El rellotge de la plaça i set poemes més

14 Abril, 2024 07:12
Publicat per jjroca, Poemes

El rellotge de la plaça


El rellotge de la plaça

diria que és pobrissó,

només toca a quarts de dos

quan un follet li encomana.

Ha estat tocant a morts,

a lladres i a malfactors;

un dia aplegà la por,

seria a Setmana Santa.

El rellotge de la plaça

veu passar el capellà

i a les velles feligreses.

Diria que van a festes

amb vestits de gran mudar

sense adelerar-se massa.


Cercant a Déu


Cercant a Déu entre misteris,

he passat dies de soledat;

sento com crida aquest cos robat

qui ha demanat hores més tèbies.

Cercant a Déu en un palau,

he revoltat sostres i cambres

en temps estèrils i nits ben llargues

on menjar agre quan no em plau.

Amb cent preguntes en un paper

passo l’estona mirant la fosca

per si li pren quelcom de llum.

No hi ha respostes, és el costum

d’aquesta terra pobra i eixorca

que es conforma amb un potser.


La lluita va ser gran


El nobles cavallers

herois de la contalla

qui van canviar per palla

el somni i el recer.

La lluita va ser gran,

la desfeta segura,

vingué el mal d’altura

van perdre com abans.

Però la gràcil dama,

de dalt estant, somriu

i vol ser la deessa.

L’amor qui porta pressa

li va travessar el riu

de la malastrugança.


Vana l’empresa


Perdudes hores

del bon record,

com ploro a estones

trobant l’enyor.

La dolça amada

n’està pendent,

fa mala cara

amb cor ardent.

Vana l’empresa

de voler ser

un gran heroi.

En dia boig,

perdé la fe

per ma feblesa.


En gran silenci


En gran silenci

passaren tots:

els vius, els morts,

fins l’encanteri.

Guanyada lluita

contra el no fer;

en el cafè,

no hi ha ni bruixes.

Elles s’afanyen

al compliment

del gran deliri.

Pobre d’ofici,

estic pendent

de les febrades.


Primavera dorm


Primavera dorm

sense coixí,

el galant de torn

cerca un jardí.

Les roses petites

demanen un sol

que posi un bressol

a les seves vides.

Primavera dorm,

no la desperteu

puix el son és gran.

Les mosses diran

que volen la neu,

però amb més colors.


És un homenet


La vella asseguda,

en el carreró,

demana la pluja

dolça a poc a poc.

Va sargint la falda

blanca de cotó,

ho fa amb poca traça

que Déu la perdó.

Ha la cuina encesa

amb les quatre branques

que li va dur el net.

És un homenet

i demana brases

per vèncer la fresca.


Voldria nova espardenya


El llit encara és ben fred,

poseu-li una altra manta;

que passi prompte l’hivern,

vull trobar la tarda llarga.

Al meu coixí, hi ha formigues

qui no em deixen prendre el son;

com van cercant el més dolç

entre penes i fatigues.

L’escola encara és més freda

i el mestre com s’enfada

quan es va perdent la llenya.

Voldria nova espardenya

puix la vella ja es cansa

de barallar-se amb les pedres.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: