conforma en saber quina

de les empreses se’n surt.


Sota una fulla de col


És la llei de la Natura

qui el vent ens procura

per a veure si fem net.

Nostre cos és satisfet

si el bon aire ha la cura

de venir dolç a l’indret.

Algun savi havia de dir

que, posats en eixa empresa,

hem de gaudir de la festa

de viure sense glatir.

I nosaltres, sota el sol,

esbrinant el gran misteri,

he trobat tot l’encanteri

sota una fulla de col.


Ve l’hora forta


Ensenyances de pagès:

collir poc i guanyar res!

Són aquells, els benestants,

qui asseguts al cafè

van trobant fama i poder

amb negocis importants.

I nosaltres, cap al tros

al darrere de la mula,

treballant en cadascuna

de les ganes de fer un mos.

Però ve l’hora forta

i la vida ens ha deixat;

amb el poc que hem guanyat,

ni pregaran una estona.


La resta no la sé


I, de fet, me n’aniré

un bon matí de l’hivern.

Poca feina en aquell dia

on pocs seran convidats;

el viatge ha començat,

haig la joia amanida.

El camí ha de ser curt,

no vull plors ni rialles

puix hauré pesat el son.

Els enemics ja no hi són,

han de ser en altres bandes

pressuposant mon rebuig.

Com la resta no la sé

algun dia ho contaré.


Nova setmana


El temps galdós i parca la misèria,

són aquells anys de joia i de bonior,

noves poncelles s’apunten a la festa

de blancs vestits i tebis cors.

He de gaudir: mati, tarda i nit

d’aquells nous llums que ben arreu escampen

aquelles ombres de pobres esperits

que, algun cop, ens turmentaven.

Passats els anys, viatjo a l’oblit;

tot el meu cos és una força vana

qui s’estavella quan apleguen els fums.

Nova setmana em deixa, al dilluns,

estabornit, vestit de porcellana,

atén i murri prou lluny del bon amic.


Fer l’estada


Com vull entrar

a la cova pregona

on s’esperona

el dolç dubtar.

Sense servents,

no soc home cabdal,

em sap prou mal

perdre amb els vents.

Altra vegada,

vull ser inconscient

i guanyar prompte.

Poseu-me un sostre

ben complaent

on fer l’estada.


No plora encara


Al pessebre, el dolç Minyó

com demana primavera,

la seva Mare la prega

per si escolta el noble Sol.

Sant Josep canvia la palla,

posa llana de moltó;

com la nit ja es prepara,

cal guarir-se vora el foc.

Poc Betlem haurà la festa

perquè tenen massa pors

i es tanquen a la casa.

El Minyó no plora encara,

mentre resta l’escalfor

de dos troncs de llenya seca.


El perdre no m’agrada


Una plata amb deu pastissos

per a quatre comensals,

que no manqui un tros de pa

per si venen compromisos.

Mal menjats i ben beguts,

han d’encetar nova festa;

els guaito de la finestra

i trobo que estan eixuts.

Abans de missa del gall,

ha d’arribar el remolí

que venia amb la ventada.

Com el perdre no m’agrada,

he ensarronat a no sé qui

amb un bon terrabastall.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXXXVII)

13 Desembre, 2023 18:40
Publicat per jjroca, Epigrames



Ni escolto
el més sabut
ni ho noto
quan ve el ruc.


A la casa
de ponent,
mai treballen
de valent.


Una menja
per donar:
gran paella
i poc pa.


Al celler
de ca'n Ramon,
el vi és:
més fi, més dolç.


El blat i la palla,
arribant a l'era,
volen la batalla,
però sense guerra.


Quan el núvol
diu que sí,
creix al temps
que fa glatir.


Doneu-me pare
un xic de llum
que ací, dessota,
només veig fum.


Si m'estimes,
et diré
que llevar-me
no em convé.


Massa dubtes
porta el món
a resultes
de l'enyor.


A les hores
de tardor,
sento moure
tot el bosc.


Aquest arbre,
en fer-se vell,
com demana
anar a l'infern.


Amb el plat ben buit,
vénen els dimonis,
porten testimonis,
parlen de l'enmig.


Massa hores
de la nit,
venen totes
sense vi.


Com m'agrada asseure,
sense cap raó,
davant de la font
amb el goig de beure.


A la casa
del gegant,
la muntanya
és un pla.


Torna el sol
pel dematí,
vol glatir
o haver condol?


Quan les orenetes
diuen que se'n van
no sé perquè ho fan,
tornaran al vespre?


A la casa
del veí,
quan hi ha gana,
van a crits.


Massa jorns
sense tempesta,
massa festa
per a tots.


El més pobre
de la cort,
tot de sobte,
es queda sord.


A hora primera,
ha tornat el sol,
no porta cistella
ni es queixa del jou.


Na Maria
diu que sí,
ho sabia,
em fa patir.


La veïna
ja m'ha dit
que en cerca
un de més ric.


Com m'agrada
sentir el sol
quan traspassa
el carreró.


I la lluna
em contava
que, en ser nit,
se'n va de casa.


Compraré,
pel meu despit,
tot un goig
per a l'esperit.
 

Amb la passa tova
i un riure galdós,
treballar no em prova
ni lluitar tampoc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Entre una i altra copa i set poemes més

07 Desembre, 2023 18:34
Publicat per jjroca, Poemes

Entre una i altra copa


Vaig perdent la poca fe

entre una i altra copa,

de segur que soc tanoca

amb el poc que hauré de fer.

En el paper de fredolic,

a l’hivern, com m’acomiado

de la figuera de nostramo

perquè fa de poc abric.

Com m’agrada somiar tant

ni per les nits em desvetllo

per tal de no perdre el son.

Vaig deixant que passi el món;

no treballar per si penso

i em deslliuro d’ésser gran.


Ni li cal matinar


Ha contat el meu amic

qui ens guanya per orelles

que ha son a les parpelles

i es passeja per l’oblit.

En el temps de les olives,

ni li cal el matinar;

el vell carro ha d’estirar

quasi la meitat dels dies.

Les olives, al cabàs,

una a una van entrant

sense esperar altre dia.

Han deixat a la família

a dalt la branca penjant

mentre m’apropo al mas.


A la missa de les vuit


A la missa de les vuit,

gairebé està tot buit.

Les senyores s’han fet velles,

al carrer com guanya el fred;

ja no es lleven a les set

per a mirar les estrelles.

A la missa de les vuit,

no apleguen ni els pecats

puix tots estan a la festa.

Com la por porta promesa,

estalvien els disbarats

de traginar els mals fruits.

I la missa com traspassa

i, després, tornen a casa.


Si podeu saber


Si podeu saber

on l’amor convida

a encetar una vida

de joia i plaer.

Parlem amb els cucs

de tots els colors,

als muts, de les pors

de no fruitar més.

El seny endrapeu

quan fuig per camins

esquerps i grimpaires.

Feu sentir com l’aire

ha fet moure els pins

oferint-los neu.


Els dos anem a la grenya


A resoltes de no ser

pren camí i espardenya,

els dos anem a la grenya,

són les coses del voler.

Aprenent a ser feliç

vaig pujar fins a la lluna,

volia trobar una engruna

de fruita del paradís.

Ella és maca i tant s’hi val

que l’estimi de valent

cada cop que enceto el dia.

Ben sovint, com humilia

perquè diu que soc prudent

i mai em veurà al de dalt.


Pensa que ja és gran


La finestra del meu pis

em convida a estar despert,

veig com passa un homenet

qui sol tornar a la nit.

La finestra del meu pis

s’ha fet una mica vella;

a poc a poc, la parpella

va perdent tot el neguit.

A la casa del davant

una mossa xerroteja

i s’enfila pel poc seny.

La seva mare la reny

i, de sobte, es torna ofesa

perquè pensa que ja és gran.


Amic del coixí


Quan del llit el son

prompte em foragita,

sento com claudica

tota la raó.

Em llevo cansat

amb històries vanes,

són massa muntanyes

que no he trepitjat.

Quan el llit comenta

que vol un descans,

penso com abans

anàvem de festa.

El llit és així:

Amic del coixí!


Poca festa


La més negra de les sorts

és viure voltat de porcs.

Bé sabeu que hem de morir

i que la vida és feixuga,

un dia esperem la muda

a la vora del camí.

Els camins de la dissort,

ben sovint, porten enlloc.

La més negra de les sorts

s’emmiralla en el pou

del saber i dels desitjos.

Poca festa, menys anissos

i quan la fresca es mou

demanem ser dintre el foc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXX)

06 Desembre, 2023 18:25
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Amb paciència, els dubtes s’esborren.

Vol un excel·lent, però no sap on és.

Estic content, tres ja m’ignoren.

El complicat és endreçar caps.

Ja fan comprensió lectora de vuit paraules.

Si els deixeu de les mans, agarreu-los del peu.

Un dia d’aquests, no s’avorriran.

Aprenen, però descansen sovint.

A partir del març, només volen restar.

Milloraran els qui, passats dos minuts de pensar, no s’hagin adormit.

Han passat el curs, neden força bé.

Poseu-vos la nota i començarem la prova.

El somni del comiat es va refermant.

L’aprenentatge és un dels secrets més ben guardats.

Informeu-los, però amb molta cura.

Els he ensenyat a sumar, però m’he confessat.

Saben més perquè els dono avantatge.

S’ha posat al meu lloc i el veig força trist.

Cap dels alumnes savis, esdevindrà mestre.

L’inspector sap el remei, però no té temps d’aplicar-lo.

Com els alumnes no tenen problemes, els hi deixem.

Sap tant de lletres que ja compra a terminis.

Ha escrit un poema, però no sap on comença.

És un pou de ciència, però ha descuidat el poal.

No sap massa, però el seu pare porta llenya a l’hivern.

L’hi he pujat nota perquè m’ha enganyat.

Ni m’atreveixo a corregir els signes de puntuació.

A cada punt i a part, canvia de llibreta.

Venen, tot i sabent que no aprendran.

La mare diu que té un fill savi, encara no l’he vist.

Com ja saben molt, he començat una vaga.

No els ensenyaré les potències, anirien massa de pressa.

Els he donat ciència amb suc, fa de més bon empassar.

He hagut d’ensinistrar un altre gos d’atura.

No perdeu temps ensenyant-los a volar.

Un de tots, tardarà més en fugir.

Els he motivat amb el premi de deixar de veure’m.

He obert la finestra per si el vent se’ls emporta.

Volia motivar-los, però he errat de fuet.

Ni vulgueu saber on han deixat la memòria.

He hagut de treure sis comes i tres punts.

Evitem que els companys es facin amics.

Millor serà que no n’encertin cap.

Haig un dubte i el guardo com a un tresor.

Si ja llegeixen, poden començar vacances.

M’agrada l’alumne nou, no es deixa veure.

Per a avançar, farem servir llibres amb deu paraules per pàgina.

Els curs vinent passaré amb ells per si milloro.

Va ser: mostrar la lluna i deixar-los anar.

Per a respondre, trieu les tres primeres solucions.

No escolten perquè ja estan tips.

He fet un curset de mariner per a portar-los a bon port.

Treballo la memòria, els he dit que anirem d’excursió.

És bon alumne, li poso un dos i no s’enfada.

El bon mestre té el seient ple de teranyines.

Doneu-los paper i mireu com el fan volar.

He comprat lliçons ocasionals a bon preu.

Ahir, sortosament, no escoltaven.

Del sí, anem per la essa.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXXXIX)

06 Desembre, 2023 18:22
Publicat per jjroca, Pensaments divins

He tornat a pecar per a no dur el sarró buit.

Déu ha de passar fred, li agrada encendre el foc.

Judes calcula quant guanyaria Jesús multiplicant peixos.

Tomàs no es creu que els àngels puguin volar.

El Nou Testament comença a fer-se vell.

Continuo pecant, però per desídia.

Vull fer miracles sense donar rebut.

Vaig perdre la fe quan va arribar l’esperança.

Jesús és el Mestre, però jo vull la creu petita.

Trieu el camí, Satanàs ja posarà les pedres.

El pitjor de l’infern és que no et deixen descansar.

He estat un dia sense pecar, ja tinc el síndrome d’abstinència.

Déu cerca voluntaris per a fer rodar el món.

Judes ha proposat a Jesús fer sermons virtuals.

Déu s’està plantejant tornar-se esquifit.

Estic segur a l’infern, res pot empitjorar.

Suposo que els dimonis s’aplicaran en turmentar ossos.

Si encerto la loteria, podré ser profeta.

Jesús tremola, la Verge li està enllestint un vestit nou.

Judes vol pedres per a fer pans, però no escolten.

Sant Pere està provant hams per a pescar homes.

Noè s’ha fet ecologista, farà una arca de palla.

Eva vol tornar al paradís per a recollir un cistell de pomes.

Al cel, només ensenyen cant gregorià.

Jesús convertirà aigua en vi, Judes triarà la collita.

Déu està tancant sales per manca de justos.

Satanàs ha posat una cafetera a la sala d’espera.

No deixen menjar carn per si els pobres s’acostumen.

Avui, guisa Judes; menys mal que faig dejuni.

Satanàs ja no bull pecadors, ara, els insulta.

L’infern és etern, però les calderes són renovables.

Un dels dimonis que em temptava resta mut.

Jesús tremola, la Verge està enllestint el sarró.

Si vaig a la casa del Pare, qui pagarà el manteniment?

Si torno a pecar, quants punts rebré?

A la vora de l’infern, està el cel dels porucs.

Odio l’infern quan haig son i no em deixen dormir.

He fet dos miracles, però n’he apuntat tres.

Satanàs vol manar, però Déu li treu deixebles.

Jesús provarà de convertir l’aigua en refresc de taronja.

Sant Joan Baptista té reuma, batejarà a la pila.

A l’infern, tanquen les portes pels refredats.

He pagat una butlla per a les salsitxes.

Els pobres farem miracles en horaris reduïts.

Un cop ressuscitat, Jesús volia amagar la creu.

A l’infern, mai et preguntaran si peques.

Tinc fe, però no sé on l’he deixat.

Va ser: arribar al cel i nombrar-me escolà.

Soc a l’infern, però tinc certificat de bona conducta.

El dia de Nadal, a l’infern, la beguda és gratis.

Suposo que els Reis Mags van trobar a Jesús a prop d’Egipte.

Judes necessita un altre mestre més fàcil d’ensarronar.

Suposo que Déu creà a Adam en ple estiu.

Animeu-vos a pecar, no es passa tan malament.

La Verge, quan veu a sant Gabriel, tremola.

Han repartit la gràcia, però s’ha acabat aviat.

Ara, només trio pecats llargs.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXXVIII)

06 Desembre, 2023 18:17
Publicat per jjroca, Epitafis

Li he proposat al soterrador: canviar-me cada any.

Penso que m’han pres el despertador.

Des que sóc aquí, menteixo menys.

Resta prohibit parlar d’històries de por.

Hauré de marxar, volen triar batlle.

Sento abelles, algú ha vingut de visita.

He decidit ser un pobre mort.

No em reconec a la fotografia.

Si compro el nínxol de dalt, podré asseure’m.

He vingut abans per a no discutir.

Ho sento, però crec que tinc un peu fora del taüt.

Ara, que tinc temps, aprendré anglès.

Aniré al metge, noto que em refredo.

Ho sento, però m’han dit que calli.

De fet, he aturat a descansar.

Aprofiteu les rebaixes en misses de difunts.

Aquesta presó és de les petites.

Un dia d’aquests, em donaran l’alta.

No haig la necessitat de beure, ja dec ser mort.

El millor de morir-se ve quan t’acomiades de la feina.

El proper cap de setmana, llogaré una orquestra.

Ni jo sabia que m’estimava tant!

Ho sento, no he anat enlloc!

Tenim, per a compartir, tots els fantasmes.

Em costa molt recuperar el color.

Abans de venir, feu-vos a la idea.

Haig un problema, no sé on posar l’amiga.

El metge m’ha receptat una til·la.

Em faria il·lusió aprendre a ballar.

Queda prohibit traure la pols.

He decidit no queixar-me més.

Estic escrivint les invitacions.

Si heu d’eixir, compte amb els gossos!

La por va durar fins saber que estava sol.

Si ets massa gras, hauràs d’esperar el torn d’entrada.

Amb les presses, m’he deixat la clau fora.

Un dia d’aquests, començaré la vida eterna.

Darrerament, no accepto les males crítiques.

He demanat a un vianant que em porti pa.

Quina cara voleu que faci?

En entrar al nínxol, vaig perdre la cartera.

No m’agrada per a núvia, la noto una mica prima.

No he mort, només resto amagat.

Vaig portar un llibre i oblidà les ulleres.

Em va costar molt perdre el mas.

Si us heu d’aturar, endreceu els comentaris.

Ben bé, no sé com em trobo.

Gairebé puc volar.

A veure si, demà, em llevo millor.

No entenc perquè ploren.

Doncs mira que vostè!

He encetat les talles infantils.

He decidit no anar a festejar.

Els precs els vull per escrit.

De fet, sempre he cantat malament.

Si has de venir, avisa el soterrador.

La veïna em va donar carbasses.

No cal que li diguis res al metge.

Necessito un taüt amb direcció assistida.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CXXXVI)

01 Desembre, 2023 10:09
Publicat per jjroca, Poemes curts

Cada dia,

al dematí,

l'alegria

diu que sí,

deu ser porfídia?


Les paraules

van al vent,

les més maules

al moment,

podrien caure?


Quan em canso

de feinejar,

cerco un amo

per al demà,

no sé on trobar-lo.


Com voldria

demanar

tot un dia

per a anar

a cercar guia.


Com comenta,

el bon Tomeu,

si hi ha festa

ni s'ho creu,

deu ser l'enveja.


Com m'agrada

tant el vi,

torno a casa

al dematí

per si esperava.


A la sínia,

plora el ruc

i endevina,

el molt tossut,

que algú l'obliga.


Una mossa

va a la font

i es posa

el vestit fosc,

algú l'honora.


Dolça vida

del pagès

amb collita

a cada mes,

és gran porfídia.


Com ha dit

el meu senyor:

L'esperit

vol la foscor

i haver amic!


A la rambla

de les flors,

mai li manca:

dia i sol

ni gent qui passa.


Et comento:

dia i nit

que quan sento

el gran neguit,

és quan em queixo.


Una mossa

em demanà:

ser l'esposa

a l'endemà,

avui, faig nosa.


Quan la nit

em ve a cercar,

l'esperit

diu que se'n va,

on anirà?


Quan, al bosc,

ve la tardor,

es fa fosc

a contracor

i plora el llosc.


La més bona

solució

és quan toca,

de debò,

ser un gran tanoca.


A la casa

del mai més,

no hi ha gràcia

ni interès,

només hi ha pausa.


Una mossa

em va dir

que una esposa

fa glatir,

potser no hi gosa.


Com havia

de saber

que hi ha un dia

per voler

sense enganyifa.


Les comandes

d'ésser ric

van per cases

on amics

riuen debades.


Com volia

ésser valent

cada dia

anava fent

sense avarícia.


Les cabanes

de cartró

tenen fades

de debò,

matins i tardes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 173 174 175  Següent»